Exercici terapèutic en fisioteràpia

Molts dels pacients neurològics, sigui per atàxia cerebel·losa, Ictus, malaltia de Parkinson o una altra, presenten alteració de l’equilibri i control postural. La rehabilitació i tractament d’aquests trastorns i alteracions és fonamental perquè el pacient recuperi el control del seu moviment i la independència i autonomia funcional. En alguns casos no només parlem de recuperació si no també en manutenció ja que dins de les malalties neurològica també incloem malalties neurodegeneratives, amb les quals l’objectiu ni sempre és recuperar sinó que també prevenir el deteriorament i la progressió de les seqüeles motores de la malaltia.
A les sessions de teràpia orientades a la recuperació de l’equilibri s’ha d’incidir en tant en els factors que proporcionen estabilitat com a orientació corporal. Per això incorporem a les sessions de la fisioteràpia exercicis terapèutics que promoguin la correcció de l’alineació de les diferents parts de el cos i d’aquestes en l’espai.
És important seleccionar els exercicis correctes que fomentin que el pacient mantingui la posició de el cos dins d’uns límits d’estabilitat i sempre pensant en les necessitats motores de l’pacient. O sigui esbrinar quins grups musculars han de ser potenciats (ex .: potenciar extensors de l’esquena en pacient amb esclerosi múltiple que presenta predomini de la postura flexora), que estratègia motores han de ser incentivades i dissenyar una tasca adequada (ex .: extensió de tot el cos). Un cop treballat cada component sensitiu, motor i perceptiu de la tasca (ex .: extensió de tronc, extensió de braços, capacitat de mantenir el cos en una posició dreta etc.) s’ha d’incorporar a la sessió de tractament una activitat motivadora per al pacient a la fi de la sessió (ex .: organitzar una prestatgeria alta).

ejercicio de extensión corporal

Alimentació saludable. Cervell saludable

Aquest cap de setmana la Clínica de Neurorehabilitació ha ofert als seus pacients una activitat per promoure hàbits alimentaris saludables. Nina Izquierdo, nutricionista amb àmplia experiència, ha fet una xerrada en la qual ens ha actualitzat sobre les bases d’una alimentació saludable, consells com: evitar les begudes ensucrades, font de calories habitualment amb poc valor nutricional; Utilitzar olis saludables, oli d’oliva verge extra en els nostres àpats; Prioritzar els aliments vegetals frescos sobre els d’origen animal; Ingerir habitualment aliments naturalment baixos en greixos com les fruites i vegetals en lloc d’ultraprocessats que solen estar plens d’ingredients no saludables.

A més hem pogut aprofundir en aspectes importants per millorar el maneig d’algunes malalties neurològiques. Si pateixes malaltia de Parkinson has d’ingerir aliments rics en calci, magnesi i vitamines D i K. Al marge de les recomanacions dietètiques generals, els pacients amb esclerosi múltiple han de saber que la microbiota forma part de el desenvolupament i la funcionament de sistema immunològic humà. Recentment s’ha comprovat la importància que tenen certs bacteris de la flora intestinal, a modular la immunitat. De manera que l’alimentació i la ingesta de probiòtics juga un paper important en la teràpia d’aquests pacients.

Si has patit un Ictus i prens anticuagulants, has de tenir especial cura amb l’alimentació, la dieta ha de ser diferent tractant de no consumir aliments rics en vitamina K (verdures amb pigmentació verda com: bròquil, enciam i espinacs) l’all i l’alvocat (entre d’altres aliments) ja que alteren l’efecte dels anticoagulants. Recomanem que consultis amb el teu nutricionista o metge de referència i que ells desenvolupin la millor dieta per a tu.

Al acabar la xerrada hem degustat i preparat opcions saludables i molt apetitoses per variar i millorar la nostra alimentació. Tots hem sortit molt motivats per explorar nous aliments i fer canvis en la nostra alimentació.

Valoració en fisioteràpia neurològica

La majoria de les afeccions neurològiques, com l’Ictus, esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson o lesió medul·lar, tenen com a seqüeles afectació sensible i motores de la seva condició física. Per a la rehabilitació de les alteracions que presenta el pacient és recomanable fer una valoració prèvia que aporti informació a el diagnòstic clínic, ajudi a classificar, graduar i mesurar l’evolució de l’pacient així com els resultats de les teràpies proposades pel servei de fisioteràpia i teràpia ocupacional de centre de rehabilitació neurològica.
En el procés de valoració en fisioteràpia i teràpia ocupacional se sol explicar amb proves, proves i escales desenvolupades per experts en rehabilitació neurològica. També hi ha alguns aparells tecnològics i de robòtica que aporten objectivitat a la valoració el pacient neurològic.
L’Avaluació robòtica està definida com l’avaluació de la condició física (funció sensoriomotora) de l’pacient per la interpretació de dades cinemàtiques i cinètics de sensors integrats en mecanismes robòtics. Aquests sensors aporten informació relacionada amb la trajectòria, la velocitat, el temps, la precisió, etc. A la Clínica de Neurorehabilitació de Barcelona, ​​vam realitzar els mesuraments completes utilitzant els mètodes específics amb escales clíniques com l’ús de nova tecnologia com a plataformes de pressió, anàlisi de el moviment i postura per vídeo i sensors entre d’altres sistemes robòtics.

10 principis de Neuroplasticitat per optimitzar la intervenció en Neurorehabilitació

  1. Utilitza-ho o perd-ho

La disminució d’activació d’àrees cerebrals específiques pot conduir a degradació funcional. Encoratjar al pacient ha de realitzar els moviments que sigui capaç de fer per si sol i assistir el moviment que no aconsegueixi realitzar. Ja que s’ha demostrat que la disminució d’ús o realització d’un moviment pot provocar una pèrdua d’aquesta capacitat incipient de realitzar un moviment.

  1. Utilitza-ho i millora-ho

L’entrenament d’una funció cerebral específica pot conduir a la millora d’aquesta funció.

  1. Sigues específic

La naturalesa de l’experiència d’entrenament dicta la naturalesa de la plasticitat. És a dir, si volem provocar millores en l’activació del còrtex motor dels pacients hem de ser específics en el disseny de les intervencions per assegurar l’adquisició d’habilitats noves o la readquisició d’habilitats perdudes.

  1. Repetició

Per induir plasticitat es necessita suficient repetició. La repetició d’una activitat tendeix a ocasionar canvis neuroplàstics duradors que faciliten l’estabilitat de l’aprenentatge. L’ús de les noves tecnologies aporta una gran ajuda a aquest nivell, ja que permeten al pacient repetir un moviment desitjat un gran nombre de vegades.

  1. Intensitat

Per induir plasticitat es requereix en entrenament intens (quantitat d’activitat per període de temps) 100 repeticions d’un exercici són millor que 40. No obstant això, s’ha descrit un efecte secundari negatiu que empitjora la funció si es realitza una quantitat d’ús extrem en el període vulnerable després de la lesió després d’un ictus. Es produeix un augment de la extiotoxicitat dels teixits vulnerables que envolten la lesió primària. La intensitat s’ha d’adaptar al nivell del pacient per obtenir òptims resultats.

  1. Durada de la teràpia

Diferents formes de plasticitat ocorren en diferents moments. Els canvis funcionals en les sinapsis es converteixen amb el pas del temps en canvis estructurals, brots de creixement neuronal i formació de noves sinapsis, donant lloc a la reorganització cortical. La teràpia ha de ser prou duradora per generar neuroplasticitat.

  1. Motivació

L’experiència ha de ser prou notable i innovadora per induir plasticitat. Hem de generar emoció durant el tractament ja que les emocions modulen la consolidació de la memòria.

  1. Edat

Si bé és cert que la plasticitat passa més fàcilment en cervells joves, no vol dir que els adults grans no tinguin aquestes capacitats. El que passa és que necessiten compensar activant més àrees cerebrals per aconseguir mantenir una bona funcionalitat.

  1. Transferència

La plasticitat en resposta a una experiència d’entrenament pot millorar l’adquisició de comportaments similars. La millor manera és integrar tot el que s’ha après en la teràpia, en les activitats de la vida diària dels pacients, de manera que hi hagi un ús freqüent de les capacitats i es millori progressivament l’acompliment de les tasques.

  1. Compte amb l’aprenentatge maladaptatiu

En els estadis inicials després de la lesió, els comportaments compensatoris, per exemple, major moviment de tronc per suplir pèrdua de funció de l’extremitat superior, interfereixen en el reaprenentatge de la funció perduda. De manera que limiten l’adquisició de moviments en l’extremitat superior i es disminueix l’exigència de treball del braç. En fases més avançades, en moltes ocasions les compensacions permeten integrar l’extremitat afecta a les activitats de la vida diària, integrant les capacitats apreses en la teràpia i millorant l’acompliment dels pacients.

 

En el disseny de les sessions de rehabilitació neurològica s’haurien de tenir en compte aquests principis per millorar l’aprenentatge motor dels pacients, fomentar la neuroplasticitat i aconseguir millors resultats de tractament.

Kleim J, Jones T. Principles of experience-dependent neural plasticity: implications for rehabilitation after brain damage. Journal of speech, language and hearing research. 2008; 51: S225-S239.

Velocitat de la marxa amb Estimulació Elèctrica Funcional

L’Estimulació Elèctrica Funcional, coneguda com FES per la seva sigla en anglès, és un abordatge terapèutic que utilitza un petit dispositiu elèctric per produir corrents elèctrics i estimular el nervi perifèric mitjançant elèctrodes adhesius col·locats a la pell. L’estímul elèctric aplicat produeixi una contracció muscular que ajudarà en l’execució de la tasca proposada i per tant es diu “funcional”.

Exemple: mentre camí, faig servir un aparell elèctric que produeix contracció muscular al peu de manera que aquest s’aixequi del sòl en el moment de donar el pas

Aquest exemple és bastant comú entre els pacients neurològics, el peu equí causa de lesions del sistema nerviós com l’Ictus i traumatisme craneo-encefàlic. Però és entre els pacients amb lesió medul·lar i esclerosi múltiple que aquest aparell pot actuar de manera més significativa en la reeducació i correcció de la marxa.

L’any 2017, companys de Belgrad han publicat un estudi sobre la introducció d’aquests aparells en la teràpia de pacients hemiplègics per Ictus. L’objectiu de l’estudi era valorar els efectes addicionals que podria portar la introducció de l’Estimulació Elèctrica Funcional a les sessions de fisioteràpia, sobretot en els aspectes relacionats amb la rehabilitació de la marxa dels pacients hemiplègics per Ictus. Encara que l’estudi tingui comptat només amb setze pacients, han observat que els vuit pacients que realitzaven sessions de 30 minuts de marxa amb l’Estimulació Elèctrica Funcional a part de la fisioteràpia, van millorar en la velocitat de la marxa, comparat amb els altres vuit pacients que només van realitzar fisioteràpia. A part d’aquest canvi, s’han observat altres petits canvis en la forma d’execució de la marxa, mobilitat i autonomia en les activitats de la vida diària.

Dujovic SD, Malesevic J, Maesevic N, Vidakovic AS, Bijelic G, Keller T, Konstantinovic L. Novel multi-pad functional electrical stimulation in stroke patients: A single-blind randomized study. NeuroRehabilitation. 2017;41(4):791-800


¿Que calçat he d’utilitzar després d’un Ictus?

Després d’haver patit un Ictus, és possible presentar diverses alteracions com alteracions de la parla, problemes de memòria i atenció, canvis sensitius i sensorials, alteració del moviment entre altres menys comuns.
Relacionat amb les alteracions de la postura i del moviment, una gran alteració és en equilibri i marxa sobretot quan el pacient perd el control motor de la cama i peu (extremitat inferior).
Des del punt de la fisioteràpia, sabem que la cura del peu és fonamental ja que és la part del cos que sustenta tot el cos, és la àrea corporal que connecta el cos amb el terra, en resum, és la superfície de suport. De vegades, per facilitat i agilitat, els cuidadors, familiars i propi pacient sol optar per l’ús de calçat còmode com sabatilles o sabatilles, però no és el tipus de calçat més recomanat. Usant algun tipus de fèrula al peu o no, és recomanable l’ús de sabata ben tancat, com pot ser la sabata esportiu.
Un dels estudis més nomenats sobre aquest tema ens reporta a l’any 2010 a la revista Age and Ageing. Aquest estudi sintetitza la informació sobre la influència del calçat sobre l’equilibri i marxa de pacients amb ictus i conclou que l’ús de sabates tancats com la sabata esportiu augmenta la velocitat de la marxa i augmenta la longitud del pas comparant amb un altre tipus de calçat com xancletes, sabatilles o descalç.
Per facilitar el calçar i descalçar dels pacients, que moltes vegades estan limitats per la falta d’habilitat i moviment, hi ha diverses alternatives com aprendre a lligar els cordons amb una sola mà, usar cordons elàstics amb tancament o cremalleres i velcros forts. També és important que el calçat sigui estable (ex .: tipus de material) i que la sola sigui ampla que permeti llibertat de moviment dels dits del peu. Entenem que la selecció del calçat depèn de persona per persona i per això és recomanable tenir en compte l’opinió del professional sigui fisioterapeuta o podòleg.

Ng H, McGinley JL, Jolley D, Morris M, Workman B, Srikanth V. Effects of footwear on gait and balance in people recovering from stroke. Age Ageing. 2010; 39(4):507-10

NOU CURS: PRODUCTES DE SUPORT I ADAPTACIONS FUNCIONALS PER INCREMENTAR LA PARTICIPACIÓ DE L’EXTREMITAT SUPERIOR

PRODUCTES DE SUPORT I ADAPTACIONS FUNCIONALS PER INCREMENTAR LA PARTICIPACIÓ DE L'EXTREMITAT SUPERIOR
(EL CURS S'IMPARTIRÀ EN CASTELLÀ)









DIRIGIT A:
Terapeutes Ocupacionals i Fisioterapeutes
DOCENT:
Cristina de Diego Alonso, terapeuta ocupacional i Fisioterapeuta especialitzada en Neurologia (Màster en Neurociències, Universitat Autònoma de Barcelona, ​​Terapeuta Bobath (2008)). Professora de la Universitat Sant Jordi de Saragossa. Pràctica clínica a la Clínica de Fisioteràpia el Carme de Saragossa.
DATES i HORARIS: 15-16 juny 2019
- Dissabte 15 Juny: 9'30h-20h
- Diumenge 16 Juny: 9-14'30h
HORES: 13 hores
OBJECTIUS:
Objectiu general:
- Adquirir destreses en el raonament clínic per elaborar adaptacions per a l'exercici d'activitats funcionals
Objectius específics:
- Analitzar les bases neurofisiològiques de la funció de l'extremitat superior
- Desenvolupar un raonament clínic per a l'anàlisi de les necessitats en l'acompliment ocupacional
- Adquirir habilitats per detectar els requisits en la realització d'una activitat
- Experimentar les opcions de graduació d'una activitat
- Elaborar adaptacions a través de diferents materials per fomentar la participació de l'extremitat superior
- Explorar la capacitat de treball coordinat entre Fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals

PROGRAMA:
  • Introducció
    • Neurofisiologia de l'extremitat superior en activitats funcionals
    • Dinàmica: Neurofisiologia de l'extremitat superior
    • Bases de la pràctica basada en l'evidència i abordatges basats en la intensitat
  • Graduació de l'activitat i l'entorn
    • Dinàmica: Anàlisi de l'activitat amb / sense graduació
  • Extremitat superior
  •                  Productes de suport per a l'extremitat superior
  •                 Pràctica: elaboració de fèrules funcionals amb diferents materials
  •                  Pràctica: creació d'desrotadores
  •                  Pràctica: inclusió funcional de l'embenat elàstic
  • Escriptura com a activitat funcional
  •                   Dinàmica: Anàlisi dels requisits
  •                   Dinàmica: Graduació de l'activitat
  •                    Pràctica: elaboració d'adaptacions per a l'escriptura
  • Alimentació: anàlisi de l'activitat
  •                     Dinàmica: Anàlisi dels requisits
  •                     Dinàmica: Graduació de l'activitat
  •                     Pràctica: Elaboració d'adaptacions per a l'alimentació
  • Raonament sobre altres activitats funcionals
  •                      Dinàmica: Anàlisi dels requisits
  •                      Dinàmica: recerca d'opcions de graduació
  •                       Pràctica: creació d'adaptacions utilitzant diferents materials
NOMBRE MÀXIM D'ALUMNES:
20 alumnes
PREU: 170
INSCRIPCIONS: obertes
Per inscriure enviar mail a formacion@bobath-es.com amb dades personals (nom complet, telèfon de contacte, lloc de treball), comprovant del pagament (núm de compte: ES26 2100 2776 3801 0056 6981 amb Concepte: nom complet + Curs juny 2019)
Un cop inscrits rebreu un mail de confirmació.

Formació en el concepte Bobath

Com cada any, ens arriben les jornades formatives de l’Associació Espanyola de Terapeutes formats en el Concepte Bobath (AETB).
A l’inici del mes de març, dissabte dia 9, es realitzaran a Madrid les XXXII Jornades Formatives AETB. Aquestes jornades obertes a socis i no socis tenen l’objectiu de mantenir els interessats actualitzats en relació al concepte Bobath i a la rehabilitació neurològica sigui a infantil o adults.
Aquest any seran tractats temes com el tractament del pacient amb dany cerebral adquirit, en fase aguda del procés que correspon als primers 3 mesos després de patir un Ictus. En aquesta fase la intervenció de la fisioteràpia és primordial ja que és quan s’obtenen més i millors resultats, el progrés i nivell de recuperació en aquesta fase, que generalment és hospitalària, sol ser un indicatiu de la recuperació en les futures fases de l’evolució (subaguda i crònica).
Després d’abordar aquest tema se seguiran diverses conferències impartides per professionals altament qualificats com la logopeda Elía Rodríguez, la fisioterapeuta i tutora Bobath Maria Angeles Tejedor i el fisioterapeuta i tutor Bobath Carlos Leite Martins que ve des de Portugal.
Aquest any previ a les jornades del Concepte Bobath, l’Associació promou un curs monogràfic del tractament en fisioteràpia del pacient amb dany cerebral adquirit. En el curs s’abordaran temes relacionats amb aspectes crítics del pacient en la fase aguda i aspectes clínics de la intervenció medica i terapèutica. També relacionessin les tècniques de tractament d’integració sensorial i la construcció de línia mitjana del cos i la seva simetria com a requisit per aconseguir que el pacient adquireixi estabilitat en el moment de aixecar-se i aguantar de peu.
La Clínica de Neurorehabilitació des de Barcelona sempre marca la seva presència per portar al grup de treball noves idees i actualitzacions en el tractament de fisioteràpia i teràpia ocupacional dels pacients amb dany cerebral.

L’Atàxia, com es manifesta i com la tractem

Atàxia (des de grec “a” sense i “taxia” ordre) és un terme general que descriu els diferents trastorns de regulació de la coordinació moviment i l’equilibri.

Es caracteritza per diferents manifestacions clíniques:

-Alteracions de la postura i marxa: una postura estàtica amb una major base i una tendència a flexió. La marxa es caracteritza per ser vacil·lant, amb els peus separats i propens a desviar-se cap al costat més afectat.

-Hipotonia: un to muscular baix (especialment aquell que manté la postura).

-Descorrdinació dels moviments: es manifesta amb un moviment desordenat, dificultats per fer un moviment harmònic i fer moviments alternatius ràpids.

-Tremolor intencional: tremolor gruixuda i evident quan es tracta de fer un moviment voluntari.

-Altres alteracions com; Paraula escándida, explosiva, nistagmus dels ulls, fatiga, etc. També hi pot haver una alteració del ritme son i vigília i alteracions cognitives d’aprenentatge, atenció i memòria.

Per evitar la tremolor en moviments, el cervell inconscientment pretén deixar certes articulacions fixes (augmentant la tensió dels músculs) i així té menys articulacions per coordinar i ajustar el to. Per tant podem observar certes parts del cos sempre fixes en la mateixa posició, amb poques variacions posturals i amb dificultats per a relaxar-se.

En el procés de rehabilitació és important que el terapeuta enfoqui la teràpia activant les àrees del cos que cal mantenir estables i donar-li la seguretat al pacient de forma externa (entorn , amb les mans del terapeuta) perquè el pacient pugui relaxar-se i experimentar un moviment més ampli i sense fixacions.

El terapeuta ha d’analitzar la postura i moviment que adopta la persona i ajudar a corregir i experimentar un moviment suau, lliure de fixacions mantenint una postura més estable. Una vegada que han experimentat és necessari repetir moltes vegades per què el cerebel aprengui i utilitzi altres estratègies d’equilibri i ajusti correctament el to muscular.

Què podem fer a casa?

Des de casa podem ajudar a crear un espai segur on la presona no tingui por de perdre l’equilibri i caure. Espais on recolzar-se en cas de perdre l’estabilitat. Controlar els espais on es duen a terme les activitats de la vida quotidiana com el vestit, la higiene personal, l’ús del Vàter que són situacions on es fan trasllats (d’assegut a de peu o d’assegut al llit a la cadira de rodes), girs o doble tasca ( mantenir l’equilibri mentre pugem els pantalons, o rentem la cara, etc..) que poden provocar inestabilitat i tenen un alt risc de caiguda.

A la clínica de Neurorehabilitació tractem fa més de 20 anys, aquesta patologia donant importància a la millora de la qualitat de vida influenciant en les capacitats d’equilibri i la qualitat del moviment.