La teràpia ocupacional és una disciplina sociosanitària que es centra en el tractament de persones que presenten algun dèficit en l’execució de les seves activitats i ocupacions quotidianes, des de les més bàsiques com la higiene o el vestit, fins a tasques més complexes com el maneig dels diners o la cura de la llar. La seva finalitat és millorar l’autonomia de la persona, i millorar la qualitat de vida.
Una intervenció des teràpia ocupacional en el domicili ens permet traslladar a la vida diària tots els objectius que es treballen en les sessions de fisioteràpia, neuropsicologia i logopèdia. En el propi entorn de cada persona serà possible adaptar-nos a les necessitats individuals i personals de cadascú.
Al domicili analitzem les activitats que es duen a terme per tal de detectar dificultats o habilitats i destreses. També analitzem el rol actual que desenvolupa cada un en el seu entorn. Moltes vegades després de patir un dany cerebral la persona canvia els rols de casa i passa a dependre d’una tercera persona per realitzar les seves activitats quotidianes. Aquests rols en comptes d’anar adaptant-se als avenços en la rehabilitació, tendeixen a cronificar-se i els familiars adopten el paper de cuidador i el pacient té un paper més passiu en les activitats bàsiques de higiene i lavabo i en les tasques de la llar.
Per això a la Clínica de Neurorehabilitació creiem que és molt important poder fer una intervenció de TO per animar, ajudar i entrenar les diferents tasques i activitats quotidianes, millorar l’autonomia i canviar el rol de la persona afectada perquè sigui més actiu i participatiu. Es realitza un assessorament i recomanació sobre canvis i adaptacions necessàries que facilitin l’accessibilitat i la mobilitat dins de la llar.
Un exemple de sessió de TO en el domicili podria ser participar a la cuina. Des d’escollir el sopar mirant el que hi ha a la nevera, preparar el menjar (netejar, tallar els aliments i cuinar-los) tot això entrenant la utilització i maneig de dispositius que facilitin la realització de l’activitat (com seria una taula de cuina per hemiplegies) . En tot aquest procés la persona treballa aspectes motors, neuropsicològics (com recordar els passos a realitzar, prevenir el que necessitem per cuinar, estar atent als imprevistos o organitzar el temps i l’espai), aspectes de logopèdia (llenguatge oral, lectura, comprensió del llenguatge) i aspectes emocionals. Altres exemples serien omplir, organitzar i buidar el rentaplats o la rentadora i fins i tot sortir sol de casa i poder desplaçar-se pel barri (a peu o en cadira de rodes) de manera autònoma i amb seguretat.