LA IMPORTÀNCIA DEL TREBALL ACTIU PER TRACTAR L’ATRÒFIA MUSCULAR

 

L’atròfia muscular és un trastorn que consisteix en el desgast, la pèrdua o la disminució del múscul esquelètic. Es produeixen per un desequilibri entre la síntesi de proteïnes i la seva degradació. Es produeix una afectació de les cèl·lules nervioses dels músculs esquelètics, generant paràlisis parcial  o total. Aquest trastorn provoca la pèrdua de la força muscular. És un procés progressiu afectant poc a poc la funcionalitat dels moviments  quotidians.

Aquest procés d’atròfia pot donar-se per diferents circumstàncies. Una d’elles seria la manca d’activitat muscular per desús (disminució de l’activitat física en la nostra vida quotidiana per canvi de rutina, per immobilitat per alteracions de l’aparell locomotor o períodes llargs d’enllitat per estats de sedació o coma…) una altra causa pot ser el procés natural d’envelliment on la capacitat de contracció muscular disminueix  i les capacitats musculars (elasticitat, contractibilitat, excitabilitat, flexibilitat) es poden disminuir. I una altra causa pot ser per una lesió en el sistema nerviós tant central (encèfal, tronc de l’encèfal, cerebel, medul·la espinal) com serien l’ictus, traumatisme crònic encefàlic, lesió medul·lar, o una lesió en el sistema nerviós perifèric (nervis motors).

A la Clínica de Neurorehabilitació centrem els nostres tractaments de fisioteràpia i de teràpia ocupacional en la recuperació del moviment funcional que necessita d’un to i força muscular. El to muscular és necessari pel manteniment de la postura, l’estabilitat articular, per donar la  informació propioceptiva  al sistema nerviós, estimular el moviment dels vasos limfàtics i sanguinis, etc.

Per treballar l’atrofia muscular realitzem exercicis actius i assistits amb certes repeticions per augmentar l’estímul nerviós que activa les fibres musculars necessari per revertir l’atrofia muscular.

És molt important per frenar l’atrofia i recuperar la força muscular que la persona afectada es mantingui activa tant a les sessions com en la seva vida quotidiana. Per això els terapeutes sempre donem pautes d’exercicis i d’activitats funcionals que estimulin i motivin a la persona a moure’s i a utilitzar el seu cos per aconseguir els seus objectius funcionals.