NOU CURS: PRODUCTES DE SUPORT I ADAPTACIONS FUNCIONALS PER INCREMENTAR LA PARTICIPACIÓ DE L’EXTREMITAT SUPERIOR

PRODUCTES DE SUPORT I ADAPTACIONS FUNCIONALS PER INCREMENTAR LA PARTICIPACIÓ DE L'EXTREMITAT SUPERIOR
(EL CURS S'IMPARTIRÀ EN CASTELLÀ)
DIRIGIT A:
Terapeutes Ocupacionals i Fisioterapeutes
DOCENT:
Cristina de Diego Alonso, terapeuta ocupacional i Fisioterapeuta especialitzada en Neurologia (Màster en Neurociències, Universitat Autònoma de Barcelona, ​​Terapeuta Bobath (2008)). Professora de la Universitat Sant Jordi de Saragossa. Pràctica clínica a la Clínica de Fisioteràpia el Carme de Saragossa.
DATES i HORARIS: 15-16 juny 2019
- Dissabte 15 Juny: 9'30h-20h
- Diumenge 16 Juny: 9-14'30h
HORES: 13 hores
OBJECTIUS:
Objectiu general:
- Adquirir destreses en el raonament clínic per elaborar adaptacions per a l'exercici d'activitats funcionals
Objectius específics:
- Analitzar les bases neurofisiològiques de la funció de l'extremitat superior
- Desenvolupar un raonament clínic per a l'anàlisi de les necessitats en l'acompliment ocupacional
- Adquirir habilitats per detectar els requisits en la realització d'una activitat
- Experimentar les opcions de graduació d'una activitat
- Elaborar adaptacions a través de diferents materials per fomentar la participació de l'extremitat superior
- Explorar la capacitat de treball coordinat entre Fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals

PROGRAMA:
  • Introducció
    • Neurofisiologia de l'extremitat superior en activitats funcionals
    • Dinàmica: Neurofisiologia de l'extremitat superior
    • Bases de la pràctica basada en l'evidència i abordatges basats en la intensitat
  • Graduació de l'activitat i l'entorn
    • Dinàmica: Anàlisi de l'activitat amb / sense graduació
  • Extremitat superior
  •                  Productes de suport per a l'extremitat superior
  •                 Pràctica: elaboració de fèrules funcionals amb diferents materials
  •                  Pràctica: creació d'desrotadores
  •                  Pràctica: inclusió funcional de l'embenat elàstic
  • Escriptura com a activitat funcional
  •                   Dinàmica: Anàlisi dels requisits
  •                   Dinàmica: Graduació de l'activitat
  •                    Pràctica: elaboració d'adaptacions per a l'escriptura
  • Alimentació: anàlisi de l'activitat
  •                     Dinàmica: Anàlisi dels requisits
  •                     Dinàmica: Graduació de l'activitat
  •                     Pràctica: Elaboració d'adaptacions per a l'alimentació
  • Raonament sobre altres activitats funcionals
  •                      Dinàmica: Anàlisi dels requisits
  •                      Dinàmica: recerca d'opcions de graduació
  •                       Pràctica: creació d'adaptacions utilitzant diferents materials
NOMBRE MÀXIM D'ALUMNES:
20 alumnes
PREU: 170
INSCRIPCIONS: obertes fins el 15 de Maig de el 2019.
Per inscriure enviar mail a formacion@bobath-es.com amb dades personals (nom complet, telèfon de contacte, lloc de treball), comprovant del pagament (núm de compte: ES26 2100 2776 3801 0056 6981 amb Concepte: nom complet + Curs juny 2019)
Un cop inscrits rebreu un mail de confirmació.

Formació en el concepte Bobath

Com cada any, ens arriben les jornades formatives de l’Associació Espanyola de Terapeutes formats en el Concepte Bobath (AETB).
A l’inici del mes de març, dissabte dia 9, es realitzaran a Madrid les XXXII Jornades Formatives AETB. Aquestes jornades obertes a socis i no socis tenen l’objectiu de mantenir els interessats actualitzats en relació al concepte Bobath i a la rehabilitació neurològica sigui a infantil o adults.
Aquest any seran tractats temes com el tractament del pacient amb dany cerebral adquirit, en fase aguda del procés que correspon als primers 3 mesos després de patir un Ictus. En aquesta fase la intervenció de la fisioteràpia és primordial ja que és quan s’obtenen més i millors resultats, el progrés i nivell de recuperació en aquesta fase, que generalment és hospitalària, sol ser un indicatiu de la recuperació en les futures fases de l’evolució (subaguda i crònica).
Després d’abordar aquest tema se seguiran diverses conferències impartides per professionals altament qualificats com la logopeda Elía Rodríguez, la fisioterapeuta i tutora Bobath Maria Angeles Tejedor i el fisioterapeuta i tutor Bobath Carlos Leite Martins que ve des de Portugal.
Aquest any previ a les jornades del Concepte Bobath, l’Associació promou un curs monogràfic del tractament en fisioteràpia del pacient amb dany cerebral adquirit. En el curs s’abordaran temes relacionats amb aspectes crítics del pacient en la fase aguda i aspectes clínics de la intervenció medica i terapèutica. També relacionessin les tècniques de tractament d’integració sensorial i la construcció de línia mitjana del cos i la seva simetria com a requisit per aconseguir que el pacient adquireixi estabilitat en el moment de aixecar-se i aguantar de peu.
La Clínica de Neurorehabilitació des de Barcelona sempre marca la seva presència per portar al grup de treball noves idees i actualitzacions en el tractament de fisioteràpia i teràpia ocupacional dels pacients amb dany cerebral.

L’Atàxia, com es manifesta i com la tractem

Atàxia (des de grec “a” sense i “taxia” ordre) és un terme general que descriu els diferents trastorns de regulació de la coordinació moviment i l’equilibri.

Es caracteritza per diferents manifestacions clíniques:

-Alteracions de la postura i marxa: una postura estàtica amb una major base i una tendència a flexió. La marxa es caracteritza per ser vacil·lant, amb els peus separats i propens a desviar-se cap al costat més afectat.

-Hipotonia: un to muscular baix (especialment aquell que manté la postura).

-Descorrdinació dels moviments: es manifesta amb un moviment desordenat, dificultats per fer un moviment harmònic i fer moviments alternatius ràpids.

-Tremolor intencional: tremolor gruixuda i evident quan es tracta de fer un moviment voluntari.

-Altres alteracions com; Paraula escándida, explosiva, nistagmus dels ulls, fatiga, etc. També hi pot haver una alteració del ritme son i vigília i alteracions cognitives d’aprenentatge, atenció i memòria.

Per evitar la tremolor en moviments, el cervell inconscientment pretén deixar certes articulacions fixes (augmentant la tensió dels músculs) i així té menys articulacions per coordinar i ajustar el to. Per tant podem observar certes parts del cos sempre fixes en la mateixa posició, amb poques variacions posturals i amb dificultats per a relaxar-se.

En el procés de rehabilitació és important que el terapeuta enfoqui la teràpia activant les àrees del cos que cal mantenir estables i donar-li la seguretat al pacient de forma externa (entorn , amb les mans del terapeuta) perquè el pacient pugui relaxar-se i experimentar un moviment més ampli i sense fixacions.

El terapeuta ha d’analitzar la postura i moviment que adopta la persona i ajudar a corregir i experimentar un moviment suau, lliure de fixacions mantenint una postura més estable. Una vegada que han experimentat és necessari repetir moltes vegades per què el cerebel aprengui i utilitzi altres estratègies d’equilibri i ajusti correctament el to muscular.

Què podem fer a casa?

Des de casa podem ajudar a crear un espai segur on la presona no tingui por de perdre l’equilibri i caure. Espais on recolzar-se en cas de perdre l’estabilitat. Controlar els espais on es duen a terme les activitats de la vida quotidiana com el vestit, la higiene personal, l’ús del Vàter que són situacions on es fan trasllats (d’assegut a de peu o d’assegut al llit a la cadira de rodes), girs o doble tasca ( mantenir l’equilibri mentre pugem els pantalons, o rentem la cara, etc..) que poden provocar inestabilitat i tenen un alt risc de caiguda.

A la clínica de Neurorehabilitació tractem fa més de 20 anys, aquesta patologia donant importància a la millora de la qualitat de vida influenciant en les capacitats d’equilibri i la qualitat del moviment.

(Español) Tratamiento miofascial para disminuir la espasticidad y mejorar el equilibrio

Este fin de semana he empezado una formación interesantísima de valoración y tratamiento de miofascial impartida por el fisioterapeuta y osteópata Ricard Tutusaus autor del recomendado libro: Sistema fascial, anatomía, valoración y tratamiento. Así que hoy he empezado a aplicar todo lo aprendido a mis pacientes y como no me parecía interesante compartir algunos conceptos interesantes sobre el tejido fascial que he refrescado y actualizado.
El tejido conjuntivo o fascial es un elemento de sostén y de relación conecta todo el cuerpo humano. Desarrolla tareas imprescindibles para la correcta función visceral y la coordinación neuromuscular. Sus principales funciones son:
– suspensión y conexión de estructuras viscerales;
– envoltura de vasos sanguíneos y estructuras nerviosas asegurando la vascularización e inervación;
– recubrimiento de músculos;
– adaptación a las fuerzas mecánicas y transmisión de movimientos;
– mantenimiento de la integridad postural;
– papel destacado en la propiocepción y en la recepción del dolor;
La evidencia científica demuestra que los pacientes con espasticidad, hipertonía o rigidez soportan tensiones continuas a nivel fascial lo que causa cambios estructurales permanentes en músculos y tejido conectivo. Una tensión mecánica prolongada sobre el tejido fascial estimula la formación de fibras de colágeno y causa una densificación que altera su capacidad elástica. Por otro lado, diversos autores afirman que el grosor de la fascia puede también incrementarse con la inmovilización muscular, que presentan por ejemplo los pacientes con imposibilidad de mover un segmento corporal tras un ictus.
Es por ello que en mis tratamientos incluyo técnicas de liberación miofascial con el objetivo de disminuir la espasticidad, favorecer la función fascial y muscular y mejorar la postura en sedestación y en bipedestación de mis pacientes.
Os dejo un estudio piloto que me ha parecido interesante y la referencia del libro de Ricard Tutusaus y Josep Maria Potau, que sin duda recomiendo leer.
Park DJ1, Hwang YI2. A pilot study of balance performance benefit of myofascial release, with a tennis ball, in chronic stroke patients. J Bodyw Mov Ther. 2016; 20(1):98-103
Ricard Tutusaus Homs, Josep María Potau Ginés. Sistema Fascial. Anatomía, valoración y tratamiento. Madrid: Panamericana; 2015.

Tratamiento del pié en fisioterapia neurológica

El peu, és una zona del cos d’extrema importància. És vist com la base que sustenta tot el nostre cos quan estem de peu o quan caminem i una alteració en un o dos peus indueix a alteracions del control postural, és a dir, equilibri i conseqüentment en la marxa.
En el pacient neurològic, Esclerosi Múltiple, Atàxia de Friedreich, ictus, entre altres patologies del sistema nerviós, és freqüent trobar alteracions del peu, com ara:

  • Alteracions estructurals: pèrdua de l’arc plantar, dits en urpa, etc.
  • Hipertonia o Espasticitat: peu en equí o equí-var
  • Hipotonia: peu pla
  • Inestabilitat articular:
  • Sensibilitat: hiperreflèxia, hipoestesia, etc.

En presentar alteracions del peu el pacient pot experimentar la reducció de les reaccions d’equilibri, coneguda com a estratègia d’equilibri del turmell, i per tant veure el seu equilibri compromès. És conegut que per millorar el reclutament de aquestes reaccions d’equilibri tan necessàries a la postura de peu, és recomanable realitzar un treball de preparació estructural com:

  • Alliberament d’amplituds o rangs articulars, moltes vegades limitats per l’espasticitat i freqüentment anomenat de peu equí;
  • Reclutament muscular i la seva potenciació, sobretot a la musculatura elevador del peu;
  • Innervació recíproca i coordinació entre grups musculars del peu,
  • entre d’altres

La preparació del peu com a base de suport i sustentació del cos inclou també un abordatge sensitiu, és a dir, millorar la sensibilitat del complex articular del peu. El peu contacte amb el terra i per tant ha de presentar el tacte o capacitat tàctil conservada. La cinestèsia, propiocepció o sensibilitat profunda també crucial a l’equilibri i marxa. En tot moment hem de poder identificar el pes que suporta les nostres articulacions dels peu i comparar-les entre elles per saber si estem més o menys inclinats a un costat o a un altre, davant o darrere.
Finalment, la càrrega. El complex articular turmell-peu està compost d’articulacions grans i forts, capaços de rebre i aguantar el pes corporal. No obstant això no es tracta només que les articulacions aguantin el pes sinó que el sistema muscular sigui capaç de mantenir-les alineades de forma a garantir el nostre equilibri en qualsevol situació (dins i fora de casa, descalç o amb sabates, parat o en moviment, amb llum o amb poca llum, etc.).
Com podeu veure, des de la fisioteràpia tenim moltes eines per poder treballar el peu i millorar l’equilibri, sigui reduint l’espasticitat i peu equí, potenciant la musculatura que aixeca el peu o millorant la seva percepció sensitiva.
Properament parlarem de com es comporta el peu a la marxa i com la fisioteràpia pot ajudar els pacients amb patologies o malalties neurològiques.

El impacto de la discapacidad en la vida sexual de los individuos con enfermedades neurológicas

Els individus amb malalties neurològiques adquirides (com l’Ictus, traumatisme crani encefàlic, lesió medul·lar, etc.) bruscament veen les seves vides limitades per alteracions i problemes funcionals, motors, sensitius, cognitius entre d’altres. A més d’aquestes limitacions que per si soles condueixen a una discapacitat, hi ha altres esferes afectades com la vida familiar, laboral, social i fins a la sexualitat.
La discapacitat motora, sensitiva, sensorial, emocional i cognitiva dels pacients amb afectacions neurològiques, interromp la vida sexual dels afectats i respectives parelles i cònjuges.
Els terapeutes de l’equip de rehabilitació de la Clínica de Neurorehabilitació de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) recomanen que els pacients superin el tabu, la timidesa, la vergonya i parlin d’aquest tema amb metge, neuròleg, psicòleg, fisioterapeuta i fins treballador social. Els diferents professionals poden ajudar en la recerca d’estratègies i opcions terapèutiques (farmacològiques i no farmacològiques) per afrontar problemes relacionats amb la vida sexual (erecció, ejaculació, fertilitat, orgasme, reproducció, etc.).
Els pacients neurològics, sigui per malaltia cerebral o medul·lar, poden experimentar diferents símptomes o alteracions que afecten l’activitat sexual. Per exemple, l’alteració sensitiva pot afectar aspectes relacionats amb l’excitació o sensació de plaer, l’alteració motora pot afectar els aspectes relacionats amb l’erecció o ejaculació i fins alteracions emocionals poden influenciar en la libido sexual i comportament.
La comunicació també pot ser un factor limitador per abordar el tema. Pacients amb afasfa (comprensió, expressió, mixta, altres) poden presentar dificultats d’expressar la seva preocupació pel tema sexual, sigui amb els professionals de rehabilitació, sigui a casa amb les seves parelles. De forma semblant passa a nivell emocional. Els pacients solen veure la seva vida canviada per complet, el seu cos no és el mateix, se senten inútils, poc desitjats, insegurs del seu rol familiar i de la seva posició com a parella. Així, hem d’assumir que qualsevol tipus de discapacitat pot conduir a una interrupció i limitació en la seva vida sexual.
Avui en dia es poden trobar diverses estratègies terapèutiques a part de l’ajuda i impuls que es rep per part dels professionals (psicòleg, terapeuta ocupacional, fisioterapeuta). Algunes de les opcions més conegudes són l’estimulació sensitiva i sensorial, implantació de neuroprótesis, teràpia de substitució sensitiva, electroestimulació transcranial, vibroestimulació entre d’altres.
Hi estratègies per a homes i dones igualant la importància de la vida sexual en ambdós gèneres, en diferents edats i per a persones i parelles amb diferents necessitats.
Amb això, a la Clínica de Neurorehabilitació, no oblidem que un pacient és una persona amb necessitats i demandes en diferents àrees. Un dels objectius com a equip terapèutic és ajudar a l’individu i la seva família a aconseguir major qualitat de vida.

TERÀPIA OCUPACIONAL EN EL DOMICILI

La teràpia ocupacional és una disciplina sociosanitària que es centra en el tractament de persones que presenten algun dèficit en l’execució de les seves activitats i ocupacions quotidianes, des de les més bàsiques com la higiene o el vestit, fins a tasques més complexes com el maneig dels diners o la cura de la llar. La seva finalitat és millorar l’autonomia de la persona, i millorar la qualitat de vida.

Una intervenció des teràpia ocupacional en el domicili ens permet traslladar a la vida diària tots els objectius que es treballen en les sessions de fisioteràpia, neuropsicologia i logopèdia. En el propi entorn de cada persona serà possible adaptar-nos a les necessitats individuals i personals de cadascú.

Al domicili analitzem les activitats que es duen a terme per tal de detectar dificultats o habilitats i destreses. També analitzem el rol actual que desenvolupa cada un en el seu entorn. Moltes vegades després de patir un dany cerebral la persona canvia els rols de casa i passa a dependre d’una tercera persona per realitzar les seves activitats quotidianes. Aquests rols en comptes d’anar adaptant-se als avenços en la rehabilitació, tendeixen a cronificar-se i els familiars adopten el paper de cuidador i el pacient té un paper més passiu en les activitats bàsiques de higiene i lavabo i en les tasques de la llar.


Per això a la Clínica de Neurorehabilitació creiem que és molt important poder fer una intervenció de TO per animar, ajudar i entrenar les diferents tasques i activitats quotidianes, millorar l’autonomia i canviar el rol de la persona afectada perquè sigui més actiu i participatiu. Es realitza un assessorament i recomanació sobre canvis i adaptacions necessàries que facilitin l’accessibilitat i la mobilitat dins de la llar.

Un exemple de sessió de TO en el domicili podria ser participar a la cuina. Des d’escollir el sopar mirant el que hi ha a la nevera, preparar el menjar (netejar, tallar els aliments i cuinar-los) tot això entrenant la utilització i maneig de dispositius que facilitin la realització de l’activitat (com seria una taula de cuina per hemiplegies) . En tot aquest procés la persona treballa aspectes motors, neuropsicològics (com recordar els passos a realitzar, prevenir el que necessitem per cuinar, estar atent als imprevistos o organitzar el temps i l’espai), aspectes de logopèdia (llenguatge oral, lectura, comprensió del llenguatge) i aspectes emocionals. Altres exemples serien omplir, organitzar i buidar el rentaplats o la rentadora i fins i tot sortir sol de casa i poder desplaçar-se pel barri (a peu o en cadira de rodes) de manera autònoma i amb seguretat.

QUÈ ENS APORTEN LES VIDEOCONSOLES EN L’ÀMBIT DE LA NEUROREHABILITACIÓ?

Els videojocs actuals han desenvolupat una evolució tecnològica que permet l’ús, no només en l’àmbit del lleure, si no també amb finalitats terapèutiques.

Gràcies a la captura de moviments pel sistema Kinect permet als usuaris controlar i interactuar amb la consola sense haver de tenir contacte físic amb un controlador de videojocs tradicionals, a través d’una interfície d’usuari natural que reconeix els gestos, ordres de veu i objectes i imatges. El videojoc ofereix una realitat virtual que permet crear un avatar de la persona que t’introdueix en el joc i estimula física, cognitiva i sensorialment.

En l’àmbit de rehabilitació motora, diversos estudis han estat realitzades que mostren resultats favorables en les afectacions neurològiques.

La última generació de videoconsoles (Nintendo Wii®, Kinect per a Microsoft Xbox®) permeten treballar l’equilibri, la marxa, la funcionalitat de l’extremitat superior i la tolerància a l’esforç. Aquests mecanismes també permeten realitzar avaluacions objectives d’equilibri, postural control i mobilitat d’extremitats superiors.

Els avantatges d’aquests sistemes és que combinat amb la rehabilitació convencional permet basar la teràpia en els principis d’aprenentatge motor: participació activa del pacient física i cognitivament, repeticions de moviments funcionals, donar una resposta visual, auditiva i propioceptiva constant dels moviments realitzats i mantenir un interès i motivació en l’execució de les tasques.

Una desavantatge de les consoles és el nivell de dificultat que suposa sovint al pacient neurològic, per això s’estan implementant software específics de Neurorehabilitació cognitiva i motora. Diversos exemples d’aquests programes són: Neuroathome®, Biotrak®, VirtualRehab®, SONRIE®, Neurorehabilitation Training Toolkit® o Rehabcity.

Exercicis LSVT pel tractament dels símptomes motors del Parkinson

Recentment, hem fet un interessant descobriment per al tractament dels pacients amb Parkinson. Es tracta d’un programa d’exercicis anomenat LSVT (Lee Silverman Voice Treatment). Creat inicialment amb l’objectiu de millorar els trastorns motors relacionats amb la parla (LSVT LOUD), recentment s’ha ampliat per abordar el tractament de les extremitats (LSVT BIG) dels pacients amb Parkinson.

 

Els objectius de la teràpia són:

  • Augmentar l’amplitud de moviment: volum a nivell de la parla i moviments més amplis a nivell de les extremitats (braços i cames).
  • Recalibratge sensorial: per ajudar els pacients a reconèixer els moviments amb més amplitud com a normals.
  • Exercicis que es poden realitzar de manera autònoma i permeten entrenar l’atenció a l’acció, la qual cosa facilita el manteniment a llarg termini dels resultats del tractament.

La intensitat en què es realitza aquesta teràpia impulsa els mecanismes de neuroplasticitat i l’aprenentatge motor.

 

En el següent enllaç es pot visualitzar un exemple d’exercicis LSVT BIG.

Tan si sou terapeutes com pacients, i esteu interessats en rebre formació en teràpia LSVT per al tractament dels símptomes motors del Parkinson no dubteu a posar-vos en contacte amb la Clínica de Neurorehabilitació.

Realitat Virtual en Neurorehabilitació

La realitat virtual és un sistema tecnològic que ha guanyat terreny en la rehabilitació neurològica en els últims anys tot i que s’ha començat a desenvolupar en els anys 60. La Realitat Virtual és utilitzada per crear artificialment informació sensorial d’un entorn virtual interactiu sent percebut com a real i afavorint així l’exploració, compromís, curiositat i motivació.

A la clínica neurològica de fisioteràpia de Sant Cugat del Vallès, integrem sistemes de Realitat Virtual en neurorehabilitació de pacients amb Ictus, lesió medul·lar, esclerosi múltiple i altres malalties neurològiques. L’objectiu de la seva integració és augmentar l’eficàcia del tractament segons l’evidència científica, augmentar l’adherència del tractament per part dels usuaris i proporcionar-los oportunitats i sensacions no aconseguides per mètodes convencionals.

En el camp de la rehabilitació de malalties i especialment dels dèficits causats per les lesions del sistema nerviós, s’observa un desenvolupament important de diferents sistemes i eines. Gran part d’aquestes eines estan enfocades al tractament del sistema cognitiu (exemple: alteració de la memòria) sistema motor (exemple: moviment de cames) i sistema sensitiu (exemple: dolor neuropàtic).

Un exemple de l’aplicació de sistemes de Realitat Virtual en la rehabilitació de pacients en aquest centre neurològic és a alteració de l’equilibri. L’alteració de l’equilibri pot portar a reducció de la pràctica d’activitat física i ambulatòria, limitar la participació en les activitats de la vida quotidiana i deteriorament de la qualitat de vida. Amb sistema de realitat virtual el terapeuta pot proporcionar al pacient l’entorn adequat per al treball de l’equilibri sense exposar-lo a riscos. En aquest cas activant el sistema visuo-vestibular implicat en la manutenció de l’equilibri, marxa etc.

Hi ha diversos estudis publicats que conclouen que intervencions basades en Realitat Virtual són efectives en el tractament de l’equilibri i dèficit de la marxa després de l’Accident Cerebral Vascular o Ictus. No obstant això no es poden construir protocols d’intervenció ja que el terapeuta té el paper fonamental de valorar i elaborar el pla terapèutic més adequat a cada pacient.