Seguint amb la línia de l´entrada Muntanya accessible i aprofitant que ja és estiu, en aquest article parlarem de les platges adaptades per a persones amb mobilitat reduïda.
Què són les platges adaptades?
Les platges adaptades són aquelles que permeten l’accés a qualsevol persona i ofereixen la possibilitat d’un bany amb la màxima autonomia possible.
Aquestes platges tenen aparcaments reservats, rampes i passarel·les que permeten el desplaçament amb caminadors i cadires de rodes fins a l’interior de la platja. WC, vestidors i dutxes adaptats, zona de parasols habilitada, cadires i crosses amfíbies, possibilitat de practicar esports adaptats, personal de suport al bany i boies i xarxes que delimiten la zona segura de bany.
Les platges adaptades es distingeixen amb la bandera blava que indica l’accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda.
Què són les cadires amfíbies?
Les cadires amfíbies són un tipus de cadira especial que permeten anar per la sorra i surar a l’aigua. Disposen de rodes molt amples per desplaçar-se amb facilitat per sorra humida i seca. A més, el teixit del seient i el respatller és molt transpirable i no reté l’aigua, per la qual cosa s’asseca ràpidament.
Disposen d’uns sistemes flotants als recolzabraços que permeten surar a l’aigua amb gran estabilitat. No són autopropulsables, per la qual cosa cal que una altra persona l’empenyi.
Per disposar de la cadira cal reservar dia i hora prèviament a la web de la platja. També hi ha la possibilitat d’adquirir aquest tipus de cadires en ortopèdies si se’n farà un ús assidu.
On trobar platges adaptades a Catalunya?
Les platges de Catalunya que disposen de més serveis adaptats per a persones amb mobilitat reduïda són:
D’altra banda, també hi podem trobar platges amb menys adaptacions per tot el territori català (Barcelona, Costa Brava, Tarragona…). Us deixem el link amb un llistat complet.
L’heminigligència és una síndrome atencional en què la persona ignora o deixa d’atendre la informació de la regió de l’espai contrari on ha patit una lesió, conseqüència d’un dany cerebral. Això és perquè hi ha dificultats per informar, respondre o orientar-se a qualsevol tipus d’estímul presentat al costat oposat d’aquesta (Yasuda et al., 2018).
Com afecta les persones?
Es tracta d’un trastorn relativament freqüent que es presenta habitualment amb una manca de consciència del problema, amb la qual cosa es relaciona amb més dificultats per a la recuperació funcional. Afecta de manera molt important el funcionament quotidià dels pacients per fer activitats bàsiques de la vida diària. Alguns exemples d’activitats afectades són:
Higiene personal: pentinar, afaitar, maquillar un costat de la cara. El mateix en raspallar-se les dents.
Dutxa: ensabonar-se o assecar-se un costat del cos.
Vestit: tenir dificultats per col·locar una peça amb relació al cos o posar-se la peça només a un costat del cos.
Alimentació: agafar el menjar d’una meitat del plat i no trobar aquells elements que estiguin al costat afectat.
Com podem rehabilitar l’heminigligència?
Exercicis de rastreig visual com, per exemple, tasques de cancel·lació i selecció. Poden ser exercicis de llapis i paper o bé diferents jocs atencionals.
Treballeu la rotació de tronc per facilitar l’escaneig visual.
Teràpia de mirall.
Recordar el pacient que atengui el costat afectat.
Visualització de vídeos amb objectes en moviment per entrenar-ne el seguiment ocular.
Realitat virtual.
Suggeriments per fer a casa:
Intentar fer conscient el familiar de la dificultat que presenta per atendre al seu costat afecte.
Col·locar-se i parlar amb la persona sempre al costat afecte.
Veure vídeos amb objectes que es moguin d’una banda a l’altra, per fomentar el moviment dels ulls pels dos costats.
Col·locar al braç afecte algun objecte, com una polsera o un rellotge.
En una publicació anterior vam voler presentar-vos, en termes generals, en què consisteix la teràpia ocupacional a domicili.
Avui ens agradaria anar una mica més enllà, i parlar-vos de la intervenció de teràpia ocupacional a domicili dins d’una activitat en particular.
Per a això ens agradaria compartir amb vosaltres una de les activitats que setmanalment es duu a terme amb una de les nostres pacients, i explicar-vos-en els objectius terapèutics.
La Teresa se sentia amb ganes de tornar-se a implicar en una activitat de la llar que arran de l’ictus havia passat a ser responsabilitat del seu marit. Cuinar. Una activitat instrumental de la vida diària de gran complexitat, donat que a banda de les habilitats motrius que requereix , precisa també d’habilitats cognitives complexes: com la capacitat de planificació, de monitorització de l’entorn, o la resolució de problemes.
Perquè aquesta activitat pot ser estimulant per a algunes persones?
Perquè els permet recuperar una rutina que havia estat part del seu dia a dia, i recuperar, durant una estona, el maneig de la llar.
Triar què cuinarem és una manera de triar en què ens volem ocupar. I això és gratificant i dona sentit a les nostres vides.
Cuinar ens permet focalitzar l’atenció en el present i pot ser una manera de canalitzar l’estrès o l’ansietat.
Quines capacitats es poden estimular a través d’aquesta activitat?
Amb aquesta activitat podem estimular gran varietat d’habilitats, de manera que es tracta d’una activitat que pot ser transversal entre les diferents disciplines implicades en el procés neurorehabilitador:
Capacitats cognitives i de llenguatge
Llegir una recepta, entendre-la, fer una llista dels ingredients i dels passos a seguir, explicar-li a algú el que hem cuinat, etc ens permet estimular habilitats cognitives com el llenguatge, l’atenció, la memòria, etc. De manera que és una activitat que es pot dur a terme en col·laboració amb logopèdia i neuropsicologia.
Habilitats relacionades amb el moviment i la manipulació
Per a l’acompliment d’aquesta activitat es precisen també destreses sensitives i motores. De manera que a través d’ella podem estimular habilitats com la integració de l’hemicos més afecte, l’adequada distribució del pes corporal entre les extremitats, la resistència, els abastaments, l’equilibri durant els girs, la motricitat fina, etc.
Quins altres aspectes s’han de tenir en compte?
L’acompliment d’una activitat quotidiana com cuinar, precisa de la combinació de nombroses habilitats, però emergeix també de la interacció d’altres aspectes, com el lloc on es duu a terme l’activitat, els estris emprats, o el suport de l’entorn familiar.
Per això, avaluar i intervenir en les activitats de la vida diària (aquelles que es realitzen de manera freqüent i a les quals moltes vegades donem poca importància) és crucial per a afavorir un acompliment ocupacional òptim per a la persona.
Aquí us compartim una de les receptes de la de Loli Domínguez (#lacocinadelolidominguez) que la Teresa ha preparat, esperem que us agradi!
Ous amb verdures al forn:
Ingredients:
1 Ceba
2 Alls
1 Carabassó
1 Albergínia
1 Pebrot verd
½ Pebrot vermell
20 Tomàquets cherry o 2-3 tomàquets
4 Ous
Cibulet i julivert
Sal
Pebre
AOVE
Herbes provençals
Passos:
1. Rentar totes les verdures
2. Escaldar, pelar i trossejar els tomàquets. Reservar.
3. Pelar i trossejar la ceba i els alls
4. Trossejar totes les verdures a una mida similar
(Es poden pelar si es considera necessari)
5. Distribuir les verdures en una safata apte per al forn
6. Salpebrar i afegir les herbes provençals i l’oli d’oliva
7. Barrejar totes les verdures per a repartir bé les herbes i l’oli d’oliva
8. Afegir els tomàquets trossejats i acabar de barrejar suaument
9. Cobrir amb paper de forn
10. Enfornar durant 30 o 40 min. a 200º
(El temps dependrà de la grandària de les verdures)
11. Un cop les verdures estiguin toves fer-hi 4 forats per afegir-hi les clares d’ou i un polsim de sal. Enfornar durant 12min.
12. Afegir els rovells sobre les clares i enfornar 3 min més.
13. Retirar del forn i escampar-hi per sobre el cibulet i el julivert picadets ben petits
14. Llest per a gaudir!
Bibliografia recomanada:
Rodríguez-Bailón. A, Navas-Fernández R, Garrido-Cervera J. Terapia Ocupacional en las actividades de la vida diaria. Madrid: Editorial Síntesis, S.A;2018.
La consciència corporal és el procés dinàmic i interactiu pel qual es perceben els estats, processos i accions que succeeixen al cos, tant a nivell interoceptiu, com propioceptiu i que poden ser percebuts per un mateix. Aquesta noció inclou la percepció de sensacions com la posició de les diferents parts del cos, el moviment, la respiració, la relaxació, el dolor…
A la clínica de Neurorehabilitació centrem els nostres objectius terapèutics en la presa de consciència de la postura i el moviment. No només per millorar l’equilibri, la marxa o la mobilitat de les diferents parts del cos, sinó també per ajudar a millorar la deglució o la parla. I cal no oblidar que el treball de consciència corporal ajuda a millorar la nostra capacitat d’atenció, redueix els nivells d’estrès, cosa que repercutirà de manera positiva en la nostra qualitat de vida.
HÀBITS POSTURALS
Un dels objectius és canviar els mals hàbits posturals i els patrons de moviment incorrectes. La modificació dels hàbits i patrons corporals és un procés lent que necessita temps i dedicació. Impliquen canvis en el sistema nerviós, ja que tendeix a perpetuar hàbits posturals de moviment apresos i practicats durant molt de temps. Arriben a ser moviments que sentim com a naturals i fer-los d’una altra manera se’ns fa molt estrany.
AUTOCONCIÈNCIA
Cal repetir i sentir noves alternatives de moviment. A cada tractament és important despertar l’autoconsciència a través dels canvis de posició del cos. Això vol dir que no només hem de centrar l’atenció en què fem sinó també com ho fem. Això suposa analitzar els elements que componen cada patró de moviment: postura, segments corporals implicats, trajectòria i ubicació, intenció del moviment, activació muscular, relaxació, respiració, etc.
És important sentir quines parts del cos estem movent. Moltes vegades ens movem sempre de la mateixa manera perquè no som conscients de les possibilitats de moviment que té cada articulació del nostre cos. Per això, la pràctica de la consciència del moviment, posant tota la nostra atenció a una zona del cos, ens ajudarà a discriminar i percebre les diferents maneres que podem moure una articulació.
Un exemple seria mantenir la nostra atenció a com estem asseguts, en quina posició tenim la pelvis, quina part rep més pes, com es manté la nostra columna vertebral, la part lumbar, dorsal i cervical, com s’alineen les espatlles amb la pelvis, si tenim les espatlles tenses, si el nostre cap queda damunt les espatlles, on es dirigeix la nostra mirada, etc…
RESPIRACIÓ
Un altre aspecte molt important en la posició i el moviment és la respiració. Hem de ser conscients de com respirem mentre estem en posicions estàtiques o quan ens movem. Moltes vegades, no ens adonem i estem fent petites apnees coincidint amb els esforços musculars.
Cal observar cap a on dirigim la nostra respiració, diferenciant entre respiracions altes o respiracions diafragmàtiques. Això ajudarà a relaxar la musculatura, i a mantenir un ritme de respiració adequat.
Un altre aspecte que ajuda la consciència corporal és potenciar la percepció de la ubicació espacial i trajectòria dels diferents segments corporals.
Això permet mantenir una bona coordinació entre els segments corporals i fer moviments de manera segura i coordinada, en relació amb l’espai i els objectes.
Augmentant la nostra consciència corporal millorarem la postura, el moviment i la nostra capacitat d’atenció i de relaxació.
Aquí és pot veure un exemple de com es treballa la consciència corporal al el mètode Feldenkrais.
A l’inici de la sessió de fisioteràpia a quants de vosaltres us mobilitzen les cames, els braços o el tronc? La majoria de vegades es tracta de Neurodinàmica, també coneguda com a Tècnica de mobilització del sistema nerviós (SN). Una forma de tractament que té en compte la mecànica i fisiologia del SN i en com aquest intervé en la funció musculoesquelètica.
Fins a on arriba el sistema nerviós
En descriure’l se sol diferenciar entre sistema nerviós central o perifèric, no obstant això, és un únic sistema que el podem imaginar com una corda contínua que es va ramificant i no s’interromp en cap moment fins a arribar a l’estructura diana. Això vol dir que una disfunció en un punt pot afectar a un altre.
El SN pot influir en:
Qualsevol teixit o estructura que estigui en contacte amb un nervi sense necessitat que estigui innervat per aquest.
Estructures de la seva mateixa naturalesa, és a dir, el propi sistema nerviós pot afectar teixits neurals.
Teixits innervats ja sigui a nivell motor o sensitiu.
En definitiva, l’estat del sistema nerviós, ja sigui central o perifèric, pot afectar a totes les estructures del nostre cos.
La neurodinàmica en neurorehabilitació
Hi ha evidència científica que posa de manifest els beneficis que té la neurodinàmica en la mecanosensibilitat, en la funcionalitat i en el control de l’espasticitat (augment de to de la musculatura que impedeix la seva relaxació i limita la mobilitat de les articulacions). Per aquest motiu dediquem una part important del tractament a alliberar-lo i mobilitzar-lo.
L’afectació de les habilitats socials és una de les conseqüències més comunes i incapacitants després del dany cerebral. Diferents estudis apunten que aquestes alteracions varien entre el 40% i el 80% dels casos, depenent del tipus de lesió i la gravetat.
Les habilitats socials (HHSS) són aquelles conductes que ens permeten desenvolupar-nos en un context social. Ens permeten expressar sentiments, actituds, desitjos, opinions o drets de manera adequada a la situació, mentre respectem les conductes dels altres. Per això, el nostre cervell activa diferents processos mentals. Aquests tenen com a objectiu percebre, reconèixer i avaluar els esdeveniments socials. Posteriorment, ens ajuden a guiar la nostra conducta cap a la resposta més adequada segons la situació. Aquests processos cerebrals també els anomenem Cognició Social.
Les habilitats socials també es poden veure condicionades per l’afectació d’altres funcions cognitives relacionades (atenció, memòria, raonament o presa de decisions, entre d’altres). És per això que resultarà imprescindible fer una avaluació neuropsicològica completa del dany cerebral, per orientar el cas cap al programa d’entrenament més adequat.
A la Clínica de Neurorehabilitació realitzem programes específics per a l’entrenament de les habilitats socials després del dany cerebral. Aquests programes també es veuran acompanyats d’exercicis cognitius per reforçar altres àrees que ajudin a millorar la competència social.
El programa d’entrenament en habilitats socials, es pot fer a nivell individual o grupal, segons les característiques de cada cas, essent preferible la teràpia grupal. A més, per això serà imprescindible la implicació i participació activa de la família i el seguiment de les tasques per a casa.
Algunes de les habilitats que es treballen en aquest programa són les habilitats socials bàsiques, com ara:
● El llenguatge no verbal (mirada, expressió facial, postura, distància interpersonal, aparença física,…).
● El llenguatge paraverbal (volum, to, velocitat, claredat, durada i latència de la parla,…).
● El llenguatge verbal (retroalimentació, tipus de preguntes, expressions i contingut de la parla,…).
En un segon bloc, també entrenem les diferents habilitats socials específiques i adaptades a cada cas, com ara: l’autoconsciència, l’autoregulació, el reconeixement emocional, l’assertivitat, l’escolta activa o l’empatia, entre d’altres.
L’entrenament s’aplica als diferents contextos socials més habituals dels participants, i tracta que sigui el més vivencial possible per a la persona. La finalitat d’aquesta metodologia és modular al màxim la conducta i generalitzar-la a la seva vida diària. Amb això, es busca que comporti un aument substancial de la qualitat de vida de la persona i la seva família.
Una persona amb ictus no només té paràlisi en un braç o en una cama, l’afectació motora s’observa a tota la meitat del cos incloent-hi el tronc.
L’ictus com a principal malaltia cerebrovascular
L’ictus és una de les malalties cerebrovasculars més incapacitants a la població adulta. La discapacitat resultant, principalment els trastorns sensorials i motors, representa un problema greu en el sistema social de salut. Les persones amb ictus sovint requereixen atenció mèdica i rehabilitació a llarg termini per fer front als trastorns relacionats amb l’accident cerebrovascular i els trastorns secundaris a l’ictus.
Seqüeles de l’ictus al tronc
Dels possibles trastorns, gran part són de caràcter sensitiu i motor, afectant principalment la meitat del cos contralateral a la lesió cerebral. Exemples de trastorns són espasticitat, paràlisi, hipotonia i parestèsia, entre d’altres.
A la meitat del cos afectada no només s’hi inclouen els membres superiors i inferiors, sinó també la funció del tronc. La funció del tronc, que es pot veure afectada després d’un ictus, està estretament relacionada amb l’equilibri i la marxa. Estudis científics revelen l’associació entre el rendiment del tronc i la capacitat de mantenir l’equilibri mentre està assegut, dret i fins i tot mentre camina. D’altra banda, la afectació més gran de la funció del tronc és un factor de pitjor pronòstic funcional dels supervivents d’un ictus.
Exercicis de tronc després de patir un d’ictus
Coneixent aquesta associació entre el tronc i la funció dels braços i les cames, els exercicis d’estabilitat lumbopèlvica o Core-stability s’han d’incloure a les sessions de fisioteràpia i rehabilitació del supervivent d’un ictus. Els exercicis de core-stability es poden adaptar a les necessitats i capacitats del pacient, no necessiten grans recursos materials i per tant són un bon recurs per fer a casa.
La teràpia ocupacional a domicili té com a objectiu principal que el pacient aconsegueixi la màxima autonomia en les seves activitats de vida diària i millori la participació social al seu entorn.
Al domicili es dóna continuïtat i es complementen els tractaments neurològics que la persona amb patologia neurològica realitzada a la clínica.
Activitats de vida diària
La intervenció se centra en activitats bàsiques com ara la mobilitat al llit, les transferències, l’alimentació, la neteja, la dutxa, el vestit, l’ús del vàter, els desplaçaments, pujar i baixar escales.
També es treballa en activitats instrumentals com cuinar, cuidar la roba, ús de telèfons i intèrfons, cura de la casa, maneig de diners, realització de compres i gestions, ús de transports, etc.
Sovint aspectes aconseguits a la sala de neurorehabilitació no són fàcilment generalitzables. No és el mateix girar-se a la camilla, que fer-ho al mateix llit. No és el mateix aixecar-se de la camilla, que fer-ho de la cadira, el vàter, el llit, o la butaca de casa. Al domicili podrem practicar diferents estratègies per assolir la màxima autonomia.
Pot passar que després de molta feina a la clínica la persona aconsegueixi assolir, agafar, deixar anar a fins i tot manipular objectes. No obstant això, aquestes habilitats no sempre són usades en la realització de les activitats de vida diària. Al domicili treballarem per integrar l’ús d’aquesta extremitat a les activitats quotidianes, i així continuar millorant aquestes habilitats.
El domicili
La terapeuta ocupacional valora i pot recomanar adaptacions al domicili i al mobiliari que proporcionin més seguretat, autonomia i participació. S’ensenya i s’entrena l’ús de productes de suport al domicili per millorar i mantenir l’autonomia del pacient, garantint el desenvolupament del màxim potencial i la recuperació.
La família
Els familiars del nucli de convivència es poden beneficiar de les sessions. S’orienta i s’entrena el familiar per facilitar i estimular les activitats de vida diària del pacient des de la perspectiva de la neurorehabilitació. D’aquesta manera es reforça el treball que la persona realitza a la clínica i contribuint a assolir els objectius de la persona.
Després de patir un dany cerebral, a més de les seqüeles físiques, també es poden produir alteracions en les funcions cognitives com l’atenció, el llenguatge, la memòria i les funcions executives. Com podem veure al següent enllaç la neuropsicologia s’encarrega de realitzar una valoració de totes les funcions cognitives per determinar quines de elles estan alterades i quines no. Aquesta valoració ens ajuda a conèixer l’estat del pacient per poder fer una rehabilitació neuropsicològica de les funcions que es trobin alterades.
Estratègies de rehabilitació neuropsicològica
Les tres estratègies bàsiques emprades en la rehabilitació neuropsicològica són les següents: • Restauració: estimulació i exercicis repetitius de la funció que es troba perduda o disminuïda. • Compensació: ús d’altres funcions cognitives conservades per dur a terme tasques que principalment es duien a terme amb funcions que es troben alterades. • Substitució: ajudes externes per desenvolupar la tasca de manera eficaç.
Aquestes estratègies estan encaminades a millorar el funcionament cognitiu de les persones que han patit un dany cerebral i aconseguir que el pacient reprengui les activitats quotidianes de la manera més productiva i satisfactòria possible.
L’atenció
Sabem que l’atenció és una funció bàsica per poder realitzar nous aprenentatges i és un bon predictor de la incorporació a activitats de la vida quotidiana, per això ens fem la pregunta següent: és efectiva la rehabilitació neuropsicològica en funcions com l’atenció?
La rehabilitació neuropsicològica de l’atenció es basa en estratègies de restauració i compensació, és a dir, exercicis i activitats de pràctica repetida i estratègies de compensació com l’entrenament en habilitats específiques i en estratègies metacognitives per manejar les dificultats atencionals, com ara l’entrenament en autoinstruccions verbals. Segons l’article de revisió de D. de Noreña, et al. hi ha prou evidències per recomanar la rehabilitació neuropsicològica de l’atenció en població amb dany cerebral adquirit.
Isabel Pérez
Neuropsicologa
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.
ACEPTAR
