L’entrenament de la marxa pot realitzar-se sobre una cinta rodant amb la possibilitat de disminuir el pes corporal amb un arnés. La marxa pot ser assistida de manera manual o robòtica.
La repetició intensiva del cicle de la marxa és el principal impuls sensitiu per promoure l’activitat motriu. Per quelcom que té dificultats per mantenir l’equilibri i per tant fer una marxa amb un ritme constant, la cinta permet mantenir un ritme i velocitat i gràcies als agafadors o al sistema de suspensió no preocupar-se per l’equilibri.
El terapeuta, a la vegada que el pacient camina, pot:
- Mantenir l’estabilitat del tronc i l’alineació amb pelvis.
- Guiar el desplaçament de pes.
- Controlar el peu en la fase de recolzament i en la fase d’oscil·lació.
- Controlar el genoll en la fase de càrrega.
És molt important la pràctica d’una activitat per millorar l’execució d’aquesta. Per això és important que la marxa es realitzi a diari i en diferents moments del dia.
En la clínica de neurorehabilitació ens centrem en millorar la capacitat funcional de la marxa tot treballant les capacitats necessàries per poder caminar amb seguretat i amb la millor qualitat possible. I a partir d’aquí practicar la marxa el màxim que poguem i en diferents situacions (interior per terra, per cinta de marxa, per exterior en diferents tipus de terreny….)
La cinta de marxa ens permet fer una pràctica més completa del cicle de la marxa. Tenim l’oportunitat d’incrementar la velocitat, la resistència i optimitzar la capacitat aeròbica. Gràcies al manteniment d’una activitat constant, el sistema nerviós activa la musculatura postural que ens ajudarà a millorar l’estabilitat, augmenta el to de la musculatura debilitada i redueix la de la musculatura espàstica.
A nivell neurofisiològic està comprovat que el fet de repetir una activitat constant sobre la cinta permet activar un grup neuronal que tenim de manera innata a la medul·la espinal (zona lumbar) encarregada d’activar de manera autònoma la musculatura necessària per fer els moviments del pas durant la marxa. Aquests reben el nom de Generadors centrals de Patrons (Central Pattern Generators)
La cinta rodant es pot realitzar amb arnés o sense: Si analitzem els pros i contres del seu ús podem dir que el arnés ens facilita la càrrega sobre la cama afectada, la posició recta i alineada del tronc, ens permet fer un entrenament precoç de la marxa, augmenta la seguretat de la persona a l’hora de posar-se a caminar, descarrega pes corporal a les cames i permet mantenir més temps de marxa ja que redueix la fatiga.
Per contra l’arnés pot provocar una disminució del treball d’equilibri de tronc, i la situació de suspensió desgrava cosa que s’allunya de la marxa en la vida diària.
Per concloure podem dir que creiem que és molt important tenir una cinta rodant en els centres de neurorehabilitació per poder augmentar la pràctica de la marxa, realitzar un treball aeròbic difícil d’aconseguir en la vida diària i millorar la capacitat funcional dels pacients.
