Realitat Virtual en Neurorehabilitació

La realitat virtual és un sistema tecnològic que ha guanyat terreny en la rehabilitació neurològica en els últims anys encara que s’ha començat a desenvolupar en els anys 60. La Realitat Virtual és utilitzada per crear artificialment informació sensorial d’un entorn interactiu virtual sent percebut com a real i afavorint així l’exploració, compromís, curiositat i motivació.
A la clínica neurològica de fisioteràpia de Sant Cugat del Vallès, integrem sistemes de Realitat Virtual en neurorehabilitació de pacients amb Ictus, lesió medul·lar, esclerosi múltiple i altres malalties neurològiques. L’objectiu de la seva integració és augmentar l’eficàcia del tractament segons l’evidència científica, augmentar l’adherència del tractament per part dels usuaris i proporcionar-los oportunitats i sensacions no obtingudes per mètodes convencionals.
En el camp de la rehabilitació de malalties i especialment dels dèficits causats per les lesions del sistema nerviós, s’observa un important desenvolupament de diferents sistemes i eines. Gran part d’aquestes eines estan enfocades al tractament del sistema cognitiu (exemple: alteració de la memòria) sistema motor (exemple: moviment de les dones) i sistema sensitiu (exemple: dolor neuropàtic).
Un exemple de l’aplicació de sistemes de Realitat Virtual en la rehabilitació de pacients en aquest centre neurològic és en alteració de l’equilibri. L’alteració de l’equilibri pot portar a una reducció de la pràctica d’activitat física i ambulatoria, limitar la participació en les activitats de la vida quotidiana i deteriorament de la qualitat de vida. Amb sistema de realitat virtual, el terapeuta pot proporcionar al pacient l’entorn adequat per al treball de l’equilibri sense exposar-lo a riscs. En aquest cas activant el sistema visuo-vestibular implicat en la manutenció de l’equilibri, marxa, etc.
Existeixen diversos estudis publicats que conclouen que les intervencions basades en Realitat Virtual són efectives en el tractament de l’equilibri i dèficits de la marxa després de l’Accident Cerebral Vascular o Íctus. No obstant això, no es pot construir protocols d’intervenció ja que el terapeuta té el paper fonamental de valorar i elaborar el pla terapèutic més adequat per a cada pacient.

Realitat Virtual en Neurorehabilitació

La realitat virtual és un sistema tecnològic que ha guanyat terreny en la rehabilitació neurològica en els últims anys tot i que s’ha començat a desenvolupar en els anys 60. La Realitat Virtual és utilitzada per crear artificialment informació sensorial d’un entorn virtual interactiu sent percebut com a real i afavorint així l’exploració, compromís, curiositat i motivació.

A la clínica neurològica de fisioteràpia de Sant Cugat del Vallès, integrem sistemes de Realitat Virtual en neurorehabilitació de pacients amb Ictus, lesió medul·lar, esclerosi múltiple i altres malalties neurològiques. L’objectiu de la seva integració és augmentar l’eficàcia del tractament segons l’evidència científica, augmentar l’adherència del tractament per part dels usuaris i proporcionar-los oportunitats i sensacions no aconseguides per mètodes convencionals.

En el camp de la rehabilitació de malalties i especialment dels dèficits causats per les lesions del sistema nerviós, s’observa un desenvolupament important de diferents sistemes i eines. Gran part d’aquestes eines estan enfocades al tractament del sistema cognitiu (exemple: alteració de la memòria) sistema motor (exemple: moviment de cames) i sistema sensitiu (exemple: dolor neuropàtic).

Un exemple de l’aplicació de sistemes de Realitat Virtual en la rehabilitació de pacients en aquest centre neurològic és a alteració de l’equilibri. L’alteració de l’equilibri pot portar a reducció de la pràctica d’activitat física i ambulatòria, limitar la participació en les activitats de la vida quotidiana i deteriorament de la qualitat de vida. Amb sistema de realitat virtual el terapeuta pot proporcionar al pacient l’entorn adequat per al treball de l’equilibri sense exposar-lo a riscos. En aquest cas activant el sistema visuo-vestibular implicat en la manutenció de l’equilibri, marxa etc.

Hi ha diversos estudis publicats que conclouen que intervencions basades en Realitat Virtual són efectives en el tractament de l’equilibri i dèficit de la marxa després de l’Accident Cerebral Vascular o Ictus. No obstant això no es poden construir protocols d’intervenció ja que el terapeuta té el paper fonamental de valorar i elaborar el pla terapèutic més adequat a cada pacient.

Dos ejercicios que debes realizar si tienes un pie equino

Si a causa de la teva lesió neurològica tens un peu equí, aquí van alguns consells perquè puguis prevenir retraccions capsulars, rigideses articulars i escurçaments musculars. En el cas que ja les tinguis, serà qüestió de dedicar més temps, però seguint aquestes recomanacions podries millorar el contacte de la teva peu amb el terra i aconseguir millor mobilitat per al teu peu.

Com ja deus saber, a causa de la teva desalineació articular, quan recolzes el peu estant dempeus o en caminar, hi ha gran part del pes del cos que recau en la punta i en la part lateral del peu. Per això el que has de treballar és el suport del taló i de la part interna del mateix.

Has de fer els exercicis descalç per permetre al peu el contacte amb una superfície plana i controlar bé els suports.

  • Primer exercici: col·loca el peu pla a terra i flexiona els genolls mantenint el taló en contacte amb el terra. Dirigeix ​​els genolls cap a dins si notes que et falta suport a la part interna del peu.
  • Segon exercici: fes-te amb una falca amb una lleugera inclinació i posa’t a sobre. Una bona idea és col·locar-la en un lloc de casa teva on passis uns minuts al dia, al rentamans del lavabo, per exemple. D’aquesta manera t’asseguraràs realitzar l’exercici diàriament.

Si tens dificultats per realitzar aquests exercicis no dubtis a posar-te en contacte amb els fisioterapeutes de la Clínica d’Nerorehabilitación per realitzar una valoració i que et puguem ajudar en la realització dels mateixos.

Formación profesional

La Clínica de Neurorehabilitació de Sant Cugat del Vallès, Barcelona, ​​a part d’estar especialitzat en el tractament de pacients amb malalties o patologies neurològiques també és un Centre Formador de Professionals Sanitaris.
Com a centre de formació per a professionals de la àrea de rehabilitació neurològica (fisioteràpia, teràpia ocupacional, logopèdia i psicologia), la Clínica de Neurorehabilitació assegura formació de qualitat acreditada i controlada per la Comissió de Formació Continuada del Sistema de Salut del Ministeri de Sanitat.
La formació controlada i ben planificada afavoreix el progrés científic de l’àmbit de la neurorehabilitació aportant no només coneixement científic però també noves capacitats tècniques als professionals en qüestió, siguin fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes o psicòlegs.
Amb el servei de formació, cursos, jornades i tallers per a terapeutes, la Clínica de Neurorehabilitació pretén proporcionar condicions d’actualització de coneixements dels professionals, millorar les qualificacions del personal de les institucions sanitàries que reben pacient amb malalties o patologies neurològiques (Ictus, Esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson, etc.). A part de tenir en comptes els coneixements teòrics i aplicacions de tècniques i abordatges de tractament, l’organització de la Clínica de Neurorehabilitació busca dotar els professionals capacitats per al correcte reconeixement i valoració de pacients i desenvolupament de raonament clínic.

La Clínica de Neurorehabilitació busca la formació especialitzada i per això organitza cursos d’especial interès als professions de la rehabilitació com:

  • Cursos de formació en el Concepte Bobath per fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals
  • Curs de control motor de cintura escapular per fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals
  • Curs de formació de rehabilitació de l’extremitat superior en pacients neurològics
  • Taller de neuropsicologia per fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals i logopedes
  • Taller de teràpia mirall en el pacient neurològic
  • Curs de control postural i equilibri en el pacient neurològic
  • Curs de teràpia manual per a pacients neurològics dirigit a fisioterapeutes
  • Taller d’ús de tecnologia accessible en neurorehabilitació
  • entre d’altres

Si ets professional actiu en rehabilitació neurològica o tens especial interès en aquesta àrea, consulta els nostres programes de formació o contacta amb nosaltres.

Rehabilitación de la marcha sobre tapiz rodante

L’entrenament de la marxa pot realitzar-se sobre una cinta rodant amb la possibilitat de disminuir el pes corporal amb un arnés. La marxa pot ser assistida de manera manual o robòtica.

La repetició intensiva del cicle de la marxa és el principal impuls sensitiu per promoure l’activitat motriu. Per quelcom que té dificultats per mantenir l’equilibri i per tant fer una marxa amb un ritme constant, la cinta permet mantenir un ritme i velocitat i gràcies als agafadors o al sistema de suspensió no preocupar-se per l’equilibri.

El terapeuta, a la vegada que el pacient camina, pot:

  • Mantenir l’estabilitat del tronc i l’alineació amb pelvis.
  • Guiar el desplaçament de pes.
  • Controlar el peu en la fase de recolzament i en la fase d’oscil·lació.
  • Controlar el genoll en la fase de càrrega.

És molt important la pràctica d’una activitat per millorar l’execució d’aquesta. Per això és important que la marxa es realitzi a diari i en diferents moments del dia.

En la clínica de neurorehabilitació ens centrem en millorar la capacitat funcional de la marxa tot treballant les capacitats necessàries per poder caminar amb seguretat i amb la millor qualitat possible. I a partir d’aquí practicar la marxa el màxim que poguem i en diferents situacions (interior per terra, per cinta de marxa, per exterior en diferents tipus de terreny….)

La cinta de marxa ens permet fer una pràctica més completa del cicle de la marxa. Tenim l’oportunitat d’incrementar la velocitat, la resistència i optimitzar la capacitat aeròbica. Gràcies al manteniment d’una activitat constant, el sistema nerviós activa la musculatura postural que ens ajudarà a millorar l’estabilitat, augmenta el to de la musculatura debilitada i redueix la de la musculatura espàstica.

A nivell neurofisiològic està comprovat que el fet de repetir una activitat constant sobre la cinta permet activar un grup neuronal que tenim de manera innata a la medul·la espinal (zona lumbar) encarregada d’activar de manera autònoma la musculatura necessària per fer els moviments del pas durant la marxa. Aquests reben el nom de Generadors centrals de Patrons (Central Pattern Generators)

La cinta rodant es pot realitzar amb arnés o sense: Si analitzem els pros i contres del seu ús podem dir que el arnés ens facilita la càrrega sobre la cama afectada, la posició recta i alineada del tronc, ens permet fer un entrenament precoç de la marxa, augmenta la seguretat de la persona a l’hora de posar-se a caminar, descarrega pes corporal a les cames i permet mantenir més temps de marxa ja que redueix la fatiga.

Per contra l’arnés pot provocar una disminució del treball d’equilibri de tronc, i la situació de suspensió desgrava cosa que s’allunya de la marxa en la vida diària.

Per concloure podem dir que creiem que és molt important tenir una cinta rodant en els centres de neurorehabilitació per poder augmentar la pràctica de la marxa, realitzar un treball aeròbic difícil d’aconseguir en la vida diària i millorar la capacitat funcional dels pacients.

 

20180223_104101 20180223_113030

 

Tratamiento Individualizado

La clínica de Neurorehabilitació des dels orígens l’any 1994 com La Clínica de Fisioteràpia Neurològica, té com a prioritat la realització de sessions de tractament individual, relació 1:1 entre el terapeuta i el pacient. Això s’aplica a totes les disciplines que oferim, tant Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional,Neuropsicologia, Psicologia i Logopèdia.

Aquest aspecte és un dels nostres pilars fonamentals ja que el fet de treballar només amb un pacient pot ajudar-nos a ser molt analítics en les nostres valoracions i ser capaç de marcar objectius terapèutics molt personalitzades. També és important per a la personalització dels tractaments, és a dir, d’adaptar els exercicis terapèutics a les necessitats del pacient, per exemple, un pacient després d’un Ictus amb peu equí, en les sessions de fisioteràpia redueix la causant de l’espasticitat , de la desviació i potenciem moviment oposat per caminar més fàcilment.

Dins les sessions de fisioteràpia podem centrar part de la sessió sobre la realització d’una teràpia manual necessària per corregir possibles limitacions articulars, alteracions del to muscular (l’espasticitat) o alteracions de la sensibilitat. Una segona part per idear exercicis i activitats funcionals, guiat i facilitat contínuament per part del terapeuta. Segons com cada usuari respon podem adaptar la dificultat o proposar variacions per poder treballar els objectius terapèutics i mantenir la motivació i la participació activa del pacient en les sessions de neurorehabilitació.

Al tenir l’ajuda del terapeuta podem realitzar una pràctica intensiva i ben orientada, buscant el màxim potencial de cada pacient després de patir un dany cerebral, una lesió medul·lar o alguna altra patologia del sistema nerviós.

Després d’un dany cerebral és molt normal tenir variacions en el nivell de control sobre els moviments i l’equilibri. Així que és molt important poder adaptar la teràpia a l’estat de la persona.