Atàxia (des de grec “a” sense i “taxia” ordre) és un terme general que descriu els diferents trastorns de regulació de la coordinació moviment i l’equilibri.
Es caracteritza per diferents manifestacions clíniques:
-Alteracions de la postura i marxa: una postura estàtica amb una major base i una tendència a flexió. La marxa es caracteritza per ser vacil·lant, amb els peus separats i propens a desviar-se cap al costat més afectat.
-Hipotonia: un to muscular baix (especialment aquell que manté la postura).
-Descorrdinació dels moviments: es manifesta amb un moviment desordenat, dificultats per fer un moviment harmònic i fer moviments alternatius ràpids.
-Tremolor intencional: tremolor gruixuda i evident quan es tracta de fer un moviment voluntari.
-Altres alteracions com; Paraula escándida, explosiva, nistagmus dels ulls, fatiga, etc. També hi pot haver una alteració del ritme son i vigília i alteracions cognitives d’aprenentatge, atenció i memòria.
Per evitar la tremolor en moviments, el cervell inconscientment pretén deixar certes articulacions fixes (augmentant la tensió dels músculs) i així té menys articulacions per coordinar i ajustar el to. Per tant podem observar certes parts del cos sempre fixes en la mateixa posició, amb poques variacions posturals i amb dificultats per a relaxar-se.
En el procés de rehabilitació és important que el terapeuta enfoqui la teràpia activant les àrees del cos que cal mantenir estables i donar-li la seguretat al pacient de forma externa (entorn , amb les mans del terapeuta) perquè el pacient pugui relaxar-se i experimentar un moviment més ampli i sense fixacions.
El terapeuta ha d’analitzar la postura i moviment que adopta la persona i ajudar a corregir i experimentar un moviment suau, lliure de fixacions mantenint una postura més estable. Una vegada que han experimentat és necessari repetir moltes vegades per què el cerebel aprengui i utilitzi altres estratègies d’equilibri i ajusti correctament el to muscular.
Què podem fer a casa?
Des de casa podem ajudar a crear un espai segur on la presona no tingui por de perdre l’equilibri i caure. Espais on recolzar-se en cas de perdre l’estabilitat. Controlar els espais on es duen a terme les activitats de la vida quotidiana com el vestit, la higiene personal, l’ús del Vàter que són situacions on es fan trasllats (d’assegut a de peu o d’assegut al llit a la cadira de rodes), girs o doble tasca ( mantenir l’equilibri mentre pugem els pantalons, o rentem la cara, etc..) que poden provocar inestabilitat i tenen un alt risc de caiguda.
A la clínica de Neurorehabilitació tractem fa més de 20 anys, aquesta patologia donant importància a la millora de la qualitat de vida influenciant en les capacitats d’equilibri i la qualitat del moviment.