Dones Destacades en la Fisioteràpia: Un Homenatge al Dia Internacional de la Dona Treballadora

Avui, 8 de març de 2024, commemorem el Dia Internacional de la Dona Treballadora, una ocasió per reconèixer i homenatjar a les dones que han deixat una empremta significativa en diversos camps professionals. En aquest context, no podem passar per alt l’impacte i la contribució inavaluable de les dones en el món de la fisioteràpia.

Una mica d’història

Dorothea Erxleben, el nom de la qual podria sonar desconegut per a alguns, va ser pionera com la primera dona metgesa. En la seva tesi, va investigar les raons per les quals les dones evitaven accedir a l’educació universitària, marcant així un hito en la història de la medicina.
En l’àmbit de la fisioteràpia, no només trobem una dona destacada, sinó un grup d’infermeres britàniques que, a finals del segle XIX, van fundar la “Society of Trained Masseuses”, liderada per Rosalind Page. En aquell temps, la fisioteràpia mancava de reconeixement i era practicada principalment per metges i infermeres.

A mesura que entrem al segle XX, el nom d’Elizabeth Kenny ressona amb major familiaritat. La seva contribució revolucionària en l’abordatge de nens afectats per la poliomielitis va deixar una empremta inesborrable, essent referida no només en cercles mèdics, sinó també immortalitzada en novel·les i pel·lícules sobre la malaltia.

Olive Frances Guthrie Smith és una altra figura destacada en la història de la fisioteràpia. Durant la Primera Guerra Mundial, va treballar amb soldats afectats en combat i va donar a conèixer la teràpia del moviment en suspensió.

A la meitat del segle XX, Van sorgir diversos noms femenins que van consolidar la fisioteràpia com una professió reconeguda en l’àmbit de la medicina i la salut. Françoise Mezieres, creadora del concepte Mezier de tractament de cadenes musculars; Florence Kendell i Lucille Daniels, que van desenvolupar proves per avaluar el sistema muscular; i Catherine Worthington, la ment darrere del concepte d’exercici terapèutic.

Endinsant-nos en el camp de la fisioteràpia neurològica, trobem a Berta Bobath, fisioterapeuta que, juntament amb el seu marit, va idear el Concepte Bobath. Aquest enfocament s’ha destacat en el tractament de malalties neurològiques com la Paràlisi Cerebral, l’Ictus o l’Esclerosi Múltiple.

Panorama Nacional en Fisioteràpia Neurològica

A Espanya, comptem amb referents com Bettina Paeth, fisioterapeuta alemanya que va introduir el Concepte Bobath i va fundar el nostre centre. També destaquem a Marisa Frontera, una referència en l’aplicació del Concepte Bobath en el tractament fisioterapèutic de nens amb malalties neurològiques.

La llista de dones influents en el món de la fisioteràpia és extensa i continua creixent. A la Clínica de Neurorehabilitació, retre homenatge a totes les pioneres de la fisioteràpia, perquè creiem fermament en el lema: “Invertir en les dones: accelerar el progrés”.

 

 

(Español) CLONUS ¿Qué es ese temblor descontrolado?

Alguna vegada has fet un lleuger moviment amb la cama o el braç, que ha desencadenat un moviment incontrolable? Aquest fenomen té un nom: clonus.

Es tracta d’una seqüència ràpida i automàtica de contraccions i relaxacions musculars vinculades a lesions a la motoneurona superior com també ho són l’espasticitat o la hiperreflèxia. Davant d’un moviment ràpid, el múscul no és capaç d’adaptar-se.

Per què passa?

El mecanisme exacte pel qual es produeix no està clar, hi ha diverses teories. Una suggereix que hi ha una hiperactivitat del reflex d’estirament que està causat per una autoexcitació. En aquest estudi, 1,  es va concloure que els fusos musculars eren singularment sensitius. Els fusos musculars són receptors situats al múscul que recullen informació de la longitud i davant d’un estirament creen un estat de relaxació funcional protegint-lo d’una lesió per sobreestirament.

Com bé sabeu alguns de vosaltres, el clonus pot interferir al llarg del dia afectant el somni, la capacitat de moure’s o fins i tot creant inestabilitat.

On apareix?

Freqüentment apareix la musculatura que flexiona els dits, el colze o als flexors plantars de turmell.

Què puc fer si em passa?

Si apareix a nivell de turmell, lopció més recomanable és augmentar la càrrega sobre el taló portant pes. Si hi ha dificultats per fer aquesta tasca de manera activa, es pot fer pressió amb la mà sobre el genoll mentre s’envia l’ordre de relaxar el múscul de manera activa. Si això no és efectiu, es pot avançar lleugerament el peu per disminuir la longitud del múscul.

Si apareix a nivell del braç, dits, canell o colze, el més efectiu és escurçar la musculatura agafant la mà i apropant-la al pit.

1 Boyraz I, Uysal H, Koc B, Sarman H. Clonus: definition, mechanism, treatment. Med Glas (Zenica). 2015 Feb;12(1):19-26.

Dia Mundial de la Lluita Contra la Depressió

La presència de canvis conductuals en persones que han patit un mal cerebral és freqüent.

Els canvis poden expressar-se de múltiples formes, en alguns casos amb un augment de les característiques tret de la persona o fins i tot amb autèntics canvis de personalitat.

La importància d’aquests canvis es veu reflectida pel seu impacte en el funcionament a la vida quotidiana, així com en les relacions socials, a nivell familiar i en l’àmbit laboral.

Una de les patologies que pot aparèixer subjacent després d’un dany cerebral és la depressió.

Característiques de la depressió

Aparició recurrent de sentiments de desesperança, inutilitat o culpa.
Pot afectar a nivell somàtic amb desregulacions al son, alteracions a la pell o canvis de pes significatius per alteracions a la ingesta.

Enfrontar-se a la depressió

Un bon suport per part de professionals especialitzats dins d’un equip interdisciplinar és essencial en el plantejament d’un tractament adequat, ja que ajuda a la detecció precoç i ​​l’adherència als tractaments necessaris per a la recuperació. Cal destacar la importància d’involucrar l’entorn directe de la persona, cercant rehabilitar la funció afectiva, emocional i social, al mateix nivell dimportància que la resta dhabilitats cognitives i motores.

Guant robòtic en Neurorehabilitació

En persones amb lesions neurològiques és freqüent que l’extremitat superior se’n vegi afectada, més freqüentment la part distal, és a dir, la mà.

Per això, un dels objectius principals sol ser recuperar la màxima funcionalitat de la mà.

El guant robòtic és una opció a utilitzar com a teràpia complementària als tractaments que es realitzen habitualment en teràpia.

Com funciona el guant robòtic?

Aquest guant permet treballar l’obertura i el tancament de la mà, amb la qual cosa permet realitzar preses i pinces de manera repetida, amb moviments tant passius com actiu assistits. A més compta amb un comandament, que permet seleccionar el temps i la velocitat amb què es vol realitzar el moviment.

Aquest dispositiu es pot utilitzar a les sessions habituals en què es realitza entrenament orientat a la tasca, teràpia d’observació d’accions o teràpia mirall.

Quins són els beneficis que es poden obtenir amb el guant?

Entre els beneficis que es poden aconseguir hi ha:

  • Mantenir el rang articular de les articulacions de la mà
  • Estimular la mobilitat activa
  • Disminuir l’espasticitat
  • Millorar la percepció i l’atenció cap a la mà plègica
  • Disminuir edema a la part distal de l’extremitat

Qualsevol persona amb dèficit motor o sensitiu pot beneficiar-se d’aquesta teràpia, fins i tot persones que han estat un llarg període de temps immobilitzats per alguna lesió.

Maitane Retegui
Fisioterapeuta

(Español) Dia Mundial de la Disfagia

Avui 12 de desembre, és el Dia Mundial de la Disfàgia, des de la Clínica de Neurorehabilitació us volem recordar alguns signes d’alerta per detectar-los.
Ja sigui pel pas dels anys (Presbifàgia) o per una alteració al Sistema Nerviós (Disfàgia) hem d’estar atents a certs comportaments del nostre cos a l’hora d’empassar i sol·licitar una valoració logopèdia si cal, sempre realitzada per experts professionals .

Signes d’alerta

  • Tos durant o després de la deglució. És a dir, quan empassem. Identificar amb quin tipus d’aliment o beguda ens passa.
  • Canvi de veu post deglució.
  • Sensació de tenir alguna cosa al coll després d’haver empassat.
  • Pèrdua de pes progressiva sense motiu aparent.
  • Febre sense motiu aparent.

Recomanacions bàsiques per a una alimentació i hidratació en cas de Disfàgia:

  • Mantenir una posició adequada a l’hora de dinar. Asseguts en una cadira, amb l’esquena recta recolzada al respatller.
  • Evitar distractors. Televisió, conversar, moviments amb el cap.
  • Mirar-se el melic a l’hora d’empassar.
  • Estar pendent i concentrat en l’acció d’empassar.
  • Empassar-ho tot abans de tornar a prendre una nova cullerada.

És important tenir en compte que unes bones pautes d’alimentació i hidratació ajudaran a fer que la ingesta sigui més segura i eficaç.

Cristina Prats

Logopeda

El trastorn del moviment funcional

Què és el trastorn funcional del moviment?

El trastorn del moviment funcional, conegut també com a trastorn de moviment psicògen, és una condició neurològica que es caracteritza per la presència de moviments anormals, debilitat o alteracions en la coordinació motora sense una base orgànica evident. Tot i que els símptomes semblen tenir origen neurològic, no estan relacionats amb lesions estructurals o disfuncions en el sistema nerviós central o perifèric.

Quin és el paper de la fisioterapia en aquests casos?

La fisioteràpia juga un paper crucial en l’abordatge i tractament d’aquest trastorn. L’enfocament de la fisioteràpia es centra en la rehabilitació funcional i en la millora de la qualitat de vida dels pacients que pateixen aquest trastorn. Un dels objectius principals de la fisioteràpia és ajudar al pacient a recuperar la funcionalitat i a reintegrar-se en les seves activitats diàries.

El tractament fisioterapèutic per al trastorn del moviment funcional inclou una combinació de tècniques i abordatges. En primer lloc, es realitza una avaluació exhaustiva per comprendre la naturalesa i l’extensió dels símptomes del pacient. Això permet dissenyar un pla de tractament personalitzat adaptat a les necessitats individuals de cada persona.

Les tècniques de fisioteràpia utilitzades poden incloure exercicis de rehabilitació específics per millorar la coordinació, la força i l’equilibri. Aquests exercicis estan dissenyats per ajudar al pacient a controlar i millorar els moviments anormals. A més, es poden utilitzar tècniques de reeducació sensorial i proprioceptiva per millorar la percepció corporal i la coordinació.

La societat Espanyola de Neurologia SEN, ha publicat un manual per el diagòstic i tractament dels trastorns de moviment funcionals. 

Treball multidisciplinar

La feina en equip és fonamental en el tractament del trastorn del moviment funcional. Els fisioterapeutes col·laboren estretament amb altres professionals de la salut, com psicòlegs i neuròlegs, per garantir un enfocament integral i multidisciplinari. La teràpia cognitivo-conductual també pot ser part integral del tractament, ja que ajuda a abordar els aspectes emocionals i psicològics que puguin estar contribuint a la manifestació dels símptomes.

En conclusió, la fisioteràpia juga un paper vital en l’abordatge del trastorn del moviment funcional en ajudar els pacients a millorar la seva funcionalitat i qualitat de vida a través d’un enfocament multidisciplinari que inclou exercicis específics, tècniques de rehabilitació i col·laboració estreta amb altres professionals de la salut. Aquest enfocament integral és essencial per aconseguir resultats positius i facilitar la reintegració dels pacients en les seves activitats diàries.

Dia Mundial del Ictus

Incidència

Un de cada quatre de nosaltres patirà un Ictus o vessament cerebral al llarg de la nostra vida.

Prevenció

El 90% dels accidents cerebrovasculars es podrien prevenir actuant sobre els de factors de risc manejables, entre ells:

  • Control de la tensió arterial alta
  • Control de la Fibril·lació auricular (batecs cardíacs irregulars)
  • Evitar consum de tabac
  • Mantenir una bona alimentació amb carn, peix, fruita i verdura. Evitant aliments processats i alts nivells de sucre a la sang.
  • Realitzar exercici físic de manera regular.

29 d’octubre un dia per prendre consciència

El 29 d’octubre del 2023  mobilitzarem el món per a la prevenció dels accidents cerebrovasculars amb la intenció de generar consciència i prendre mesures per a la prevenció dels accidents cerebrovasculars / ICTUS a tot el món.

Junts podem ser #millorque el Ictus / accident cerebrovascular.

Exercici terapeutic en pacient amb ictus

Sortir de la zona de confort

Els abordatges actuals de rehabilitació neurològica tenen com a objectiu aprofitar al màxim la capacitat plàstica del cervell. Aquesta plasticitat es dóna quan hi ha un aprenentatge duna habilitat determinada, en canvi quan es realitza una tasca mecànica que no requereix esforç per part del pacient no hi ha neuroplasticitat. A la teràpia neurològica es busca aquest punt de dificultat en l’exercici adaptat a les capacitats dels pacients, en què es requereix un cert esforç, ja que gràcies a això s’aconsegueixen fer canvis en la morfologia neuronal.

Reducció dels factors de risc

Els estudis científics han demostrat que l’entrenament aeròbic moderat, fet sovint, redueix els factors de risc de patir un Ictus. S’observa millora en els nivells següents:

la intolerància a la glucosa i l’augment dels índexs d’insulina,
reducció del pes i del percentatge de greix corporal,
regulació de la tensió arterial,
regulació dels nivells de colesterol,
millora de la circulació de la sang i funcions cardíaques

Les persones que han patit un Ictus que segueixen programes de resistència aeròbica, poden millorar la seva funció cardiovascular de manera similar als adults d’edats similars i sense lesió neruològica, que fan aquest tipus d’entrenaments.

Beneficis de fer exercici físic després d’un Ictus

Caminar a la cinta de marxa o fer bicileta estàtica, són exemples d’exercicis aeròbics, que ha demostrat tenir efectes beneficiosos en persones que han patit un Ictus. S’han reportat millores a

  • la força muscular,
  • reducció de l’espasticitat de l’hemicop parètic,
  • millora de l’equilibri,
  • augment del llindar de fatiga,
  • ajuda a disminuir la depressió,
  • millora la qualitat del somni,
  • millora la qualitat de la massa òssia

Així que recorda, suar una mica sempre és beneficiosos, tant per a la prevenció de l’Ictus com per a la millora de les seqüeles que pots tenir si has patit un Ictus.

Hernandez E. 2010. Ictus y ejercicio físico, revisión bibliográfica. Efisioterapia.

Día mundial Parálisis Cerebral

He nacido para vivir la vida

El 6 de Octubre se celebra Campaña del Día Mundial de la Parálisis Cerebral 2023. El lema de este año es He Nacido Para Vivir La Vida. Este año pone foco en la importáncia de la atención temprana, y en cómo debería ofrecerse a menores y familias desde el diagnóstico hasta la coordinación con el siguiente servicio. En la página web de ASPACE encontraréis los spots publicitarios de este año, además con un toque de humor que no os podéis perder.

Muchos de nuestros pacientes son un ejemplo de visión de vida activa y nos demuestran en el contenido de sus redes sociales cómo disfrutan de cada momento al máximo. No dejéis de visitar la cuenta de @serra88 en instagram que con su lema Si yo puedo, tu puedes, ofrece mil ejemplos de ejercicios, viajes y actividades que realiza en su día a día.

Fomentar la independencia

La atención temprana es un conjunto de intervenciones dirigidas a la población infantil de 0 a 6 años, a la familia y su entorno. El objetivo es dar respuesta lo antes posible a las necesidades  de los niños. Estas intervenciones deben considerar la globalidad del niño o la niña con parálisis cerebral y han de ser planificadas por un equipo de profesionales de fisioterapeutas, psicologos y neuropsicólogos, terapeutas ocupacionales y logopedas.

La atención temprana tiene un impacto positivo en el futuro de niños con parálisis cerebral. El trabajo que se realice en las primeras etapas del desarrollo revertirá en una mayor autonomía, empoderamiento y fomentará una vida más independiente, tanto en la infancia como en la edad adulta.