(Español) FORMACIÓN ON-LINE: Razonamiento clínico aplicado a al abordaje de la persona con patología neurológica

 

Adaptem les nostres propostes formatives a la inseguretat viscuda durant la pandèmia de l’coronavirus (COVID-19). Les nostres formacions puntuals dirigides a fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes i psicòlegs que es dediquen a el camp de la neurorehabilitació i tractament de l’pacients neurològic, tornen en format on-line.

Us presentem una formació on-line en directe, amb contingut teòric i pràctic i molt assequible, amb el preu per sota de mercat pensant en els afectats econòmicament per la pandèmia.

7 raons per probar la teràpia aquàtica

Saps que hi ha un tractament especialitzat per a pacients neurològics que es realitza dins de l’aigua? La teràpia aquàtica és una forma d’utilitzar un medi diferent, com és l’aigua, per aconseguir els teus objectius, aprofitant totes les propietats físiques que aquesta ofereix i tots els beneficis de l’exercici terapèutic.
Segurament ja estàs fent un tractament de rehabilitació i t’estàs preguntant què guanyo ficant-me a la piscina?

Aquí tens 7 raons per provar:
1- Millora la teva seguretat al moure’t: a vegades és complicat provar coses noves per por de les caigudes. A l’aigua tot ocorre de forma més lenta i, per tant, tenim més temps per pensar i reaccionar. Treballant a la piscina s’ha demostrat que podem disminuir molt significativament el risc a les caigudes.
2- Treballa la marxa: l’aigua és un suport natural per al cos, de manera que podem practicar la forma en què camines, amb menor esforç muscular i amb més independència, ja que no serà necessari l’ús de bastons o caminadors. A més, sense aquests suports, tindràs les mans lliures per realitzar altres activitats.
3- Millora l’equilibri: superar la inestabilitat que ens proporciona l’aigua farà que treballis els ajustos necessaris per mantenir el teu postura alçada.
4- Aconsegueix una relaxació activa: aquest és el terme que fem servir quan ets capaç de moure’t satisfent les demandes de la tasca, és a dir, mentre et mantens actiu i, alhora, sentint que el moviment és fluid.
5- Millora la teva percepció corporal: l’aigua és un estímul constant sobre el nostre cos que fa que s’activin les àrees somatosensorials de el cervell. Això és especialment important quan hi ha problemes de sensibilitat tant en membre superior com inferior.
6- Incrementa la teva funció cardiopulmonar i estimula la neuroplasticitat: aquests són els beneficis que obtens al realitzar exercici aeròbic en el medi aquàtic, un exercici d’intensitat baixa o mitjana que es manté durant un temps prolongat.
7- Diverteix-te i Motiva’t: més enllà de tots aquests aspectes tècnics, sabem l’important que és divertir-se per aprendre. La teràpia aquàtica pot esdevenir una font de motivació on els resultats obtinguts es poden veure en el teu dia a dia.
Si ets un amant de l’aigua i vols provar una experiència diferent en un entorn diferent, a la Clínica de Neurorehabilitació podem ajudar-te. L’Elisa és actualment l’encarregada de l’àrea de teràpia aquàtica i està formada en el Concepte Halliwick, un dels enfocaments actuals per al tractament de lesions neurològiques a l’aigua.

 

Elisa Lara

Fisioterapeuta Col·legiada número 14047

Bettina Paeth

En el Dia Mundial de la Fisioteràpia, volem retre homenatge a una fisioterapeuta influent en el camp de la fisioteràpia Neurològica, Bettina Paeth, fisioterapeuta Alemanya que va introduir a Espanya el Concepte Bobath.

En els seus 40 anys de trajectòria assistencial ha aconseguit treure sempre el màxim potencial de tots els seus pacients. A nivell docent ha estat font d’inspiració de centenars de professionals tant fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals com logopedes, per dedicar-se i formar-se en el camp de la rehabilitació neurològica.

Per tot això els terapeutes de la Clínica de Neurorehabilitació, no podem més que agrair a Bettina, fundadora de la Clínica, tot l’après durant aquests anys al seu costat.

Disfàgia per Covid-19

Ens trobem en un moment en què alguna cosa ha canviat. A poc a poc ens anem habituant a aquesta nova situació.

Els logopedes que fins ara, generalment, tractàvem problemes de deglució, de la parla, del llenguatge i de la comunicació, funcions essencials per a l’ésser humà alterades en pacients després d’haver patit un ictus, un traumatisme cranioencefàlic, o que patien alguna malaltia neurodegenerativa, en l’actualitat, també ens trobem amb persones que necessiten rehabilitació de la disfàgia després d’haver passat per diferents fases de contagi de l’Covid -19.

Els professionals de la rehabilitació ens recolzem en la ciència per poder desenvolupar la nostra feina i, és en aquestes situacions quan els investigadors s’afanyen a realitzar estudis, estudis que als terapeutes ens donen informació per poder buscar la millor manera d’ajudar als nostres pacients a recuperar o millorar la seva qualitat de vida. Alguns d’aquests estudis ens aporten informació respecte a la disfàgia post-intubació, una de les seqüeles observades, en pacients que han sufert Covid-19.

La intubació en si mateixa, la manca de mobilitat de la musculatura que intervé en la deglució, el temps d’intubació i de permanència d’un objecte estrany a les vies, entre altres factors, provoquen disfàgia o dificultat per deglutir. I és necessari el tractament per part d’un professional especialitzar per poder recuperar de la millor manera possible la funció de la deglució. La disfàgia no tractada pot provocar desnutrició, pèrdua significativa de pes, pneumònia per aspiració, abscés pulmonar i fins i tot la mort.

Aquesta nova realitat, ens ha obligat a les logopedes, a modificar, en part, la manera de tractar als nostres pacients. Fem servir mascareta, pantalles facials, bates d’un sol ús, guants, etc., una sèrie de mesures de protecció que garanteixen la seguretat tant dels pacients com dels professionals. Però sobretot, ha fet que ens formem i ens adaptem per poder donar servei a totes les persones que ho necessiten, ja sigui a domicili, a la pròpia clínica o fins i tot a través de la telerehabilitació, l’objectiu és poder arribar a totes les persones i ajudar-les a tenir una millor qualitat de vida.

 

Bibliografía:
Frajkova, Z., Tedla, M., Tedlova, E., Suchankova, M., Geneid, A. Postintubation Dysphagia During COVID-19 Outbreak-Contemporary Review. Epub 2020 May 28.

Requena, M., Olivé-Gadea, M., Muchada, M., et al. COVID-19 and Stroke: Incidence and Etiological Description in a High-Volume Center. Journal of Stroke and Cerebrovascular. Diseases November 2020…

Cristina Prats
Logopeda
Colegiada 08-4143

La importància de convertir la nostra llar en un entorn accessible

La tornada a casa després d’un dany cerebral és un moment molt desitjat tant per a aquell que ha patit el dany en primera persona com per als seus familiars.

Per a alguns és un moment que pot ser afrontat amb por, ja que els és difícil imaginar com gestionaran la nova situació. Altres relacionen la tornada a casa amb la recuperació de la seva vida, els seus hàbits, costums i rutines tal com les recorden abans de la lesió. Sigui una situació o una altra, rebre assessorament servirà per reduir el nivell d’angoixa a uns i oferir una visió més realista a uns altres.

Si bé és cert que pot ser un moment molt desitjat comporta algunes dificultats i no ha de ser afrontat a la lleugera. Rebre orientació serà crucial perquè la tornada a casa sigui el més senzill i agradable possible.

Serà fonamental dur a terme un estudi de el domicili de la persona, en el que s’ha de valorar si el seu habitatge actual és, o pot convertir-se, en un entorn accessible i facilitador. S’haurà:

  • Eliminar o reduir en la mesura del possible les barreres arquitectòniques i / o elements limitants (obstacles, etc.) que puguin existir.
  • Adequar l’entorn (dur a terme una modificació dels espais, si fa falta afegir senyalització per afavorir l’orientació, col·locar terres antilliscants, interruptors commutats, etc.)
  • Valorar la incorporació de material de suport (coixins, agafadors, alces, etc.)

Aquesta valoració ha de ser personalitzada, tenint en compte la situació particular de cada pacient (ja que cada persona requereix d’una actuació específica). Alguns dels factors a tenir en compte, entre altres, són:

  • Recursos disponibles: Grau de suport familiar, recursos econòmics, etc.
  • Potencialitats de la persona. Capacitats.
  • Seqüeles més rellevants: quines són les destreses més afectades (motores, cognitives, etc.)
  • Prestacions o ajudes disponibles segons la situació particular de la persona.

Donada la complexitat és més que recomanable, rebre assessorament professional per al
moment de la tornada a casa.

  • El treballador social ens informarà de les ajudes i recursos als quals podem
    accedir-hi.
  • El terapeuta ocupacional podrà assessorar-nos en tots aquells aspectes
    relacionats amb el posicionament (elecció de la cadira de rodes, butaques, cadira de
    dutxa, matalassos, etc.), i amb l’execució de les activitats de la vida diària
    (Donant-nos estratègies per al vestit, l’ús de l’wc, la higiene i la neteja, o l’ús de
    materials d’incontinència).
  • El fisioterapeuta, juntament amb el TO, podrà assessorar en l’elecció d’aquells
    productes necessaris per facilitar la marxa i els desplaçaments com ortesis
    bastons, etc.

Si estem assistint a un centre de rehabilitació, és important contactar amb ells abans de
adquirir qualsevol producte de suport o fer una reforma en l’habitatge (com, per exemple,
canviar la banyera per un plat de dutxa, etc.), segurament la idea és bona, però es poden
passar per alt aspectes importants si aquell que porta a terme la reforma no coneix les
necessitats de la persona que ho acabarà fent servir. Un treball coordinat entre l’ortopèdia,
l’equip rehabilitador i els operaris (en el cas d’una reforma) donarà sempre millors
resultats.

Una visita al domicili és suficient per detectar els principals problemes i poder fer
recomanacions. Com hem anat comentant anteriorment és important que aquesta
valoració es dugui a terme en el moment de la tornada a casa, però no és l’únic moment.
Sempre estem a temps de fer del nostre domicili un entorn més accessible en el qual
tenir la màxima autonomia.

 

Diana de la Peña

Terapeuta ocupacional

QUÉ ÉS LA REHABILITACIÓ NEUROPSICOLÒGICA?

La rehabilitació neuropsicològica és aquella que se centra en el tractament de les alteracions que afecten qualsevol domini cognitiu: atenció, memòria, processos perceptiu-motors, funcions executives (planificació, inhibició, memòria de treball, etc.), emoció i conducta. El funcionament cognitiu es pot veure alterat per diferents causes, sent una d’aquestes el Dany Cerebral Adquirit (DCA). Quan parlem de DCA, ens referim a una lesió sobtada en el cervell que havia tingut un desenvolupament normal fins al moment. Aquest pot ser degut a diferents causes: ictus o accidents cerebrovasculars, traumatismes cranioencefàlics, tumors cerebrals, infeccions, anòxia, etc. Sigui quina sigui la causa, l’DCA té com a conseqüència principal la pèrdua de funcions prèviament desenvolupades. Aquestes pèrdues poden ser físiques, cognitives i emocionals provocant, en la majoria dels casos, una pèrdua de la independència funcional.

La rehabilitació neuropsicològica, tal com s’ha esmentat anteriorment, és la que se centra en la millora de les funcions cognitives, conductuals i emocionals. Els dèficits cognitius poden anar de més lleus, on, per exemple, la persona només nota una petita dificultat a l’hora de realitzar tasques, com distraccions, lentitud o oblits lleus; o, en casos més greus, on la persona és incapaç de recordar el que ha fet aquest matí, seguir el fil d’una conversa o de preparar-se l’esmorzar. També pot ocórrer que la família percebi que la persona ha canviat, que ja no és el mateix d’abans; i que el pacient no s’adoni de les seves dificultats.

És important realitzar una avaluació neuropsicològica completa per poder determinar les funcions danyades o alterades, així com aquelles que es troben preservades, ja que aquestes últimes seran la base del procés rehabilitador. També s’ha de tenir en compte com era abans la persona, els seus gustos i aficions, perquè el procés sigui el màxim de motivador possible i amb objectius significatius per a ell o ella. La finalitat de tot això és aconseguir que la persona sigui el màxim de funcional en el seu dia a dia. Això es realitza tant amb el pacient com amb la família, donant-los informació sobre les dificultats del familiar, orientació, pautes i suport emocional; entre moltes altres.

Finalment, cal destacar que en tot el procés de rehabilitació és necessari treballar de forma interdisciplinar ja que, tal com s’ha comentat al començament, les alteracions que persisteixen després d’un DCA són de diferent índole, exigint la participació conjunta i coordinada d’un equip de diferents professionals.

Gilma Acosta Llopart
Neuropsicòloga

EM FA MAL!

Bastants pacients m’han consultat telefònicament durant el confinament ja que han patit algun episodi de dolor. Un dolor que en molts dels casos no tenia una causa aparent o una justificació, i d’aquí la seva angoixa i desconcert.

Sovint associem el dolor a una lesió, però hi ha sempre una correlació?

És a dir, sempre que hi ha una lesió sentim dolor ?? I a l’inrevés, sempre que hi ha dolor vol dir que ens hem lesionat? La resposta és no.

És més, enfront d’un dany consumat, la intensitat de dolor que sentim no sempre va en concordança amb el dany real dels teixits, per exemple, quan ens tallem la pell d’un dit amb un foli (No us ha passat mai? Quin mal que fa!!!).

Comencem pel principi…que és el dolor?

El dolor és una percepció d’alerta vinculada a sistema de defensa que, tal i com defineix la IASP (International Association of Study of Pain), “… ens notifica l’existència de dany tissular actual o potencial o que és viscut com a tal dany “.

Per tant, no cal un dany tissular per a la seva aparició, sinó que n’hi ha prou amb que s’interpreti que pot haver-ho.

I qui fa aquesta interpretació? El “jefe”, el nostre sistema nerviós central (o dit d’una altra manera més resumida, el cervell).

Una percepció (en el cas que ens ocupa, el dolor) és una hipòtesi cerebral dels que està passant fora del nostre cos, a través de la informació que arriba de l’entorn cap al sistema nerviós central a través de la informació provinent dels sentits . I el nostre cervell s’enfronta a el repte de construir una història el més racional possible.

En concret el Sistema Nociceptor (parlaré amb més detall d’ell en la propera publicació) és l’encarregat de detectar un estat de dany actual o potencial en els teixits i d’informar el sistema nerviós central perquè aquest últim produeixi una modulació de la resposta.

Tota percepció té la seva funció i el dolor pretén protegir-nos (si, de fet, en moltes ocasions li hem d’estar molt agraïts) i promoure la curació. El dolor ha estat promogut i seleccionat evolutivament per modular la nostra conducta en períodes d’adversitat: el malestar, la inhibició exploratòria i l’apatia (poques ganes de moure’ns i de fer coses noves), i la disminució del llindar de dolor (sentim dolor amb més facilitat) són conductes de preservació que apareixen amb aquesta modulació conductual.

El curiós és, que no és necessari un dany consumat perquè s’activi aquesta modulació de la conducta, ja que la simple expectativa de dany és suficient per activar aquestes conductes.

El cervell sempre és el responsable de prendre l’última decisió sobre si alguna cosa (per petita i insignificant que sigui) és perillosa per als teixits i la integritat de l’individu, i de si es requereix emprendre una acció (projectar dolor a la consciència per deixar d’utilitzar una part de el cos o decidir no realitzar una acció potencialment perillosa).

Com a éssers humans tenim les capacitats de planificar un esdeveniment, d’aprendre ràpidament d’una experiència i d’utilitzar la lògica per predir el futur (el cervell és predictiu, no reactiu). Per tant, podem identificar una situació / context / escenari com potencialment perillós molt abans que la informació arribi als nostres teixits.

Resumint, encara que els estímuls dolorosos no tinguin res a veure amb els teixits, si el nostre cervell els considera perillosos, poden ser suficient per evocar dolor.

Amb la situació actual que ens ha tocat viure, hem estat moltes hores tancats a casa, pensant i mirant les notícies, i rebent un bombardeig informatiu d’alarma constant. El nostre sistema nerviós ha estat en una situació d’alerta nociceptiva constant, enfocant la nostra atenció cap al cos i cap a una expectativa de símptomes per poder actuar el més ràpid possible davant la més mínima senyal de perill (en aquest cas, els símptomes de l’Covid-19 ), i per tant la nostra sensibilitat ha incrementat per fer saltar les alarmes davant la més mínima sospita.

Com a conseqüència, estímuls o estats corporals que prèviament al confinament eren asimptomàtics o silenciosos, ara s’han fet conscients i els hem percebut.

El nostre sistema nerviós ha augmentat la seva sensibilitat i la seva eficàcia per protegir-nos millor, però com en tot gran programa informàtic, sempre hi ha algun error. M’explico millor amb un exemple molt il·lustratiu:

“Imagineu-vos que sou propietaris d’una nau industrial, i teniu la mala sort que una nit entren uns lladres a robar. Evidentment el vostre treball és molt important per a vosaltres i no voleu que això torni a succeir, i decidiu invertir en el millor sistema de seguretat amb raigs infrarojos perquè mai més entrin lladres sense que saltin unes alarmes i els pugueu agafar amb les mans en la massa.

Perfecte! Ara el vostre negoci està protegit ja podeu descansar tranquils.

A mitjanit us criden al telèfon, és l’empresa encarregada del sistema de seguretat, les alarmes han saltat! Com pot ser?

‘Us aixequeu corrent i aneu directes al vostre ordinador per consultar les càmeres de seguretat a veure si veieu que ha passat, i quina és la vostra sorpresa quan veieu a una parella de ratolins ben macos campant per la vostra empresa !!!

‘Els raigs infrarojos segur que detectessin a uns lladres, però són tan altament sensibles que fan disparar les alarmes amb quelcom inofensiu per a la vostra empresa … uns ratolinets! “

Tenim un organisme meravellós, que és capaç de recordar successos que ni nosaltres mateix sabem que estan emmagatzemats en algun racó de la nostra memòria, i si detecta que hi ha algun senyal d’alarma semblant a el record emmagatzemat i que aquest podria ser perillós per a la nostra integritat física, posa en marxa tota la maquinària necessària per a protegir-nos, i si amb això hem de sentir dolor, s’ha d’assegurar que el sentim.

Autora de l’entrada: Anna Canet. Fisioterapeuta especialista en sistema musculoesquelètic.

Bibliografía:

  • Butler D, Moseley G. Explicando el dolor. Adelaide: Noigroup; 2016.

  • Goicoechea A. Depresión y dolor. Enero 2020.

LA IMPORTÀNCIA DEL TREBALL ACTIU PER TRACTAR L’ATRÒFIA MUSCULAR

 

L’atròfia muscular és un trastorn que consisteix en el desgast, la pèrdua o la disminució del múscul esquelètic. Es produeixen per un desequilibri entre la síntesi de proteïnes i la seva degradació. Es produeix una afectació de les cèl·lules nervioses dels músculs esquelètics, generant paràlisis parcial  o total. Aquest trastorn provoca la pèrdua de la força muscular. És un procés progressiu afectant poc a poc la funcionalitat dels moviments  quotidians.

Aquest procés d’atròfia pot donar-se per diferents circumstàncies. Una d’elles seria la manca d’activitat muscular per desús (disminució de l’activitat física en la nostra vida quotidiana per canvi de rutina, per immobilitat per alteracions de l’aparell locomotor o períodes llargs d’enllitat per estats de sedació o coma…) una altra causa pot ser el procés natural d’envelliment on la capacitat de contracció muscular disminueix  i les capacitats musculars (elasticitat, contractibilitat, excitabilitat, flexibilitat) es poden disminuir. I una altra causa pot ser per una lesió en el sistema nerviós tant central (encèfal, tronc de l’encèfal, cerebel, medul·la espinal) com serien l’ictus, traumatisme crònic encefàlic, lesió medul·lar, o una lesió en el sistema nerviós perifèric (nervis motors).

A la Clínica de Neurorehabilitació centrem els nostres tractaments de fisioteràpia i de teràpia ocupacional en la recuperació del moviment funcional que necessita d’un to i força muscular. El to muscular és necessari pel manteniment de la postura, l’estabilitat articular, per donar la  informació propioceptiva  al sistema nerviós, estimular el moviment dels vasos limfàtics i sanguinis, etc.

Per treballar l’atrofia muscular realitzem exercicis actius i assistits amb certes repeticions per augmentar l’estímul nerviós que activa les fibres musculars necessari per revertir l’atrofia muscular.

És molt important per frenar l’atrofia i recuperar la força muscular que la persona afectada es mantingui activa tant a les sessions com en la seva vida quotidiana. Per això els terapeutes sempre donem pautes d’exercicis i d’activitats funcionals que estimulin i motivin a la persona a moure’s i a utilitzar el seu cos per aconseguir els seus objectius funcionals.

Reobertura

Obrim la Clínica de Neurorehabilitació el proper dilluns 11 de Mai.

Les cites es donaran amb 15 minuts de diferència per garantir el correcte compliment dels protocols de desinfecció de totes les superfícies que utilitzin els pacients.

Preguem als pacients puntualitat.

Farem desinfecció de l’calçat i supervisió de l’rentat de mans (amb aigua i sabó o amb gel hidroalcohólico) dels pacients, que hauran a més de portar mascareta quirúrgica durant les sessions.

Per tal de garantir el distanciament de 2 metres entre persones, la sala d’espera queda inhabilitada, els acompanyants hauran d’esperar al jardí.

Els acompanyants no poden accedir a la sala de tractament.

Preguem als pacients i acompanyants que si han tingut contacte amb malalts de Covid-19 en les últimes setmanes, o han tingut tos, febre, sensació d’ofec o algun altre símptoma susceptible de Coronavirus en l’última setmana, anul·li la sessió de tractament i no acudeixi a la Clínica de Neurorehabilitació

El personal i els terapeutes han estat informats de el protocol desenvolupat per la Clínica de Neurorehabilitació i ha realitzat formació per al correcte ús de l’Equip de Protecció Individual.

 

Servei de neurorehabilitació: mesures preventives

Sabent l’important que és el procés de rehabilitació dels pacients neurològics, la Clínica de Neurorehabilitació reobre les seves portes respectant totalment les recomanacions sanitàries.

Els pacients neurològics afectats per malalties com un Ictus, Malaltia de Parkinson, Traumatisme cranioencefàlic, etc, han de continuar amb el seu procés rehabilitador per a la restauració de la mobilitat, l’augment de funcionalitat, la prevenció de la deterioració entre d’altres. En alguns casos, el tractament de fisioteràpia, logopèdia o psicologia és imprescindible per millorar la participació en les activitats diàries incloent les domèstiques, tan importants en aquests últims dies de confinament.

Les sessions de tractament es desenvoluparan de forma natural amb les proteccions degudes com la separació de 15 minuts entre cites per a la desinfecció, ventilació i canvi de material de protecció dels terapeutes. D’altra banda també hem reduït l’aforament màxim de les instal·lacions a 30% i l’adequació horària per els pacients més vulnerables.

Les noves mesures tant per a pacients, com per terapeutes i adequació de les instal·lacions han estat divulgades individualment i poden ser consultades en les nostres xarxes socials. També estem disponibles per telèfon i e-mail per explicació més detallades i aclariment de dubtes que poden sorgir entre els usuaris.

A part dels tractaments inexcusables i més urgents dels pacients afectats per una malaltia neurològica, també vam realitzar sessions online per videotrucada a casos no urgents o en cas d’inviabilitat de desplaçament.