Una persona amb ictus no només té paràlisi en un braç o en una cama, l’afectació motora s’observa a tota la meitat del cos incloent-hi el tronc.
L’ictus com a principal malaltia cerebrovascular
L’ictus és una de les malalties cerebrovasculars més incapacitants a la població adulta. La discapacitat resultant, principalment els trastorns sensorials i motors, representa un problema greu en el sistema social de salut. Les persones amb ictus sovint requereixen atenció mèdica i rehabilitació a llarg termini per fer front als trastorns relacionats amb l’accident cerebrovascular i els trastorns secundaris a l’ictus.
Seqüeles de l’ictus al tronc
Dels possibles trastorns, gran part són de caràcter sensitiu i motor, afectant principalment la meitat del cos contralateral a la lesió cerebral. Exemples de trastorns són espasticitat, paràlisi, hipotonia i parestèsia, entre d’altres.
A la meitat del cos afectada no només s’hi inclouen els membres superiors i inferiors, sinó també la funció del tronc. La funció del tronc, que es pot veure afectada després d’un ictus, està estretament relacionada amb l’equilibri i la marxa. Estudis científics revelen l’associació entre el rendiment del tronc i la capacitat de mantenir l’equilibri mentre està assegut, dret i fins i tot mentre camina. D’altra banda, la afectació més gran de la funció del tronc és un factor de pitjor pronòstic funcional dels supervivents d’un ictus.
Exercicis de tronc després de patir un d’ictus
Coneixent aquesta associació entre el tronc i la funció dels braços i les cames, els exercicis d’estabilitat lumbopèlvica o Core-stability s’han d’incloure a les sessions de fisioteràpia i rehabilitació del supervivent d’un ictus. Els exercicis de core-stability es poden adaptar a les necessitats i capacitats del pacient, no necessiten grans recursos materials i per tant són un bon recurs per fer a casa.