Realitat Virtual en Neurorehabilitació

Sistema de Realidad Virtual

La realitat virtual és un sistema tecnològic que ha guanyat terreny en la rehabilitació neurològica en els últims anys tot i que s’ha començat a desenvolupar en els anys 60. La Realitat Virtual és utilitzada per crear artificialment informació sensorial d’un entorn virtual interactiu sent percebut com a real i afavorint així l’exploració, compromís, curiositat i motivació.

A la clínica neurològica de fisioteràpia de Sant Cugat del Vallès, integrem sistemes de Realitat Virtual en neurorehabilitació de pacients amb Ictus, lesió medul·lar, esclerosi múltiple i altres malalties neurològiques. L’objectiu de la seva integració és augmentar l’eficàcia del tractament segons l’evidència científica, augmentar l’adherència del tractament per part dels usuaris i proporcionar-los oportunitats i sensacions no aconseguides per mètodes convencionals.

En el camp de la rehabilitació de malalties i especialment dels dèficits causats per les lesions del sistema nerviós, s’observa un desenvolupament important de diferents sistemes i eines. Gran part d’aquestes eines estan enfocades al tractament del sistema cognitiu (exemple: alteració de la memòria) sistema motor (exemple: moviment de cames) i sistema sensitiu (exemple: dolor neuropàtic).

Un exemple de l’aplicació de sistemes de Realitat Virtual en la rehabilitació de pacients en aquest centre neurològic és a alteració de l’equilibri. L’alteració de l’equilibri pot portar a reducció de la pràctica d’activitat física i ambulatòria, limitar la participació en les activitats de la vida quotidiana i deteriorament de la qualitat de vida. Amb sistema de realitat virtual el terapeuta pot proporcionar al pacient l’entorn adequat per al treball de l’equilibri sense exposar-lo a riscos. En aquest cas activant el sistema visuo-vestibular implicat en la manutenció de l’equilibri, marxa etc.

Hi ha diversos estudis publicats que conclouen que intervencions basades en Realitat Virtual són efectives en el tractament de l’equilibri i dèficit de la marxa després de l’Accident Cerebral Vascular o Ictus. No obstant això no es poden construir protocols d’intervenció ja que el terapeuta té el paper fonamental de valorar i elaborar el pla terapèutic més adequat a cada pacient.