Què és el sistema nerviós parasimpàtic?
En primer lloc, el sistema nerviós parasimpàtic, juntament amb el sistema nerviós simpàtic, formen part de sistema nerviós autònom, el qual controla i regula les funcions involuntàries de el cos. D’una banda, el parasimpàtic té funcions protectores i de conservació de l’organisme quan està en repòs, com ara la disminució de la freqüència cardíaca o l’activació de la digestió. D’altra banda, les funcions del simpàtic estan destinades a la supervivència davant una situació d’estrès.
En conseqüència, els dos sistemes es complementen i és necessari el seu equilibri per garantir el correcte funcionament de l’organisme.
Quina relació hi ha entre les lesions neurològiques i el sistema nerviós parasimpàtic?
Quan hi ha una lesió neurològica, es produeix per un costat una afectació en el sistema nerviós autònom, el qual es desequilibra: s’observa un augment de el to simpàtic i una disminució del parasimpàtic. Es poden trobar alteracions cardíaques, de termoregulació, gastrointestinals, urinàries, etc. A més, hi ha factors comuns en pacients neurològics que també augmenten el to simpàtic: les alteracions emocionals (depressió, ansietat …) i el dolor.
Tots dos factors ajuden a mantenir i potenciar el desequilibri de el sistema. La valoració i el tractament mèdic dependrà de les alteracions autònomes que presenti cada pacient. (Mo J, et al. 2019)
Com pot ajudar la fisioteràpia?
No obstant això, la fisioteràpia pot ajudar a augmentar l’activitat de sistema nerviós parasimpàtic i restablir així l’equilibri per a una millor qualitat de vida.
Actualment, hi ha evidència sobre les tècniques de teràpia manual i el seu efecte sobre el sistema nerviós parasimpàtic. Aquestes tècniques es realitzen en el teixit innervat pel sistema nerviós autònom, poden ser vísceres (en estómac, fetge …) i teixit miofascial (fàscies de cap, coll i tronc).
Després del tractament, s’observa un increment de el to parasimpàtic i una disminució del simpàtic, induint així al pacient a un estat de relaxació i a un correcte funcionament de l’organisme. Qualsevol pacient amb una lesió neurològica es pot beneficiar d’aquest tractament. (Bayo-Tallón V, et al. 2019)
Estela Rodado, Fisioterapeuta
Mo J, Huang L, Peng J, Ocak U, Zhang J, Zhang JH. Autonomic Disturbances in Acute
Cerebrovascular Disease. Neurosci Bull. 2019 Feb;35(1):133-144. doi: 10.1007/s12264-018-
0299-2
Bayo-Tallón V, Esquirol-Caussaa J, P mias-Massana M, Planells-Keller K, Palao-Vidal DJ.
Effects of manual cranial therapy on heart rate variability in children without associated disorders:
Translation to clinical practice. Complementary Therapies in Clinical Practice. 2019; 36: 125-141.
doi:10.1016/j.ctcp.2019.06.008