LUMMIC

Publicat el 03/28/2023 per Laura Arévalo

Sistema d’entrenament lumínic i auditiu

Lummic està pensat per a esportistes, nens, gent gran… per a tothom! Permet el desenvolupament de les funcions visuoespacials, memòria, capacitat de reacció, associació d’elements, alhora que estimula el moviment de les extremitats a l’espai.

Com funciona:

Es tracta d’un pack de 4 llums que podem col·locar en diferents superfícies, el terra, la paret, sobre una taula o fins i tot al propi cos amb un cinturó. Mitjançant una aplicació en mòbil es seleccionen els programes, entre ells trobem l’encesa de llums aleatoria on el jugador haurà d’apagar-les el més ràpid possible, treballant així la velocitat de reacció. Un altre programa fa una seqüència de llums que el jugador ha de memoritzar i després repetir sense equivocar-se. També es pot treballar la coordinació i la memòria de treball, si demanem que s’apaguin els llums blaus amb les mans i els llums vermells amb els peus. I no oblidem que el dispositiu també permet activar el so perquè el pacient reconegui d’on prové l’estímul.

Qui es pot beneficiar d’aquest sistema?

Es pot utilitzar dins del tractament de fisioteràpia, neuropsicologia i logopèdia. Ja que conté una gran varietat dexercicis que es poden programar segons el nivell de cada usuari.

Hi ha una gran varietat de programes i una infinitat de maneres de fer-los servir, fins on arribi la nostra imaginació. Podem utilitzar-lo dret, asseguts a terra, en una cadira, fent una planxa a terra, saltant, corrent… A més, podem realitzar teràpia individual o en mode competició amb altres jugadors. Un sistema molt versàtil que s’adapta a les habilitats i capacitats de cada jugador. vine a provar-ho!

Imma Rovira

Fisioterapeuta

Colegiada 11.571

Comunicación en le Esclerosis Lateral Amiotròfica (ELA)

Publicat el 02/14/2023 per Laura Arévalo

Què és l’ELA?

L’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) és una malaltia neurodegenerativa progressiva crònica, d’evolució ràpida i de causa desconeguda. Afecta les neurones que controlen els moviments musculars voluntaris.
La incidència universal d’aquesta malaltia es manté entre un i dos casos nous a l’any per cada 100.000 habitants.

Símptomes

Algunes de les manifestacions clíniques de l’ELA poden ser:

  • Debilitat muscular: El símptoma més rellevant. El pacient sent que perd força. Pot afectar:
    • Extremitats superiors i inferiors
    • Musculatura a cara i coll (en aquesta zona es troben la llengua i els músculs de la deglució).
    • Músculs que intervenen a la respiració. Principalment, el diafragma.
  • Fasciculacions: Contraccions espontànies d’un grup muscular inervat per una neurona motora mateixa.
  • Rampes musculars: Contraccions involuntàries doloroses.
  • Espasticitat: Augment de la sensibilitat a la velocitat d’estirament. El múscul es contrau quan el pacient vol estirar-lo.
  • Labilitat emocional: episodis de riure o plor incontrolable

La comunicació

D’altra banda, la comunicació és el sistema pel qual les persones compartim, interactuem, existim i, en definitiva, som. Sense comunicació, la vida perd part del sentit.
Si ens centrem en la comunicació oral, un dels músculs fonamentals per dur-la a terme és la llengua. La manca de força i de mobilitat en aquest múscul arriben a impedir que s’articulin correctament les paraules, evidenciant el que coneixem com a disàrtria. A causa de la degeneració progressiva de la musculatura, pròpia de la malaltia, la llengua pot arribar a no moure’s, cosa que impediria completament la comunicació verbal.

Què podem fer?

En primer lloc, és interessant fer un treball previ a la possible disfunció de la llengua. Amb exercicis tant actius com assistits pel terapeuta, teràpia manual, estimulació sensitiva per afavorir la mobilitat i mantenir la comunicació oral el major temps possible.

D’altra banda, és recomanable que el logopeda assessori i expliqui al pacient quins són els sistemes de comunicació alternatius a la comunicació oral, que existeixen al mercat. Permetent al pacient escollir el que s’adapti més a les seves necessitats i crear així un sistema de comunicació alternatiu en cas que el pacient presenti problemes d’expressió i sigui difícil entendre’l quan parla.

Actualment a més dels panells de comunicació convencionals basats en abecedari, paraules o pictogrames, hi ha aplicacions com la que ha desenvolupat Samsung recentment. TALLK és un sistema de comunicació basat en tecnologia de seguiment ocular que utilitza la càmera de la Tablet per localitzar les pupil·les i que permet a l’usuari controlar un teclat virtual i verbalitzar el text introduït.

Gràcies a aquests sistemes, els pacients amb ELA preserven la capacitat d’expressar preguntes, opinions o expressions quotidianes personals i identificatives de cada individu i que permeten expressar sentiments de manera fluida i mantenir la personalitat en la comunicació.

Cristina Prats Andrés
Neurologopeda
Col·l.: 4143

Rehabilitación en el suelo

Publicat el 01/31/2023 per Laura Arévalo

Les sessions de tractament a terra estan carregades de beneficis

Per molts dels nostres pacients, unes de les frases que més temen quan arriben a la clínica és “avui farem la sessió a terra”. Sembla que costa molta feina arribar tan lluny, i després “uui, no em podré aixecar”. Res més lluny de la realitat, les sessions de fisioteràpia a terra, estan carregades de beneficis!
El terra és aquest gran desconegut que ens sustenta quan caminem i estem contínuament rebent-ne informació d’ell, i a més no està gens lluny!
Perdre-li la por a terra és un procés que per a algunes persones pot ser tot un repte, però també pot ser un gran aliat a l’hora de guanyar seguretat i millorar la independència del pacient. I és que és igual d’important saber aixecar-nos d’una cadira com del terra.
A la clínica podem fer servir moltes posicions i seqüències de moviments que ens poden ajudar a treballar el core, l’estabilitat, l’equilibri, la coordinació, la força a les extremitats, estirar grups musculars… a més aprendre altres maneres de desplaçar-nos, de moure’ns al llit amb més ergonomia, d’aixecar-nos si patim una caiguda…

Alguns dels exercicis que es poden realitzar a terra:

Posició de quadrupèdia

En aquesta postura es treballa lʻestabilitat de cintura escapular així com la funció de suport de lʻextremitat superior. Aquesta és una posició molt versàtil que ajuda a guanyar força als braços, activar el core i fer una feina més exigent d’equilibri si s’eleva una de les extremitats. També és una bona postura per mobilitzar el tronc i prendre consciència dels moviments d’aquest segment corporal fins i tot podem fer una mobilització neurodinàmica.

Posició de genolls

Mantenint redreçat el tronc potenciem la musculatura extensora de tronc i treballem l´estabilitat de maluc alhora que realitzem un estirament de flexors de maluc. Per a un treball més exigent es poden realitzar abasts amb les mans o demanar al pacient que aixequi un genoll i faci la posició de cavaller com a pas previ a la transferència cap a la bipedestació.

Imma Rovira
Fisioterapeuta
Col·legiada 11571

Enquesta per conèixer la situació de la fisioteràpia neurològica a Catalunya

Publicat el 01/26/2023 per Carina Salgueiro

La Comissió de Neurologia del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya ha confeccionat una enquesta amb l’objectiu de conèixer la situació de la fisioteràpia neurològica a Catalunya.

 

Aquesta enquesta s’adreça exclusivament a aquelles i aquells fisioterapeutes que actualment treballen amb pacients amb ictus (mínim 1 pacient per setmana).

 

L’enquesta té una durada aproximada de 10 minuts i hi pots accedir: https://www.fisioterapeutes.cat/ca/colegiats/comissions/neurologia/enquesta-e-sifine-ictus

 

Ictus a les persones joves

Publicat el 11/16/2022 per Carina Salgueiro

Ictus

L’Ictus, científicament conegut com a accident cerebrovascular, és definit com una alteració de la circulació cerebral, que ocasiona un dèficit transitori o definitiu del funcionament d’una o diverses àrees del cervell.

Aquest problema de salut és més freqüent en persones grans. També és més freqüent entre el sexe masculí i la raça asiàtica. Aquesta freqüència es coneix gràcies als estudis epidemiologia, però la probabilitat de patir o no un ictus està relacionat amb molts altres factors. El que es coneix com a factors modificables i no modificables.

 

Factors modificables

Els factors modificables són tots aquells comportaments i hàbits que podem modificar i controlar al nostre dia a dia. Són ells:

  • Tabaquisme
  • Obesitat
  • Sedentarisme
  • Alcohol
  • Estrès
  • Hipertensió
  • Colesterol
  • Diabetis
  • Drogues

 

Factors no modificables

Els factors no modificables són tots aquells factors que no podem alterar. Com:

  • Edat
  • Raça
  • Genero
  • Antecedents familiars

 

Amb aquesta explicació podem entendre més fàcilment perquè també hi ha casos d’Ictus en persones joves com Kiko Rivera o Hailey Bibier. Concretament prop del 50% dels Ictus de tipus hemorràgic, a causa de la ruptura d’un vas sanguini cerebral, passen en menors de 45 anys.

La Societat Espanyola de Neurologia parla de que aquest augment de casos pot ser degut a l’associació amb el coronavirus. Hi ha altres possibles causes de l’augment de la incidència de l’Ictus en persones joves com:

  • Malformacions, fibril·lació auricular o disfunció ventricular no diagnosticada
  • Abús de substàncies com l’alcohol o les drogues
  • Obesitat
  • Diabetis no controlades
  • Estrès
  • Consum de determinats fàrmacs (ex.: píndola anticonceptiva)

SORTEIG Dia mundial del Ictus

Publicat el 10/23/2022 per Laura Arévalo

El 29 d’octubre vinent és el dia mundial de l’Ictus. Aquesta iniciativa impulsada per la World Stroke Organization (WSO) té com a objectiu sensibilitzar la població en la prevenció i el tractament de l’Ictus.

Conèixer la simptomatologia i avisar ràpid

Aquest any la campanya se centra a conscienciar que els minuts poden salvar vides i en la importància d’acudir a un servei de salut com més aviat millor o avisar al 061 si es percep que:

  • manera brusca una persona té dificultats per moure un braç o una cama,
  • té mal de cap intens,
  • visió borrosa,
  • dificultats per parlar  o aixecar els llavis al somriure
  • sent desorientació

L’Ictus, que cada any afecta al voltant de 15 milions de persones a tot el món, està causat per una pèrdua de l’aportació sanguínia a nivell cerebral o medul·lar. És per això que, si s’hi acudeix de manera ràpida un centre de salut i es pot fer el tractament per restaurar el reg sanguini o contenir l’hemorràgia, es redueixen les possibles seqüeles que l’accident vascular cerebral pot deixar.

L’Ictus pot produir diferents graus de discapacitat i sovint els afectats necessiten fer rehabilitació per recuperar les funcions perdudes.

Neurorehabilitació

Des de la Clínica de Neurorehabilitació ens volem sumar a les activitats que es realitzen el dia mundial de l’Ictus i per això sortegem una sessió de valoració de fisioteràpia neurològica.

La sessió de valoració tindrà una hora de durada, serà individualitzada i es durà a terme per un fisioterapeuta especialitzat en rehabilitació neurològica. S’hi farà una entrevista, una exploració i s’utilitzaran escales de valoració estandarditzades. Finalment, s’emetrà un informe amb els resultats de la valoració perquè el pacient pugui guardar-los i remetre’ls al seu equip rehabilitador habitual.

Amb aquesta iniciativa pretenem compartir coneixement entre professionals i aportar noves idees al tractament que es faci habitualment. Així que tant si ets fisioterapeuta i tens un cas que t’agradaria revisar, com si ets pacient que ha patit un Ictus i vols participar al concurs només has d’escriure un missatge de whats app al 609078509 amb el teu nom, tens fins al 28 de Octubre. El dia 29 d’octubre farem el sorteig i trucarem al guanyador.

Molta sort a tots!

Millorar el moviment amb el treball del tronc

Publicat el 10/06/2022 per Carina Salgueiro

El moviment funcional, com ara el moviment dels segments braç i cames, poden ser millorats pel treball d’aquestes pròpies estructures o per la influència que la musculatura del tronc i la funcionalitat que el tronc exerceix sobre ells. És a dir, el tronc influeix en l’equilibri, en la manera com caminem i movem els braços. Recordem que és el centre del cos i on s’uneixen les diferents parts del cos, incloent-hi el cap.

A les lesions neurològica, com l’Ictus, l’Esclerosi Múltiple, la Malaltia de Parkinson i moltes altres, el moviment de les persones que el pateixen es troba alterat. Per aquest motiu, les persones amb pèrdua de mobilitat busquen diferents solucions i opcions per millorar els moviments del seu cos.

Exercicis per treballar el tronc en cas de tindre una lesió neurològica i/o cerebral?

La principal funció del tronc és l’equilibri o l’estabilització. Els exercicis d’estabilitat lumbo-pelvià o core stability estan fortament recomanats per potenciar la musculatura del tronc i millorar-ne la funcionalitat.

Quins són els principis dels exercicis per al tronc?

Recordem que la musculatura estabilitzadora, en aquest cas la musculatura lumbar i pelvica, no ha de ser potent ni forta, ha de ser resistent. El principi fonamental és potenciar l’autoelongació del tronc mitjançant l’activació de multífids i transvers de l’abdominal. Aquesta musculatura sol estar afectada de manera directa o indirecta per les diferents malalties neurològiques.

La respiració no s’ha d’interrompre. Les persones que no aconsegueixin coordinar la respiració amb els exercicis han de treballar el diafragma, la respiració diafragmàtica.

Es pot fer servir l’electroestimulació a la musculatura del tronc?

En cas que es vulguin realitzar exercicis de tronc, exercicis d’estabilitat lumbo-pèlvica o exercicis de core stability amb ajuda d’electroestimulació, els elèctrodes han de ser col·locats a la regió lumbar en paral·lel. Si es vol utilitzar l’electroestimulació sobre la musculatura abdominal, en aquest cas, al múscul transvers, la col·locació dels elèctrodes ha de ser molt lateral. Un cop col·locats els elèctrodes, cal fer els diferents exercicis d’estabilitat recomanats pel fisioterapeuta.

Hi ha algun truc per fer bé els exercicis?

A part de potenciar la musculatura estabilitzadora, s’han d’incorporar rotacions entre tronc inferior i superior o fins i tot fer servir els braços i les cames per produir les rotacions necessàries. El fisioterapeuta o terapeuta ocupacional responsable del tractament i la rehabilitació ha d’adaptar els exercicis a les capacitats de cada persona.

Alguns exemples d’exercicis són els següents

 

Carina Salgueiro

Fisioterapeuta

Un pacient amb Esclerosis Múltiple pot realitzar una activitat física intensa?

Publicat el 09/22/2022 per Laura Arévalo

L’Esclerosis Múltiple es la malaltia neurològica no traumàtica més comú en els adults joves. Es tracta d’una malaltia autoimmune inflamatòria que afecta al sistema nerviós central i que pot causar diferents graus d’afectacions motores, sensitives i cognitives.

Tractaments basats en l’evidència científica

Estudis recents indiquen que és necessària una intervenció terapèutica d’alta intensitat des de l’inici de la malaltia per mantenir les capacitats funcionals de l’individuo.

L’exercici físic promou la neurogènesis (formació de noves neurones) i la neuroprotecció.  També ajuda a reduir la pèrdua de volum en el còrtex cerebral i en la matèria gris profunda. L’exercici estimula l’excitabilitat neuronal i redueix les recaigudes.

Els enfocaments terapèutics han d’anar encarats a combinar exercicis d’alta intensitat, amb educació sobre el maneig de la malaltia i tècniques per millorar les conductes de salut.

Enfocament biopsicosocial

És bàsic que la persona amb EM mantingui una vida activa física, cognitiva i socialment. Per això cal crear unes rutines en la vida diària que incloguin la necessitat de moure’s a peu o amb cadira de rodes, relacionar-se amb gent en la comunitat i realitzar activitats que estimulin a nivell cognitiu.

A la Clínica de Neurorehabilitació tenim un equip terapèutic especialitzat en neurologia que poden oferir totes les teràpies necessàries per dur a terme la rehabilitació en la Esclerosis Múltiple. Fisioterapeutes per poder realitzar exercicis d’alta intensitat (aeròbics, força, equilibri, flexibilitat, coordinació). Terapeutes Ocupacionals per treballar les  capacitats  funcionals per dur a terme de manera autònoma les activitats de la vida diària. Neuropsicòlogues per realitzar una estimulació cognitiva i Logopedes per treballar problemes associats amb la coordinació de la parla o els possibles problemes en la deglució.

Silvia Puig

Fisioterapeuta i Terapeuta Ocupacional

Síndorme del empenyedor

Publicat el 09/06/2022 per Laura Arévalo

Els pacients amb síndrome empenyedor pateixen una alteració de la percepció de la pròpia postura en relació amb la força vertical de la gravetat.

Sovint presenten manca de control postural o equilibri per mantenir-se asseguts, de peu, o caminar. En aquests casos, en lloc d’aferrar-se a algun objecte amb la mà sana per no caure, s’empenyen amb alguna de les extremitats, inclinant el cos perillosament cap al costat afectat.

Per aquest motiu, aquest trastorn s’anomena síndrome de l’empenyedor.

Alteracions perceptives

Aquesta síndrome pot coexistir o no amb heminegligència. El pacient pot presentar manca d’atenció cap als estímuls presentats pel costat contralateral a la lesió o cap al seu propi costat hemiparèsic, però aquesta no és la causa de l’alteració de la verticalitat.

Els pacients presenten una alteració de la percepció de la Vertical Postural Subjectiva (VPS), percepció subjectiva de la pròpia verticalitat, en relació amb la força vertical de la gravetat. El comportament empenyedor està associat a una percepció errònia de l’orientació del cos en relació amb la gravetat.

Conserven la capacitat de processar la informació visual i vestibular. La Vertical Visual Subjectiva (VVS), capacitat de reconèixer la vertical a l’entorn es manté intacta. No obstant això, no aconsegueixen alinear el seu cos amb les línies verticals que veuen al seu entorn.

El fet de que en tancar els ulls disminueixi el comportament empenyedor, podria indicar que hi ha un conflicte entre els dos sistemes de referència VVS i VPS. El pacient presenta un desajust en la integració de la informació visual i la seva percepció postural, de manera que se sent alineat amb la força de la gravetat, quan en realitat està inclinat uns 18º cap al costat hemiparètic.

Alteració de l’equilibri i el risc de caiguda

En aquesta síndrome hi ha un risc de caiguda important, ja que el pacient no percep perill quan en realitat està caient.

Hi ha 3 variables que cal tenir en compte per diagnosticar aquesta síndrome:

  1. Postura inclinada cap al costat patètic en posició vertical, ja sigui en sedestació, en bipedestació o durant la marxa. En els casos més greus o les primeres setmanes després de l’ictus, els pacients mostren aquesta actitud empenyedora fins i tot quan estan estirats.
  2. Hiperactivitat del braç o la cama no parètica, que empenyen el cos activament cap al costat afectat, inclinant lateralment l’eix corporal.
  3. El pacient ofereix resistència a la correcció passiva de la postura per part d’una tercera persona.

La importància d’un bon maneig en les activitats de la vida diària

És important no lluitar contra la força d’empenta que exerceix el pacient i oferir-li referències al costat no parèsic, perquè en realitzar les activitats de la vida diària no empenyi.

Cal destacar que si insistim en aquesta correcció passiva la postura observarem entre altres compensacions, una flexió de l’extremitat inferior hemiparètica amb manca de contacte del taló amb el terra.

Cal prestar una atenció especial a les compensacions en aquest tipus de pacients. Si en el moment d’ajudar a fer transferències, vestit o higiene personal, es verticalitza passivament el pacient i aquest segueix empenyent, aprendrà a utilitzar aquestes estratègies errònies per mantenir-se en sedestació o bipedestació. Amb el risc que en poc temps presenti escurçaments musculars i tendinosos importants.

De manera que el maneig del pacient empenyedor requereix l’assessorament per part d’un professional especialitzat en neurologia perquè el pacient aprengui a utilitzar correctament l’hemicos no parèsic i aconsegueixi activació extensora de l’hemicos més afectat per la lesió cerebral.

Laura Arévalo
Fisioterapeuta
Col·legiada 6892

Perquè el meu familiar amb afàsia no diu verbs?

Publicat el 07/12/2022 per Laura Arévalo

Afàsia

Per parlar de l’agramatisme cal primer saber què és una afàsia.
Una afàsia és un trastorn del llenguatge a causa d’una lesió neurològica que ha afectat les àrees cerebrals en què es troba específicament el llenguatge.
Aquesta lesió cerebral pot ser produïda per un ICTUS, un traumatisme cranioencefàlic, una infecció cerebral, alguns tipus de tumors cerebrals o per processos neurodegeneratius. Aquestes lesions sovint causen una dificultat o incapacitat per comunicar-se en les diferents vessants del llenguatge, ja sigui expressió o comprensió i es pot veure alterat tant de forma oral com en la lectoescriptura. Aquesta afectació és el que es coneix com a afàsia.

Afàsia motora

Les persones amb afectació de l’àrea motora del llenguatge (àrea de Broca) són les que tenen una afàsia motora, i presenten símptomes relacionats amb la producció verbal, de manera que solen fer frases molt curtes, amb errors fonèmics i també amb dificultats gramaticals en l’ús de verbs, articles, preposicions, pronoms, etc.

Agramatisme

L’agramatisme és, doncs, un símptoma propi de les afàsies. La seva particularitat és que la persona presenta errors referits a estructures morfològiques. És a dir, presenta una gran dificultat per unir paraules en una frase formant seqüències sintàcticament adequades.

Les característiques més rellevants d’aquesta dificultat sintàctica són les següents:

  • Oracions molt curtes: sol ser present a l’agramatisme el fet que les persones facin frases més curtes del que és habitual en una conversa, descripció o narració.
  • Dificultat per accedir al verb: les persones amb afàsia motora solen ometre el verb o fer una conjugació errònia a les seves produccions.
  • Dificultats en la construcció d’oracions: hi ha una tendència a fer frases senzilles i simples amb l’estructura Subjecte – Verb – Objecte, i una vegada aconseguida aquesta estructura, és difícil allargar-la i afegir altres complements a la pregària.
  • Problemes per endreçar les paraules: aquesta dificultat és la més comuna a l’agramatisme, ja que les persones amb afàsia motora solen endreçar les paraules de forma equivocada, posant el verb al final de la frase, començant l’oració pel nom en comptes del subjecte, etc.

Aquestes dificultats acostumen a generar molta fatiga, frustració i enuig per part de les persones que tenen una afàsia, ja que quan ja fa alguns mesos que van patir la lesió, són conscients de les seves omissions gramaticals i la manca de comprensió per part del seu entorn quan volen parlar.
Per això, és important prioritzar l’acompanyament logopèdic de persones amb afàsia i els seus familiars i cuidadors. Des de la logopèdia es poden treballar de forma individual i grupal aquestes dificultats i a més a més, es poden donar petites tasques per millorar a casa en moments de rutines diàries.

Andrea Edit Morraja Morales

Neurologopeda Col. 3926