Molts dels pacients neurològics, sigui per atàxia cerebel·losa, Ictus, malaltia de Parkinson o una altra, presenten alteració de l’equilibri i control postural. La rehabilitació i tractament d’aquests trastorns i alteracions és fonamental perquè el pacient recuperi el control del seu moviment i la independència i autonomia funcional. En alguns casos no només parlem de recuperació si no també en manutenció ja que dins de les malalties neurològica també incloem malalties neurodegeneratives, amb les quals l’objectiu ni sempre és recuperar sinó que també prevenir el deteriorament i la progressió de les seqüeles motores de la malaltia.
A les sessions de teràpia orientades a la recuperació de l’equilibri s’ha d’incidir en tant en els factors que proporcionen estabilitat com a orientació corporal. Per això incorporem a les sessions de la fisioteràpia exercicis terapèutics que promoguin la correcció de l’alineació de les diferents parts de el cos i d’aquestes en l’espai.
És important seleccionar els exercicis correctes que fomentin que el pacient mantingui la posició de el cos dins d’uns límits d’estabilitat i sempre pensant en les necessitats motores de l’pacient. O sigui esbrinar quins grups musculars han de ser potenciats (ex .: potenciar extensors de l’esquena en pacient amb esclerosi múltiple que presenta predomini de la postura flexora), que estratègia motores han de ser incentivades i dissenyar una tasca adequada (ex .: extensió de tot el cos). Un cop treballat cada component sensitiu, motor i perceptiu de la tasca (ex .: extensió de tronc, extensió de braços, capacitat de mantenir el cos en una posició dreta etc.) s’ha d’incorporar a la sessió de tractament una activitat motivadora per al pacient a la fi de la sessió (ex .: organitzar una prestatgeria alta).
