Parapente adaptado

Aquest Tardor la Clínica de Neurorehabilitació ha organitzat una sortida amb els seus pacients, els seus pacients més atrevits.

Un dissabte de matinada, mal esmorzats i amb els ulls mig oberts, ens ajuntem davant de la Clínica de Neurorehabilitació a Sant Cugat del Vallès, per anar en cotxe a Àger, per fer la nostra activitat.

El que ens esperava no era qualsevol activitat, era un salt en parapent, cosa que els pacients de la clínica no acostumen a fer. Esperem amb moltes ganes i resant perquè les condicions meteorològiques ens ajudessin, principalment el vent.

Després que l’activitat havia estat cancel·lada un cop pel mal temps, aquest cop res ens impediria fer-la, i així va ser. Pel camí ja comencem a tenir calor, vam parar per prendre cafè i quan vam arribar a Àger, prop de dues hores després només pensàvem en pujar a la muntanya per estar més fresquets i sentir el vent.

Vam pujar a la furgoneta que ens portat a la muntanya, pujant, pujant, pujant i en l’horitzó podíem veure els Pirineus amb les primeres neus en el seu cim. Mentre apreciàvem el paisatge, increïble, començàvem a estar nerviosos, el vent bufava molt fort i vam començar a notar fred per això ens abriguem, amb abrics de neu, guants i casc.

Entre acudits i fotos ens diuen pels nostres noms i es va fer el silenci, vam notar els riures molt nervioses. I després va ser tot tan ràpid … en segons ja estàvem a milers de metres del terra amb els nostres monitors gaudint d’una sensació increïble.

La sensació de volar, de sentir que no toques en res, veure els voltors com volen prop, i la sensació de placidesa mentre arribes a terra.