COM AJUDA LA TERÀPIA OCUPACIONAL AL PACIENT NEUROLÒGIC?
L’objectiu de la rehabilitació neurològica és que la persona afectada d’un dany cerebral mantingui les seves habilitats existents, pugui recuperar habilitats perdudes i aprengui noves per desenvolupar-se en la seva vida diària. Per arribar a aquests objectius, a la Clínica de Neurorehabilitació Bettina Paeth comptem amb experimentats professionals que guiaran al pacient com Terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes, Neuropsicòlegs, Logopedes.
En aquest article, us volem parlar de la importància de la Teràpia Ocupacional en el procés de rehabilitació en totes les seves fases, des del moment agut fins a una etapa crònica. Però abans d’això … ¿coneixeu en què consisteix la teràpia ocupacional?
Què és la Teràpia Ocupacional?
La Teràpia ocupacional, segons la AETO (Associació Espanyola de Terapeutes Ocupacionals), és l’aplicació de tècniques, coneixement i habilitats per ajudar el pacient a comprometre amb les activitats diàries o ocupacions que vol i necessita fer de manera que donin suport la seva salut i participació. Té com a principal objectiu ajudar a les persones amb discapacitat a aconseguir el seu major nivell de capacitat i funcionalitat, i a millorar la seva qualitat de vida o mantenir-la i prevenir-ne el deteriorament.
Com ajuda la Teràpia Ocupacional en el procés de rehabilitació?
La neurociència afirma que per facilitar els processos de Neuroplasticitat, és a dir, l’establiment de noves connexions cerebrals, és imprescindible l’ús d’activitats funcionals que tinguin un sentit per a la persona, que siguin motivadores i que despertin el seu interès i augment d’atenció a la tasca, així com l’ús d’objectes quotidians de la seva vida diària, coneguts per la persona i que facilitin la planificació motora.
Per tot això, a la Clínica de Neurorehabilitació, treballem tant amb l’ús d’activitats funcionals bàsiques de la vida diària (vestir-se, alimentar-se, rentar-se, aixecar-se del sofà o llit …), activitats instrumentals (compres, maneig dels diners, neteja de la llar …) i activitats d’oci (esport adaptat, ús de noves tecnologies …). També donem recomanacions als nostres pacients per a l’ús d’ajudes tècniques (fèrules, foot up, bastons, caminadors …), vam adaptar activitats perquè el pacient pugui participar-hi, i fem servir l’activitat com a mitjà per treballar els objectius terapèutics.
Per a això, analitzem les activitats de la vida diària dels nostres pacients per comprendre què necessita per aconseguir realitzar una activitat específica desitjada i comparem les seves destreses i habilitats actuals amb les que demana activitat desitjada. No només ens centrem en aspectes motors o sensitius sinó també en destreses cognitives, de control emocional, de comunicació i socials que moltes vegades es troben alterats en pacients amb Ictus, Esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson i altres enfermades del sistema nerviós.
Ens plantegem preguntes com:
- Quines activitats espera fer el pacient o es requereix que faci?
- Què destreses i hàbits necessita per exercir aquestes activitats?
- Quines d’aquestes destreses té el pacient?
- Quins tenia en el passat, però deixo de fer-les servir per alguna raó?
- Quins mai va desenvolupar?
- Quins són els interessos del pacient?
- Quins valors i metes vol seguir?
- Quines coses el motiven?
- En quin sentit és possible el desenvolupament de destreses que mai va desenvolupar o que va deixar d’utilitzar?
- Quins aspectes del medi ambient faciliten o interfereixen amb les seves habilitats per utilitzar les seves destreses?
- Quin és l’efecte de la malaltia sobre el funcionament del pacient?
- Quin pronòstic té?
A més, treballar amb activitats també ajuda al pacient a continuar a casa la feina que hem iniciat en la teràpia donant importància al concepte de repetició tan important per aconseguir un aprenentatge motor.