El impacto de la discapacidad en la vida sexual de los individuos con enfermedades neurológicas

Els individus amb malalties neurològiques adquirides (com l’Ictus, traumatisme crani encefàlic, lesió medul·lar, etc.) bruscament veen les seves vides limitades per alteracions i problemes funcionals, motors, sensitius, cognitius entre d’altres. A més d’aquestes limitacions que per si soles condueixen a una discapacitat, hi ha altres esferes afectades com la vida familiar, laboral, social i fins a la sexualitat.
La discapacitat motora, sensitiva, sensorial, emocional i cognitiva dels pacients amb afectacions neurològiques, interromp la vida sexual dels afectats i respectives parelles i cònjuges.
Els terapeutes de l’equip de rehabilitació de la Clínica de Neurorehabilitació de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) recomanen que els pacients superin el tabu, la timidesa, la vergonya i parlin d’aquest tema amb metge, neuròleg, psicòleg, fisioterapeuta i fins treballador social. Els diferents professionals poden ajudar en la recerca d’estratègies i opcions terapèutiques (farmacològiques i no farmacològiques) per afrontar problemes relacionats amb la vida sexual (erecció, ejaculació, fertilitat, orgasme, reproducció, etc.).
Els pacients neurològics, sigui per malaltia cerebral o medul·lar, poden experimentar diferents símptomes o alteracions que afecten l’activitat sexual. Per exemple, l’alteració sensitiva pot afectar aspectes relacionats amb l’excitació o sensació de plaer, l’alteració motora pot afectar els aspectes relacionats amb l’erecció o ejaculació i fins alteracions emocionals poden influenciar en la libido sexual i comportament.
La comunicació també pot ser un factor limitador per abordar el tema. Pacients amb afasfa (comprensió, expressió, mixta, altres) poden presentar dificultats d’expressar la seva preocupació pel tema sexual, sigui amb els professionals de rehabilitació, sigui a casa amb les seves parelles. De forma semblant passa a nivell emocional. Els pacients solen veure la seva vida canviada per complet, el seu cos no és el mateix, se senten inútils, poc desitjats, insegurs del seu rol familiar i de la seva posició com a parella. Així, hem d’assumir que qualsevol tipus de discapacitat pot conduir a una interrupció i limitació en la seva vida sexual.
Avui en dia es poden trobar diverses estratègies terapèutiques a part de l’ajuda i impuls que es rep per part dels professionals (psicòleg, terapeuta ocupacional, fisioterapeuta). Algunes de les opcions més conegudes són l’estimulació sensitiva i sensorial, implantació de neuroprótesis, teràpia de substitució sensitiva, electroestimulació transcranial, vibroestimulació entre d’altres.
Hi estratègies per a homes i dones igualant la importància de la vida sexual en ambdós gèneres, en diferents edats i per a persones i parelles amb diferents necessitats.
Amb això, a la Clínica de Neurorehabilitació, no oblidem que un pacient és una persona amb necessitats i demandes en diferents àrees. Un dels objectius com a equip terapèutic és ajudar a l’individu i la seva família a aconseguir major qualitat de vida.

TERÀPIA OCUPACIONAL EN EL DOMICILI

La teràpia ocupacional és una disciplina sociosanitària que es centra en el tractament de persones que presenten algun dèficit en l’execució de les seves activitats i ocupacions quotidianes, des de les més bàsiques com la higiene o el vestit, fins a tasques més complexes com el maneig dels diners o la cura de la llar. La seva finalitat és millorar l’autonomia de la persona, i millorar la qualitat de vida.

Una intervenció des teràpia ocupacional en el domicili ens permet traslladar a la vida diària tots els objectius que es treballen en les sessions de fisioteràpia, neuropsicologia i logopèdia. En el propi entorn de cada persona serà possible adaptar-nos a les necessitats individuals i personals de cadascú.

Al domicili analitzem les activitats que es duen a terme per tal de detectar dificultats o habilitats i destreses. També analitzem el rol actual que desenvolupa cada un en el seu entorn. Moltes vegades després de patir un dany cerebral la persona canvia els rols de casa i passa a dependre d’una tercera persona per realitzar les seves activitats quotidianes. Aquests rols en comptes d’anar adaptant-se als avenços en la rehabilitació, tendeixen a cronificar-se i els familiars adopten el paper de cuidador i el pacient té un paper més passiu en les activitats bàsiques de higiene i lavabo i en les tasques de la llar.


Per això a la Clínica de Neurorehabilitació creiem que és molt important poder fer una intervenció de TO per animar, ajudar i entrenar les diferents tasques i activitats quotidianes, millorar l’autonomia i canviar el rol de la persona afectada perquè sigui més actiu i participatiu. Es realitza un assessorament i recomanació sobre canvis i adaptacions necessàries que facilitin l’accessibilitat i la mobilitat dins de la llar.

Un exemple de sessió de TO en el domicili podria ser participar a la cuina. Des d’escollir el sopar mirant el que hi ha a la nevera, preparar el menjar (netejar, tallar els aliments i cuinar-los) tot això entrenant la utilització i maneig de dispositius que facilitin la realització de l’activitat (com seria una taula de cuina per hemiplegies) . En tot aquest procés la persona treballa aspectes motors, neuropsicològics (com recordar els passos a realitzar, prevenir el que necessitem per cuinar, estar atent als imprevistos o organitzar el temps i l’espai), aspectes de logopèdia (llenguatge oral, lectura, comprensió del llenguatge) i aspectes emocionals. Altres exemples serien omplir, organitzar i buidar el rentaplats o la rentadora i fins i tot sortir sol de casa i poder desplaçar-se pel barri (a peu o en cadira de rodes) de manera autònoma i amb seguretat.

QUÈ ENS APORTEN LES VIDEOCONSOLES EN L’ÀMBIT DE LA NEUROREHABILITACIÓ?

Els videojocs actuals han desenvolupat una evolució tecnològica que permet l’ús, no només en l’àmbit del lleure, si no també amb finalitats terapèutiques.

Gràcies a la captura de moviments pel sistema Kinect permet als usuaris controlar i interactuar amb la consola sense haver de tenir contacte físic amb un controlador de videojocs tradicionals, a través d’una interfície d’usuari natural que reconeix els gestos, ordres de veu i objectes i imatges. El videojoc ofereix una realitat virtual que permet crear un avatar de la persona que t’introdueix en el joc i estimula física, cognitiva i sensorialment.

En l’àmbit de rehabilitació motora, diversos estudis han estat realitzades que mostren resultats favorables en les afectacions neurològiques.

La última generació de videoconsoles (Nintendo Wii®, Kinect per a Microsoft Xbox®) permeten treballar l’equilibri, la marxa, la funcionalitat de l’extremitat superior i la tolerància a l’esforç. Aquests mecanismes també permeten realitzar avaluacions objectives d’equilibri, postural control i mobilitat d’extremitats superiors.

Els avantatges d’aquests sistemes és que combinat amb la rehabilitació convencional permet basar la teràpia en els principis d’aprenentatge motor: participació activa del pacient física i cognitivament, repeticions de moviments funcionals, donar una resposta visual, auditiva i propioceptiva constant dels moviments realitzats i mantenir un interès i motivació en l’execució de les tasques.

Una desavantatge de les consoles és el nivell de dificultat que suposa sovint al pacient neurològic, per això s’estan implementant software específics de Neurorehabilitació cognitiva i motora. Diversos exemples d’aquests programes són: Neuroathome®, Biotrak®, VirtualRehab®, SONRIE®, Neurorehabilitation Training Toolkit® o Rehabcity.

Exercicis LSVT pel tractament dels símptomes motors del Parkinson

Recentment, hem fet un interessant descobriment per al tractament dels pacients amb Parkinson. Es tracta d’un programa d’exercicis anomenat LSVT (Lee Silverman Voice Treatment). Creat inicialment amb l’objectiu de millorar els trastorns motors relacionats amb la parla (LSVT LOUD), recentment s’ha ampliat per abordar el tractament de les extremitats (LSVT BIG) dels pacients amb Parkinson.

 

Els objectius de la teràpia són:

  • Augmentar l’amplitud de moviment: volum a nivell de la parla i moviments més amplis a nivell de les extremitats (braços i cames).
  • Recalibratge sensorial: per ajudar els pacients a reconèixer els moviments amb més amplitud com a normals.
  • Exercicis que es poden realitzar de manera autònoma i permeten entrenar l’atenció a l’acció, la qual cosa facilita el manteniment a llarg termini dels resultats del tractament.

La intensitat en què es realitza aquesta teràpia impulsa els mecanismes de neuroplasticitat i l’aprenentatge motor.

 

En el següent enllaç es pot visualitzar un exemple d’exercicis LSVT BIG.

Tan si sou terapeutes com pacients, i esteu interessats en rebre formació en teràpia LSVT per al tractament dels símptomes motors del Parkinson no dubteu a posar-vos en contacte amb la Clínica de Neurorehabilitació.

Realitat Virtual en Neurorehabilitació

La realitat virtual és un sistema tecnològic que ha guanyat terreny en la rehabilitació neurològica en els últims anys tot i que s’ha començat a desenvolupar en els anys 60. La Realitat Virtual és utilitzada per crear artificialment informació sensorial d’un entorn virtual interactiu sent percebut com a real i afavorint així l’exploració, compromís, curiositat i motivació.

A la clínica neurològica de fisioteràpia de Sant Cugat del Vallès, integrem sistemes de Realitat Virtual en neurorehabilitació de pacients amb Ictus, lesió medul·lar, esclerosi múltiple i altres malalties neurològiques. L’objectiu de la seva integració és augmentar l’eficàcia del tractament segons l’evidència científica, augmentar l’adherència del tractament per part dels usuaris i proporcionar-los oportunitats i sensacions no aconseguides per mètodes convencionals.

En el camp de la rehabilitació de malalties i especialment dels dèficits causats per les lesions del sistema nerviós, s’observa un desenvolupament important de diferents sistemes i eines. Gran part d’aquestes eines estan enfocades al tractament del sistema cognitiu (exemple: alteració de la memòria) sistema motor (exemple: moviment de cames) i sistema sensitiu (exemple: dolor neuropàtic).

Un exemple de l’aplicació de sistemes de Realitat Virtual en la rehabilitació de pacients en aquest centre neurològic és a alteració de l’equilibri. L’alteració de l’equilibri pot portar a reducció de la pràctica d’activitat física i ambulatòria, limitar la participació en les activitats de la vida quotidiana i deteriorament de la qualitat de vida. Amb sistema de realitat virtual el terapeuta pot proporcionar al pacient l’entorn adequat per al treball de l’equilibri sense exposar-lo a riscos. En aquest cas activant el sistema visuo-vestibular implicat en la manutenció de l’equilibri, marxa etc.

Hi ha diversos estudis publicats que conclouen que intervencions basades en Realitat Virtual són efectives en el tractament de l’equilibri i dèficit de la marxa després de l’Accident Cerebral Vascular o Ictus. No obstant això no es poden construir protocols d’intervenció ja que el terapeuta té el paper fonamental de valorar i elaborar el pla terapèutic més adequat a cada pacient.

Dos ejercicios que debes realizar si tienes un pie equino

Si a causa de la teva lesió neurològica tens un peu equí, aquí van alguns consells perquè puguis prevenir retraccions capsulars, rigideses articulars i escurçaments musculars. En el cas que ja les tinguis, serà qüestió de dedicar més temps, però seguint aquestes recomanacions podries millorar el contacte de la teva peu amb el terra i aconseguir millor mobilitat per al teu peu.

Com ja deus saber, a causa de la teva desalineació articular, quan recolzes el peu estant dempeus o en caminar, hi ha gran part del pes del cos que recau en la punta i en la part lateral del peu. Per això el que has de treballar és el suport del taló i de la part interna del mateix.

Has de fer els exercicis descalç per permetre al peu el contacte amb una superfície plana i controlar bé els suports.

  • Primer exercici: col·loca el peu pla a terra i flexiona els genolls mantenint el taló en contacte amb el terra. Dirigeix ​​els genolls cap a dins si notes que et falta suport a la part interna del peu.
  • Segon exercici: fes-te amb una falca amb una lleugera inclinació i posa’t a sobre. Una bona idea és col·locar-la en un lloc de casa teva on passis uns minuts al dia, al rentamans del lavabo, per exemple. D’aquesta manera t’asseguraràs realitzar l’exercici diàriament.

Si tens dificultats per realitzar aquests exercicis no dubtis a posar-te en contacte amb els fisioterapeutes de la Clínica d’Nerorehabilitación per realitzar una valoració i que et puguem ajudar en la realització dels mateixos.

Formación profesional

La Clínica de Neurorehabilitació de Sant Cugat del Vallès, Barcelona, ​​a part d’estar especialitzat en el tractament de pacients amb malalties o patologies neurològiques també és un Centre Formador de Professionals Sanitaris.
Com a centre de formació per a professionals de la àrea de rehabilitació neurològica (fisioteràpia, teràpia ocupacional, logopèdia i psicologia), la Clínica de Neurorehabilitació assegura formació de qualitat acreditada i controlada per la Comissió de Formació Continuada del Sistema de Salut del Ministeri de Sanitat.
La formació controlada i ben planificada afavoreix el progrés científic de l’àmbit de la neurorehabilitació aportant no només coneixement científic però també noves capacitats tècniques als professionals en qüestió, siguin fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes o psicòlegs.
Amb el servei de formació, cursos, jornades i tallers per a terapeutes, la Clínica de Neurorehabilitació pretén proporcionar condicions d’actualització de coneixements dels professionals, millorar les qualificacions del personal de les institucions sanitàries que reben pacient amb malalties o patologies neurològiques (Ictus, Esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson, etc.). A part de tenir en comptes els coneixements teòrics i aplicacions de tècniques i abordatges de tractament, l’organització de la Clínica de Neurorehabilitació busca dotar els professionals capacitats per al correcte reconeixement i valoració de pacients i desenvolupament de raonament clínic.

La Clínica de Neurorehabilitació busca la formació especialitzada i per això organitza cursos d’especial interès als professions de la rehabilitació com:

  • Cursos de formació en el Concepte Bobath per fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals
  • Curs de control motor de cintura escapular per fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals
  • Curs de formació de rehabilitació de l’extremitat superior en pacients neurològics
  • Taller de neuropsicologia per fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals i logopedes
  • Taller de teràpia mirall en el pacient neurològic
  • Curs de control postural i equilibri en el pacient neurològic
  • Curs de teràpia manual per a pacients neurològics dirigit a fisioterapeutes
  • Taller d’ús de tecnologia accessible en neurorehabilitació
  • entre d’altres

Si ets professional actiu en rehabilitació neurològica o tens especial interès en aquesta àrea, consulta els nostres programes de formació o contacta amb nosaltres.

Rehabilitación de la marcha sobre tapiz rodante

L’entrenament de la marxa pot realitzar-se sobre una cinta rodant amb la possibilitat de disminuir el pes corporal amb un arnés. La marxa pot ser assistida de manera manual o robòtica.

La repetició intensiva del cicle de la marxa és el principal impuls sensitiu per promoure l’activitat motriu. Per quelcom que té dificultats per mantenir l’equilibri i per tant fer una marxa amb un ritme constant, la cinta permet mantenir un ritme i velocitat i gràcies als agafadors o al sistema de suspensió no preocupar-se per l’equilibri.

El terapeuta, a la vegada que el pacient camina, pot:

  • Mantenir l’estabilitat del tronc i l’alineació amb pelvis.
  • Guiar el desplaçament de pes.
  • Controlar el peu en la fase de recolzament i en la fase d’oscil·lació.
  • Controlar el genoll en la fase de càrrega.

És molt important la pràctica d’una activitat per millorar l’execució d’aquesta. Per això és important que la marxa es realitzi a diari i en diferents moments del dia.

En la clínica de neurorehabilitació ens centrem en millorar la capacitat funcional de la marxa tot treballant les capacitats necessàries per poder caminar amb seguretat i amb la millor qualitat possible. I a partir d’aquí practicar la marxa el màxim que poguem i en diferents situacions (interior per terra, per cinta de marxa, per exterior en diferents tipus de terreny….)

La cinta de marxa ens permet fer una pràctica més completa del cicle de la marxa. Tenim l’oportunitat d’incrementar la velocitat, la resistència i optimitzar la capacitat aeròbica. Gràcies al manteniment d’una activitat constant, el sistema nerviós activa la musculatura postural que ens ajudarà a millorar l’estabilitat, augmenta el to de la musculatura debilitada i redueix la de la musculatura espàstica.

A nivell neurofisiològic està comprovat que el fet de repetir una activitat constant sobre la cinta permet activar un grup neuronal que tenim de manera innata a la medul·la espinal (zona lumbar) encarregada d’activar de manera autònoma la musculatura necessària per fer els moviments del pas durant la marxa. Aquests reben el nom de Generadors centrals de Patrons (Central Pattern Generators)

La cinta rodant es pot realitzar amb arnés o sense: Si analitzem els pros i contres del seu ús podem dir que el arnés ens facilita la càrrega sobre la cama afectada, la posició recta i alineada del tronc, ens permet fer un entrenament precoç de la marxa, augmenta la seguretat de la persona a l’hora de posar-se a caminar, descarrega pes corporal a les cames i permet mantenir més temps de marxa ja que redueix la fatiga.

Per contra l’arnés pot provocar una disminució del treball d’equilibri de tronc, i la situació de suspensió desgrava cosa que s’allunya de la marxa en la vida diària.

Per concloure podem dir que creiem que és molt important tenir una cinta rodant en els centres de neurorehabilitació per poder augmentar la pràctica de la marxa, realitzar un treball aeròbic difícil d’aconseguir en la vida diària i millorar la capacitat funcional dels pacients.

 

20180223_104101 20180223_113030