Afàsia
Per parlar de l’agramatisme cal primer saber què és una afàsia.
Una afàsia és un trastorn del llenguatge a causa d’una lesió neurològica que ha afectat les àrees cerebrals en què es troba específicament el llenguatge.
Aquesta lesió cerebral pot ser produïda per un ICTUS, un traumatisme cranioencefàlic, una infecció cerebral, alguns tipus de tumors cerebrals o per processos neurodegeneratius. Aquestes lesions sovint causen una dificultat o incapacitat per comunicar-se en les diferents vessants del llenguatge, ja sigui expressió o comprensió i es pot veure alterat tant de forma oral com en la lectoescriptura. Aquesta afectació és el que es coneix com a afàsia.
Afàsia motora
Les persones amb afectació de l’àrea motora del llenguatge (àrea de Broca) són les que tenen una afàsia motora, i presenten símptomes relacionats amb la producció verbal, de manera que solen fer frases molt curtes, amb errors fonèmics i també amb dificultats gramaticals en l’ús de verbs, articles, preposicions, pronoms, etc.
Agramatisme
L’agramatisme és, doncs, un símptoma propi de les afàsies. La seva particularitat és que la persona presenta errors referits a estructures morfològiques. És a dir, presenta una gran dificultat per unir paraules en una frase formant seqüències sintàcticament adequades.
Les característiques més rellevants d’aquesta dificultat sintàctica són les següents:
- Oracions molt curtes: sol ser present a l’agramatisme el fet que les persones facin frases més curtes del que és habitual en una conversa, descripció o narració.
- Dificultat per accedir al verb: les persones amb afàsia motora solen ometre el verb o fer una conjugació errònia a les seves produccions.
- Dificultats en la construcció d’oracions: hi ha una tendència a fer frases senzilles i simples amb l’estructura Subjecte – Verb – Objecte, i una vegada aconseguida aquesta estructura, és difícil allargar-la i afegir altres complements a la pregària.
- Problemes per endreçar les paraules: aquesta dificultat és la més comuna a l’agramatisme, ja que les persones amb afàsia motora solen endreçar les paraules de forma equivocada, posant el verb al final de la frase, començant l’oració pel nom en comptes del subjecte, etc.
Aquestes dificultats acostumen a generar molta fatiga, frustració i enuig per part de les persones que tenen una afàsia, ja que quan ja fa alguns mesos que van patir la lesió, són conscients de les seves omissions gramaticals i la manca de comprensió per part del seu entorn quan volen parlar.
Per això, és important prioritzar l’acompanyament logopèdic de persones amb afàsia i els seus familiars i cuidadors. Des de la logopèdia es poden treballar de forma individual i grupal aquestes dificultats i a més a més, es poden donar petites tasques per millorar a casa en moments de rutines diàries.