Abans d’ajudar, preguntar

Ahir vam tenir una conversa interessant amb un pacient amb hemiparèsia degut a un Ictus, que acabava de tenir una caiguda.

El senyor va tenir una ensopegada pel carrer, no va patir cap mal important, a més anava acompanyat de la seva dona.
Ens va explicar que s’havia sentit frustrat per no haver tingut l’oportunitat d’aixecar-se del terra de manera autònoma, gest que fa freqüentment a casa perquè realitza exercicis a terra.
Resulta que una bona persona que passava pel carrer, va decidir ajudar-lo. La decisió va ser que no li va preguntar si necessitava o volia ajudar-lo.

Per a les persones amb diversitat funcional és important preservar l’autonomia. Així que volíem compartir la següent reflexió:
Abans d’ajudar (amb la millor voluntat del món) algú, sigui quina sigui la seva condició física, preguntem si necessita o vol la nostra ajuda. Potser n’hi ha prou amb ser present i mostrar-te llest per intervenir en cas necessari. Potser no necessiten la nostra ajuda perquè simplement triguen una mica més a fer les coses o les fan de manera diferent de com les fa la majoria de la gent, però aconsegueixen fer-ho per ells mateixos.

Activitats per mantenir la ment activa

L’estimulació cognitiva es un tractament que ens permet millorar, mantenir o endarrerir l’afectació de l’estat cognitiu de la persona per tal de millorar la seva qualitat de vida i la seva autoestima. A part del treball que es realitza en les sessions de neuropsicologia, és de vital importància realitzar activitats cognitives en la vida diària.

Us donem algunes idees:

  • Repassar cada matí en un calendari el dia de la setmana i el mes en que ens trobem, per treballar la orientació temporal.
  • Parlar del que vam fer el dia anterior (què vam dinar, què vam sopar i amb quines persones vam estar) per treballar la memòria.
  • Anotar les activitats setmanals o les rutines, en un horari o agenda (paper o mòbil) per poder-la consultar quan vulgui, i treballar la capacitat d’organització.
  • Fer la compra! és una tasca que ens ajuda a treballar la planificació i organització (saber que necessitem i el quants menjarem), l’escriptura (fer la llista de la compra) i l’atenció (buscar els productes al supermercat).

  • Jocs en família: qualsevol joc de taula que tingueu a casa es bo per treballar l’atenció, recomanem  l’Uno, el dominó, el dobble, el rummikub, el memory.

  • Jocs individuals amb tauleta o en paper: sopes de lletres, crucigrames, diferències, sudokus, etc.
  • Llegir, qualsevol cosa que us agradi pot ser bona! Una bona idea es poder llegir el diari per mantenir-se informat de les noticies d’actualitat i això també ajudarà a orientar-se. També es molt recomanable llegir algun llibre de qualsevol temàtica que us interessi. Aquí podeu descobrir adaptacions, si teniu alguna dificultat per llegir.
  • Cuinar! Cuinar es una molt bona forma d’activar la ment. Amb una activitat com aquesta podem treballar molts aspectes cognitius com l’atenció, l’organització i planificació, etc. També podem treballar l’escriptura si anotem els ingredients i la recepta. A més, podem treballar la memòria si tractem de recordar els ingredients i els passos sense mirar la recepta mentre realitzem el procés. En aquest post podreu trobar una recepta per fer i més informació dels beneficis de cuinar per la rehabilitació

Dia internacional de la lessió medul·lar

Avui 5 de setembre és el dia internacional de la Lesió Medular. L´objectiu de la iniciativa és donar visibilitat a aquesta afectació. Enguany el lema és “Accés als serveis de Lesió Medular; una vida menys complicada”.

Accés a assistència sanitària especialitzada

La lesió medul·lar és una afectació que pot deixar seqüeles sensitiu motores a llarg termini. Els pacients que presenten mobilitat reduïda, dolor, manca de sensibilitat, problema genitourinaris, gastrointestinals o alteracions respiratòries, haurien de tenir accés als serveis de rehabilitació públics amb personal especialitzat a llarg termini, més enllà del període post lesional immediat, durant la resta dels seus vides. A més, conviure amb aquestes limitacions sovint comporta afectacions emocionals que necessiten també el corresponent acompanyament. Una de les reivindicacions del dia d’avui és accés a atenció especialitzada a llarg termini.

Accés a la teva comunitat

Us proposem un exercici de conscienciació. La propera vegada que visiteu una cafeteria o un restaurant, pareu atenció a si hi ha barreres arquitectòniques i pregunteu-vos si podríeu accedir i moure-us pel local amb autonomia en cadira de rodes, hi ha rampa d’accés? compta amb lavabo adaptat?

En el camí de tornada a casa, pareu atenció a si les voreres són prou amples, si les vorades compten amb rampes i si hi ha obstacles com arbres, que impedeixin a les persones en cadires de rodes moure’s amb llibertat per la comunitat.

Potser si tots som una mica més conscients de les dificultats amb què han de conviure les persones amb lesió medul·lar per poder participar de manera autònoma a la vida social, aconseguim canviar el nostre entorn i fer que la seva vida sigui una mica menys complicada.

Visibilitat

Ens ensenyes si el teu lloc de pas habitual té barreres arquitectòniques? o l’accés a aquell local on t’agradaria entrar-hi, però al qual no pots accedir de manera autònoma?

(Español) Terapia Acuática

Durant aquests dies de calor intensa, alguns dels nostres pacients han canviat les sessions de rehabilitació de fisioteràpia que realitzen habitualment a les instal·lacions de la clínica, per sessions de teràpia aquàtica.

Com ho fem

A les sessions de tractament a la piscina, el terapeuta està dins de l’aigua amb el pacient. L’objectiu és aconseguir la independència més gran del pacient, en el medi aquàtic.

Apliquem el concepte Halliwick, que té semblances amb el concepte Bobath. És un enfocament centrat en la solució de problemes. Les possibilitats i limitacions del pacient són analitzats per tal de realitzar una intervenció sistemàtica: Programa de deu punts o Teràpia Específica a l’Aigua (WST) per ajudar els pacients a augmentar el guany funcional.

Al medi aquàtic es pot treballar l’equilibri sense risc de caigudes. El fisioterapeuta o terapeuta ocupacional ensenya el pacient a recuperar l’equilibri dins de l’aigua. Es treballen principalment el control postural i la normalització el to muscular: reducció de l’espasticitat, distonia espàstica o contractures i augment el to muscular i la força, en cas d’hipotonies o debilitats. Tan mateix, l’aigua ofereix un estímul sensitiu molt interessant a la totalitat corporal.

On realitzem la teràpia aquàtica

Les piscines municipals són l’entorn ideal i estan adaptades perquè les persones amb mobilitat reduïda puguin accedir a l’aigua. Habitualment disposen de cadires aquàtiques que s’introdueixen dins de l’aigua, rampes d’accés o escales amb graons i barana a banda i banda.

   

A més, tenen l’avantatge de disposar d’espais climatitzats que ens permeten fer les sessions de la teràpia aquàtica durant tot l’any.

Si aquest estiu t’ha vingut de gust donar-te una remullada i no ho has pogut fer o si per contra has trobat al medi aquàtic un entorn agradable i t’agradaria seguir gaudint dels beneficis que ofereix i seguir millorant les teves habilitats a l’aigua, contacta amb els nostres terapeutes especialitzats.

La prova de la marxa de 4 metres en supervivents de l’ictus

Importància d’estudiar les persones amb Ictus

Com ja coneixem, l’Ictus o accident cerebrovascular és la malaltia cerebrovascular més comú a la població adulta. A més, té una gran taxa d’incidència. La major part de les persones que pateixen un Ictus queden amb seqüeles, moltes relacionades amb el component sensitiu i motor del cos humà. O sigui, relacionat amb la sensibilitat (ex.: formigueig) i el moviment (ex.: paràlisi muscular).

Avaluació de les seqüeles de l’Ictus

Les persones que han patit un ictus i que presenten seqüeles físiques solen ser atesos per un fisioterapeuta. El fisioterapeuta és l’encarregat de valorar la condició física actual i també establir un pla d’actuació terapèutic.

Una de les maneres de valorar les persones que han patit un ictus és mitjançant una exploració de la sensibilitat i del moviment.  A més, es poden fer servir tests i escales validades.

Prova de marxa de 10 metres

Una de les proves més utilitzades per mesurar com la persona amb ictus camina, és la prova de marxa de 10 metres. Sobre aquesta prova es poden trobar diferents guies però la més habitual consisteix en comptar el temps i el nombre de passos que el pacient fa caminant 6 metres en un passadís de 10 metres.

A la pràctica clínica, per als fisioterapeutes, és complicat trobar un passadís de 10 metres lliure de distraccions u obstacles, per això és important trobar i estudiar variants. Una de les variants de la Prova de Marxa de 10 metres més fiable és la Prova de marxa de 4 metres. Aquesta prova consisteix en comptar el temps que el pacient triga en recórrer un passadís de 4 metres tenint un metre extra d’acceleració i un altre metre extra al final, de desacceleració i frenada.

Prova de marxa de 4 metres

Recentment s’ha publicat un estudi de fiabilitat de la prova de marxa de 4 metres i la seva correlació amb altres mesures que se solen fer en persones amb seqüeles d’Ictus. L’estudi té el títol de: “Avaluació de la fiabilitat test-retest test-retest de la prova de la marxa de 4 metres i la seva correlació amb la prova dels cinc sit-to-stand en supervivents crònics d’accidents cerebrovasculars ambulatoris” i es va realitzar a Barcelona, ​​concretament per investigadors de la Universitat Internacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès.

Per consultar l’article científic de l’estudi consulta el següent enllaç: https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0966636223000140

 

 

 

Què és la Teràpia Ocupacional

La teràpia ocupacional és una disciplina de salut que es centra en ajudar les persones a realitzar activitats de la vida diária o activitats instrumentals de manera independent i exitosa.

Teràpia Ocupacional en Neurologia

Els pacients amb patologia neurológica o dany cerebral adquirit, poden presentar una varietat de problemes com debilitat muscular, dificultats de coordinació, per parlar o deglutir, alteracions de memòria o planificació entre d’altres.

Tot això pot comportar dificultat per realitzar activitats de la vida diària (com el vestit, canvis de possiconament al llit) o activitats instrumentals (com maneig de diners o realitzar tasques domèstiques o cuinar).

Com et pot ajudar un Terapeuta Ocupacional

En primer lloc es realitza una entrevista per analitzar les activitats més significatives pel pacient en les que podría guanyar autonomía.

La teràpia pot consistir en recuperar habilitats perdudes o desenvolupar noves estratègies per realitzar les activitats amb alguna adaptació, sempre ficant al pacient en context en l’entorn real on es desenvoluparia l’activitat (per exemple, si el vol traballar la capacitat de cuinar un dinar, la rehabilitació es realitza en una cuina).

Altres aspectes menys coneguts on la teràpia ocupacional també pot ajudar els pacients neurològics és a millorar la seva capacitat de comunicació i socialització. Això pot incloure activitats com la participació en grups de suport, la pràctica de habilitats socials i la participació en activitats recreatives.

A més, la teràpia ocupacional pot ajudar els pacients neurològics a millorar la seva capacitat per realitzar activitats laborals i educatives. Això pot incloure la pràctica de habilitats laborals, l’adaptació d’eines i equipaments per a la feina i la participació en programes de formació professional.

En resum, la teràpia ocupacional és una disciplina essencial per ajudar els pacients neurològics a millorar la seva qualitat de vida i la seva capacitat per realitzar activitats diàries. Els terapeutes ocupacionals treballen estretament amb els pacients i les seves famílies per desenvolupar plans de tractament personalitzats que aborden les necessitats individuals de cada pacient. Amb l’ajuda de la teràpia ocupacional, els pacients neurològics poden recuperar habilitats perdudes, desenvolupar noves habilitats i millorar la seva capacitat per realitzar activitats diàries de manera independent i significativa.

Lectura adaptada

Arriba l’estiu, tenim més temps lliure i les lectures a la fresca són una gran eina per desconnectar aquestes vacances. Si us agrada llegir i heu patit una pèrdua de visió arran d’una patologia neurològica, hi ha opcions per continuar gaudint d’aquesta activitat o afegir-la com a part de la vostra rehabilitació.

Com puc continuar llegint amb problemes de visió?

A les patologies neurològiques poden aparèixer afectacions a la vista com: pèrdua del camp visual, diplòpia (visió doble), visió borrosa, heminegligències… que dificulten la tasca de llegir.
Una bona opció per continuar llegint és el llibre electrònic. Actualment, hi ha força varietat per escollir en una àmplia gamma de preus i prestacions.

Quins avantatges té?

El llibre electrònic té una sèrie d’avantatges que poden ser beneficiosos en cas de tenir problemes de visió:

  • Permet ampliar i canviar la font i l’interlineat per adaptar-los a les diferents necessitats.
  • Disposa dun sistema que simula el paper dun llibre per evitar el cansament de la vista, a diferència d’altres dispositius com el mòbil o la tauleta. També hi ha la possibilitat de regular la brillantor de la pantalla.
  • Es pot sostenir amb un suport extern i girar full amb un dit. Per aquest motiu, és una bona alternativa quan els usuaris presenten dificultats per subjectar el llibre o per a l’acció de passar la pàgina, per exemple en persones amb hemiplegia.

Hi ha algun inconvenient?

Un dels inconvenients més significatius és el maneig que requereix per introduir els llibres al dispositiu. Es pot fer des d’un ordinador o des del mateix aparell, però si no és una pràctica freqüent o no està habituat a la informàtica, pot ser una barrera. És per això que en aquest cas es necessitarà un ajut extern com un familiar o un terapeuta que hi assisteixi.

La lectura és un recurs usat en teràpies com ara la neuropsicologia, la logopèdia o la teràpia ocupacional i pot ser una eina més en el procés de rehabilitació, aportant estimulació cognitiva, lingüística, a més de ser una activitat de lleure molt interessant.

Com realitzar les transferències amb els nostres familiars afectats per una lesió neurològica

Les transferències es fan moltes vegades durant el dia, per passar de la cadira al llit, de la cadira al sofà, per passar al cotxe etc. Per això, fer-la correctament és important perquè ni la persona afectada ni el familiar o cuidador es facin mal.

Tenir en compte a l’hora de fer la transferència

Adaptació de l’entorn: cal fer els canvis necessaris perquè el pacient es pugui desenvolupar amb més autonomia i per la seva seguretat. Per exemple; col·locant la superfície on ha de passar el més a prop possible, posant un tamboret o similar davant de la persona perquè pugui recolzar-se amb les mans i així facilitar el traspàs a l’altra superfície, o intentant que el lloc on estigui asseguda la persona, no sigui gaire baix, ja que això dificulta la transferència.
Autonomia de la persona: si la persona és capaç de realitzar-la sola o amb una mínima ajuda, hem de deixar que faci la transferència de la manera més activa possible.
Per optimitzar la realització de la transferència, és important la comunicació entre la persona que farà la transferència i l’ajudant, i posar en comú unes pautes concretes per fer-la, per garantir la seguretat.
Tècnica

Un cop assegut, els peus han d’estar separats per guanyar estabilitat. Per poder passar a l’altra superfície, és important anterioritzar el tronc i el cap notant tot el nostre pes sobre els peus, per portar el centre de gravetat cap endavant i així poder pivotar amb més facilitat. Els braços es poden col·locar a la superfície que s’ha col·locat al davant, o directament on es passi, ja sigui al reposabraços de la cadira o al llit.

Si amb aquests ajuts la persona necessita assistència, lajudant es pot col·locar per darrere, i lajudarà des del maluc a passar a laltra superfície. Si la persona necessita més ajuda, el cuidador o familiar es pot col·locar davant de la persona, bloquejant els genolls amb els seus i ajudant-lo a portar el tronc endavant. És preferible fer la transferència des del costat menys afecte en cas d’hemiparèsia.

Com us podem ajudar des de la Clínica de Neurorehabilitació

Des de La Clínica podem ajudar a fer que la transferència es faci cada vegada de manera més independent i amb menys intervenció de l’ajudant. Practicar la transferència pot ser part del tractament, ja que mitjançant aquesta, es pot treballar l’estabilitat i el control de tronc, la consciència corporal, el traspàs de pes cap a totes les direccions i la força de les extremitats inferiors entre altres coses.

Maitane Retegui

Fisioterapeuta

L’atenció en el procés de rehabilitació

En què consisteix la capacitat atencional

L’atenció és una funció cerebral que s’encarrega de seleccionar, entre tots els estímuls sensorials que ens arriben sense parar al cervell, aquells que són útils per dur a terme una activitat motora o un procés mental. Hi ha diferents tipus datenció:

  • Focalitzada: capacitat de donar resposta a diferents tipus d’estímuls (visuals, auditius,
    tàctils)
  • Sostinguda: mantenir una resposta consistent en una activitat contínua i repetitiva durant
    un temps determinat.
  • Selectiva: mantenir una resposta malgrat els distractors.
  • Alternant: flexibilitat mental que permet canviar el focus datenció i desplaçar-lo entre
    diferents tasques.
  • Dividida: capacitat per respondre a diversos estímuls o tasques alhora

Per què és tan important l’atenció en el procés de rehabilitació?

Si no tenim una bona capacitat per donar resposta als estímuls que rebem, no som capaços de centrar-nos en presència de distractors, fer activitats durant un temps, canviar el nostre focus d’atenció o respondre a diversos estímuls alhora. De manera, que es torna molt complicat poder fer tasques senzilles (aparentment) com vestir-nos, dutxar-nos, caminar, seguir una conversa, cuinar, etc. Per aquest motiu és tan important fer una valoració complerta de totes les funcions cognitives, valoració neuropsicològica, quan una persona pateix un dany cerebral, ja que si hi ha un dèficit en els processos atencionals influirà en la rehabilitació de la resta de les àrees com la rehabilitació motora i del llenguatge.

Entenguem l’atenció amb un exemple pràctic

Una bona metàfora per entendre la importància de l’atenció, pot ser imaginar un teatre
on el sistema d’il·luminació seria l’atenció. Si mirem una obra de teatre i no
hi ha llum, és impossible que la puguem veure, encara que els actors i el so siguin els millors.
A més, aquesta llum aquesta ha de tenir la intensitat adequada i seleccionar allò que
és important. El mateix passa a la nostra vida, si tot funciona correctament però les nostres
llums no funcionen bé, tot esdevé més complex.

Si has patit un dany cerebral, has fet una valoració neuropsicològica i estàs tractant els teus problemes atencionals? Si encara no ho has fet, contacta’ns per resoldre dubtes i concertar cita.

Isabel Pérez
Neuropsicòloga
Col·legiada 27626