En l’anterior entrada al bloc http://www.bobath-es.com/me-duele/ vam comentar que, el Sistema Nociceptor és l’encarregat de detectar un estat de dany actual o potencial en els teixits i d’informar al sistema nerviós central perquè aquest últim produeixi una modulació de la resposta.
René Descartes el 1964 va desenvolupar la teoria Cartesiana de conducció de el sistema nerviós en la qual suggereix que la via de el dolor és un canal directe des de la pell fins al cervell i que funciona com el campanar d’una església. Si es tira de la corda, sona la campana. Amb el temps, i gràcies a la ciència i la investigació s’ha vist que això no és ni funciona així.
El Sistema Nociceptor està compost per receptors sensorials (els nociceptors) que actuen davant d’estímuls químics, tèrmics i de pressió, enviant la informació des de la perifèria cap al sistema nerviós central (SNC). Abans que la informació arribi a la nostra consciència, es modula de diferents formes (entre d’altres, pel sistema inhibitori descendent), i si la informació és prou rellevant (descrivint de forma molt simplificada i resumida), es projectarà dolor a la consciència http://www.bobath-es.com/me-duele/.
Cal esborrar la imatge cartesiana de: em cremo un dit de el peu i el dolor viatja per una autopista cap al cervell, i sento dolor … Això no és així, abans la nocicepció passa per peatges (modulacions), i a més, el fet que percebem o no dolor també dependrà i es veu veure influenciat pel context i les creences que tinguem en relació a el dolor.
Els Nociceptors es troben en molts dels nostres teixits com la pell, en certs òrgans interns i en la superfície de les articulacions. Al néixer disposem d’una resposta nociceptiva innata, és a dir que no cal un aprenentatge i una memorització perquè aquesta actuï.
Davant el foc, per exemple, hi ha una resposta reflexe: retirar el membre en contacte amb el foc, ja que aquest produeix una mort cel·lular violenta (crema) i no hi ha cap tipus de dubte.
Més endavant apareix el sistema nociceptiu adquirit, un sistema activable davant agents de nocivitat incerts, no catalogats genèticament. Per tant, en aquest cas SÍ que hi ha un aprenentatge i una memorització al llarg de la nostra vida, segons les experiències que anem acumulant. El nostre sistema immune adquirit davant d’una situació, substància, moviment potencialment perillós, el que fa és anar a buscar en el bagul dels records, experiències pròpies que es puguin semblar a la situació actual, de manera que copiarà la forma en què es va reaccionar en aquest moment del passat (sobretot si es va obtenir èxit). Per exemple, recollir un bolígraf de terra va provocar mal d’esquena en una situació del passat, resposta que pot activar la resposta inflamatòria d’evitació de dany, en el moment present durant el moviment de flexió de tronc (explicat de forma molt simplista, però de nou destaco el paper i la importància del context i de les creences). A més, en l’espècie humana s’afegeixen “activacions de protecció” davant d’agents que la cultura considera nocius, i es pot activar en qualsevol moment la percepció alertada i protectora de el dolor, enfront d’agents inofensius i per tant davant d’un avís erroni de perill.
El tractament amb neuropedagogía de el dolor que apliquem en les sessions de fisioteràpia a la Clínica de Neurorehabilitació als nostres pacients, té diferents objectius terapèutics:
- Entendre i aprofundir en la fisiologia de el sistema nociceptiu.
- Trencar creences errònies en relació a el dolor, per construir així creences noves com, per exemple: DOLOR ≠ LESIÓ o LESIÓ ≠ DOLOR.
- Aprendre a detectar situacions / pensaments / creences que activen el nostre sistema d’alarma de forma errònia.
- Conèixer la relació que tenen el dolor, el context i les emocions.
- Exposició a el moviment de forma gradual.
El coneixement ens dóna poder i això ens fa lliures. L’empoderament del pacient és un factor clau en el tractament dels processos dolorosos, i aquest serà el nostre objectiu.
Autora de la entrada: Anna Canet. Fisioterapeuta especialista en sistema musculoesquelético.
Bibliografía:
-
Butler D, Moseley G. Explicando el dolor. Adelaide: Noigroup; 2016.
-
Goicoechea A. Depresión y dolor, 2020.