Tratamiento del pié en fisioterapia neurológica

El peu, és una zona del cos d’extrema importància. És vist com la base que sustenta tot el nostre cos quan estem de peu o quan caminem i una alteració en un o dos peus indueix a alteracions del control postural, és a dir, equilibri i conseqüentment en la marxa.
En el pacient neurològic, Esclerosi Múltiple, Atàxia de Friedreich, ictus, entre altres patologies del sistema nerviós, és freqüent trobar alteracions del peu, com ara:

  • Alteracions estructurals: pèrdua de l’arc plantar, dits en urpa, etc.
  • Hipertonia o Espasticitat: peu en equí o equí-var
  • Hipotonia: peu pla
  • Inestabilitat articular:
  • Sensibilitat: hiperreflèxia, hipoestesia, etc.

En presentar alteracions del peu el pacient pot experimentar la reducció de les reaccions d’equilibri, coneguda com a estratègia d’equilibri del turmell, i per tant veure el seu equilibri compromès. És conegut que per millorar el reclutament de aquestes reaccions d’equilibri tan necessàries a la postura de peu, és recomanable realitzar un treball de preparació estructural com:

  • Alliberament d’amplituds o rangs articulars, moltes vegades limitats per l’espasticitat i freqüentment anomenat de peu equí;
  • Reclutament muscular i la seva potenciació, sobretot a la musculatura elevador del peu;
  • Innervació recíproca i coordinació entre grups musculars del peu,
  • entre d’altres

La preparació del peu com a base de suport i sustentació del cos inclou també un abordatge sensitiu, és a dir, millorar la sensibilitat del complex articular del peu. El peu contacte amb el terra i per tant ha de presentar el tacte o capacitat tàctil conservada. La cinestèsia, propiocepció o sensibilitat profunda també crucial a l’equilibri i marxa. En tot moment hem de poder identificar el pes que suporta les nostres articulacions dels peu i comparar-les entre elles per saber si estem més o menys inclinats a un costat o a un altre, davant o darrere.
Finalment, la càrrega. El complex articular turmell-peu està compost d’articulacions grans i forts, capaços de rebre i aguantar el pes corporal. No obstant això no es tracta només que les articulacions aguantin el pes sinó que el sistema muscular sigui capaç de mantenir-les alineades de forma a garantir el nostre equilibri en qualsevol situació (dins i fora de casa, descalç o amb sabates, parat o en moviment, amb llum o amb poca llum, etc.).
Com podeu veure, des de la fisioteràpia tenim moltes eines per poder treballar el peu i millorar l’equilibri, sigui reduint l’espasticitat i peu equí, potenciant la musculatura que aixeca el peu o millorant la seva percepció sensitiva.
Properament parlarem de com es comporta el peu a la marxa i com la fisioteràpia pot ajudar els pacients amb patologies o malalties neurològiques.