La rehabilitació neuropsicològica és aquella que se centra en el tractament de les alteracions que afecten qualsevol domini cognitiu: atenció, memòria, processos perceptiu-motors, funcions executives (planificació, inhibició, memòria de treball, etc.), emoció i conducta. El funcionament cognitiu es pot veure alterat per diferents causes, sent una d’aquestes el Dany Cerebral Adquirit (DCA). Quan parlem de DCA, ens referim a una lesió sobtada en el cervell que havia tingut un desenvolupament normal fins al moment. Aquest pot ser degut a diferents causes: ictus o accidents cerebrovasculars, traumatismes cranioencefàlics, tumors cerebrals, infeccions, anòxia, etc. Sigui quina sigui la causa, l’DCA té com a conseqüència principal la pèrdua de funcions prèviament desenvolupades. Aquestes pèrdues poden ser físiques, cognitives i emocionals provocant, en la majoria dels casos, una pèrdua de la independència funcional.
La rehabilitació neuropsicològica, tal com s’ha esmentat anteriorment, és la que se centra en la millora de les funcions cognitives, conductuals i emocionals. Els dèficits cognitius poden anar de més lleus, on, per exemple, la persona només nota una petita dificultat a l’hora de realitzar tasques, com distraccions, lentitud o oblits lleus; o, en casos més greus, on la persona és incapaç de recordar el que ha fet aquest matí, seguir el fil d’una conversa o de preparar-se l’esmorzar. També pot ocórrer que la família percebi que la persona ha canviat, que ja no és el mateix d’abans; i que el pacient no s’adoni de les seves dificultats.
És important realitzar una avaluació neuropsicològica completa per poder determinar les funcions danyades o alterades, així com aquelles que es troben preservades, ja que aquestes últimes seran la base del procés rehabilitador. També s’ha de tenir en compte com era abans la persona, els seus gustos i aficions, perquè el procés sigui el màxim de motivador possible i amb objectius significatius per a ell o ella. La finalitat de tot això és aconseguir que la persona sigui el màxim de funcional en el seu dia a dia. Això es realitza tant amb el pacient com amb la família, donant-los informació sobre les dificultats del familiar, orientació, pautes i suport emocional; entre moltes altres.
Finalment, cal destacar que en tot el procés de rehabilitació és necessari treballar de forma interdisciplinar ja que, tal com s’ha comentat al començament, les alteracions que persisteixen després d’un DCA són de diferent índole, exigint la participació conjunta i coordinada d’un equip de diferents professionals.
Gilma Acosta Llopart
Neuropsicòloga