La importància de convertir la nostra llar en un entorn accessible

La tornada a casa després d’un dany cerebral és un moment molt desitjat tant per a aquell que ha patit el dany en primera persona com per als seus familiars.

Per a alguns és un moment que pot ser afrontat amb por, ja que els és difícil imaginar com gestionaran la nova situació. Altres relacionen la tornada a casa amb la recuperació de la seva vida, els seus hàbits, costums i rutines tal com les recorden abans de la lesió. Sigui una situació o una altra, rebre assessorament servirà per reduir el nivell d’angoixa a uns i oferir una visió més realista a uns altres.

Si bé és cert que pot ser un moment molt desitjat comporta algunes dificultats i no ha de ser afrontat a la lleugera. Rebre orientació serà crucial perquè la tornada a casa sigui el més senzill i agradable possible.

Serà fonamental dur a terme un estudi de el domicili de la persona, en el que s’ha de valorar si el seu habitatge actual és, o pot convertir-se, en un entorn accessible i facilitador. S’haurà:

  • Eliminar o reduir en la mesura del possible les barreres arquitectòniques i / o elements limitants (obstacles, etc.) que puguin existir.
  • Adequar l’entorn (dur a terme una modificació dels espais, si fa falta afegir senyalització per afavorir l’orientació, col·locar terres antilliscants, interruptors commutats, etc.)
  • Valorar la incorporació de material de suport (coixins, agafadors, alces, etc.)

Aquesta valoració ha de ser personalitzada, tenint en compte la situació particular de cada pacient (ja que cada persona requereix d’una actuació específica). Alguns dels factors a tenir en compte, entre altres, són:

  • Recursos disponibles: Grau de suport familiar, recursos econòmics, etc.
  • Potencialitats de la persona. Capacitats.
  • Seqüeles més rellevants: quines són les destreses més afectades (motores, cognitives, etc.)
  • Prestacions o ajudes disponibles segons la situació particular de la persona.

Donada la complexitat és més que recomanable, rebre assessorament professional per al
moment de la tornada a casa.

  • El treballador social ens informarà de les ajudes i recursos als quals podem
    accedir-hi.
  • El terapeuta ocupacional podrà assessorar-nos en tots aquells aspectes
    relacionats amb el posicionament (elecció de la cadira de rodes, butaques, cadira de
    dutxa, matalassos, etc.), i amb l’execució de les activitats de la vida diària
    (Donant-nos estratègies per al vestit, l’ús de l’wc, la higiene i la neteja, o l’ús de
    materials d’incontinència).
  • El fisioterapeuta, juntament amb el TO, podrà assessorar en l’elecció d’aquells
    productes necessaris per facilitar la marxa i els desplaçaments com ortesis
    bastons, etc.

Si estem assistint a un centre de rehabilitació, és important contactar amb ells abans de
adquirir qualsevol producte de suport o fer una reforma en l’habitatge (com, per exemple,
canviar la banyera per un plat de dutxa, etc.), segurament la idea és bona, però es poden
passar per alt aspectes importants si aquell que porta a terme la reforma no coneix les
necessitats de la persona que ho acabarà fent servir. Un treball coordinat entre l’ortopèdia,
l’equip rehabilitador i els operaris (en el cas d’una reforma) donarà sempre millors
resultats.

Una visita al domicili és suficient per detectar els principals problemes i poder fer
recomanacions. Com hem anat comentant anteriorment és important que aquesta
valoració es dugui a terme en el moment de la tornada a casa, però no és l’únic moment.
Sempre estem a temps de fer del nostre domicili un entorn més accessible en el qual
tenir la màxima autonomia.

 

Diana de la Peña

Terapeuta ocupacional