La fisioteràpia compta amb milers d’anys d’evolució però només el 1958 l’Organització Mundial de Salut va definir oficialment la fisioteràpia com “l’art i la ciència del tractament per mitjà de l’exercici terapèutic, calor, fred, llum, aigua, massatge i electricitat”. A més de tractaments, en fisioteràpia, es fan servir proves manuals i informatitzades per determinar l’afectació i el seu grau de tots els que acudeixen a aquest servei, com és l’exemple de força muscular, moviment articular, equilibri, mal entre d’altres. Llavors el que s’ha conegut com el tractament mitjançant agents físics ha evolucionat en competències no només curatives com també preventives i avaluatives.
Tal com en medicina, al segle XIX, la fisioteràpia es divideix en diverses especialitats terapèutiques en les quals podem trobar la fisioteràpia neurològica. La fisioteràpia neurològica, com a servei incorporat al sector de la neurorehabilitació, pretén restaurar i mantenir al màxim les capacitats funcionals afectades per la malaltia o lesió neurològica (ex .: Ictus, ELA entre altres) i en alguns casos desenvolupar noves estratègies i capacitats que permetin que les persones afectades siguin el més autònomes possibles en les seves activitats.
Dins d’aquesta branca de la fisioteràpia, la fisioteràpia neurològica, és possible trobar diferents conceptes, mètodes i tècniques de tractament desenvolupades majoritàriament després dels anys 50. A la Clínica de Neurorehabilitació de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), el Concepte Bobath és l’abordatge mes integrat en els tractaments de fisioteràpia i encara que utilitzem diferents estratègies, vam seguir celebrant la fisioteràpia, on tot ha començat.
