Els pacients que han patit un dany cerebral adquirit (DCA) poden presentar de forma
habitual una manca de consciència de dèficit (o també anomenat anosognosia). Això implica
que no s’adonen de les dificultats físiques, cognitives, comportamentals i emocionals
causades per la lesió, ni de les repercussions que tenen aquestes dificultats en les activitats
de la vida diària.
El model biopsicosocial de la consciència contempla diferents factors associats a la
consciència de dèficit: factors neuropsicològics, que expliquen l’absència de consciència
sobre l’afectació dels diferents dominis cognitius, factors psicològics i els factors
socials. Aquest model dinàmic s’ha tingut especialment en consideració per dissenyar
programes d’intervenció.
Entre els diferents factors cognitius relacionats amb la consciència de el dèficit, destaquen
la memòria i les funcions executives. Aquestes últimes, són una sèrie de processos cognitius
integrats que ens permeten formular metes, iniciar comportaments i anticipar les
conseqüències de l’acció, planificar i organitzar aquest comportament supervisant i
adaptant-lo a la tasca o a l’context particular. Pel que fa als factors purament psicològics, diversos autors han destacat la negació com a principal factor associat a la baixa consciència de el dèficit.
Així doncs, la lesió en si mateixa afectaria la capacitat d’autoreflexió i autocontrol, mentre que la forma en què les persones donen sentit a la lesió cerebral dependria més de la seva personalitat, del seu estil d’afrontament i del seu entorn social.
En els pacients amb DCA s’ha relacionat l’adequada consciència de dèficit amb una major motivació cap al procés de rehabilitació i l’èxit de la mateixa. No obstant això, això mateix també s’associa a una baixa autoestima, major nivell de depressió, d’estrès i menor percepció de la qualitat de vida. Per aquest motiu, els factors psicològics no serien només importants a l’hora d’avaluar la consciència de el dèficit, sinó també en el seu programa d’intervenció. Així doncs, un adequat abordatge de les dificultats en la consciència de el dèficit hauria de considerar no només els aspectes cognitius de la mateixa, sinó també els purament psicològics.
Per aquest motiu, tot i que les alteracions en la consciència de dèficit després d’un DCA s’han considerat tradicionalment des d’un punt de vista fonamentalment neuropsicològic, propostes recents subratllen la importància d’altres factors purament psicològics en el desenvolupament d’aquestes alteracions. Així doncs, a l’hora de realitzar un programa de rehabilitació, cal identificar quins factors estan influint en aquesta consciència de el dèficit: neuropsicològics, psicològics i / o socials; i incidir en ells per la millora del rendiment cognitiu, augmentant el nivell d’autoconeixement del pacient i la motivació en el procés rehabilitador en el seu conjunt.
Gilma Acosta Llopart
Neuropsicóloga nº col. 20195
Referencies:
Gasquoine PG. Blissfully unaware: anosognosia and anoso- diaphoria after acquired brain
injury. Neuropsychol Rehabil 2016; 26: 261-85.
Ownsworth T. Managing self-awareness and identity issues following brain injury. In Wilson
BA, Winegardner J, eds. Neuropsychological rehabilitation: the international handbook. New
York: Routledge; 2017. p. 340-53.
Villalobos D, Bilbao A, López- Muñoz F, Pacios J. Conciencia de déficit como proceso clave en
la rehabilitación de pacientes con daño cerebral adquirido: revisión sistemática. Rev Neurol
2020; 70: 1-11. doi: 10.33588/rn.7001. 2019313.