Si alguna cosa tenim i hem tingut en comú el conjunt de la humanitat és el fet de ser éssers ocupacionals. Què vol dir això? Doncs que l’ocupació és la nostra activitat principal. Ens ocupem tenint cura de la nostra higiene, sortint a comprar, anant a la feina, cuidant dels nostres fills, estudiant, sortint a ballar, llegint, escoltant música, i un llarg etcètera. Participar en aquestes ocupacions, juntament amb qualsevol altra que se’ns pugui ocórrer, ens permet cobrir les nostres necessitats i aporta sentit a les nostres vides. A través d’elles ens configurem una identitat. Les nostres eleccions, gustos i preferències ens defineixen com a persones. El fet que escollim una activitat o ocupació o una altra parla de nosaltres, del nostre caràcter, de la nostra ideologia, etc. I no es tracta d’una banalitat, ja que poder involucrar-nos o no en activitats o ocupacions significatives o importants per a nosaltres estarà directament relacionat amb el nostre benestar i, per tant, amb la nostra condició de salut.
Però què passa quan per algun motiu la nostra capacitat per dur a terme les tasques o ocupacions del dia a dia, amb destresa i competència es veu afectada?
Una lesió, un accident, un ictus, alguna malaltia,… poden influir en les nostres capacitats per acomplir les diferents activitats de la vida diària, i d’aquesta manera entorpir la nostra capacitat de tenir cura de nosaltres mateixos, de gaudir, o fins i tot de participar socialment.
Tenint això en compte, hem de saber que hi ha un professional especialitzat en acompanyar les persones en el procés de reaprenentatge d’aquelles habilitats que s’han vist afectades, i que són necessàries per a executar les activitats del dia a dia. Aquest és el terapeuta ocupacional.
Quan les nostres capacitats per executar qualsevol activitat canvien o es veuen compromeses hem de saber que, malgrat la complexitat de la situació o el moment, encara comptem amb un potencial i unes habilitats a les que recórrer.
I en aquest sentit el terapeuta ocupacional ens pot donar un cop de mà:
- Ens pot ajudar a identificar les capacitats o punts forts amb els que comptem.
- Pot assessorar-nos sobre quines són les activitats a reprendre o practicar en cada moment, segons la complexitat d’aquestes.
- Ens pot acompanyar en el descobriment d’activitats que ens facin sentir bé, feliços i realitzats.
- Pot ajudar-nos a aprendre o reaprendre habilitats que siguin necessàries per dur a terme alguna activitat rellevant.
És important tractar de combatre la pèrdua d’interès, la manca d’il·lusió i motivació, i deixar-se acompanyar pels diferents professionals implicats en el procés rehabilitador. Hem de tenir present que millorar l’estat de salut i augmentar el grau d’autonomia i benestar, no és únicament objectiu del terapeuta ocupacional sinó de tot l’equip de Neurorehabilitació, de manera que un treball combinat entre tots i totes les professionals serà el que ens oferirà millors resultats.