Terapia Espejo

mirror therapy

La teràpia mirall és una forma de tractament que s’aplica, fonamentalment, en pacients que pateixen patologies d’un sol membre o hemicos, o aquells en què l’afectació es presenta de forma més evident en una extremitat. Aquesta forma de teràpia va sorgir en els anys 90 de mans de Ramachandran i Rogers-Ramachandran com a mitjà per tractar el dolor de membre fantasma en pacients amputats. Posteriorment, es va comprovar la seva utilitat en un altre tipus de patologia, com el dolor regional complex crònic. Va ser el 1999, quan Altschuler decideix emprar la teràpia mirall com a intervenció en pacients afectats d’hemiparèsia després d’un ictus, demostrant que el component motor d’aquests pacients millorava.

El principi d’aquesta forma de teràpia es basa en proporcionar una falsa sensació de moviment de l’extremitat afectada a partir de l’extremitat sana, per mitjà d’un mirall situat en el pla migsagital del pacient, perpendicular a ell, que amaga el membre afectat i que reflecteix el sa. Així, la teràpia mirall es centra en una estimulació visual a la qual es substitueix la informació que es té de l’extremitat que es troba afectada. Amb aquesta disposició, els moviments o activitats funcionals que puguin realitzar-se amb el costat sa són reflectits en el mirall donant la falsa sensació que és el membre afectat el qual els realitza.

Es creu que els resultats positius en relació a aquest tractament poden tenir lloc per canvis a nivell de l’excitació cerebral, provocats quan el pacient veu el seu membre sa movent-se a través del mirall, mentre que el seu membre afectat està bloquejat visualment. Aquesta il·lusió visual funciona com la base d’un mecanisme neurològic per induir la plasticitat cerebral, podent accelerar la recuperació. Les millores han estat descrites en l’àmbit motor, en la disfunció sensorial, a l’heminegligència, en les activitats de la vida diària i en el dolor.

A la Clínica de Neurorehabilitació contem amb professionals formats en aquesta forma de tractament, que adaptaran les sessions i la forma de treball a les necessitats de cada pacient. A més, després de diverses sessions de treball amb el terapeuta, aquesta teràpia pot realitzar-se de manera autònoma per part del pacient al seu domicili.