Calçat per al peu neurològic

En què em fixo

Quan un pacient arriba a la consulta caminant, els meus ulls solen anar-se’n cap als peus, i una de les converses que tinc amb els pacients en els primers dies és sobre el tipus de calçat que utilitzen.

Les 3 premisses més importants per a mi serien les següents

  • Sabata amb forma de peu: El peu humà es caracteritza per ser més ample a la punta que al taló. De manera que el calçat que s’utilitza hauria de tenir forma de peu, i no ser el peu el que s’adapta a la forma del calçat. Són nombroses les imatges que corren per les xarxes que no deixen lloc al dubte.

Imatge de @barfussfreaks

  • Sola dura però flexible: Una sola tova absorbeix gran part d’informació, privant el sistema nerviós d’un ampli rang de sensacions. D’altra banda, necessitem una sola flexible que permeti que el peu es pugui adaptar als canvis que presenta l’entorn i a les irregularitats del terreny. Si la sola és rígida, no permet al peu fer la flexió de metatarsofalàngiques.
    Neus @ neusmoya.podologa ho explica molt bé en aquest vídeo. https://www.instagram.com/p/CPf3207qW_4/?utm_source=ig_web_copy_link

 

  • Drop 0 o el que és el mateix, sabata plana: Sola sense desnivell entre la punta i el taló. Res d’un parell de centímetres que si no, em fa mal l’esquena… caldrà veure què provoca aquest dolor i segur que el podem millorar a les sessions de fisioteràpia. El que està clar és que totes les persones són capaces de caminar amb “sabata plana”. Quan portem una mica de taló hi ha més inestabilitat a l’articulació tibiotarsiana, la distribució del pes recau en major mesura a la punta del peu, de manera que si hi ha algun dolor a la zona dels dits es veurà agreujat pel calçat. Val a dir, que el calçat esportiu també sol portar desnivell entre la punta i el taló. No ens deixem enganyar.

Autonomía

Una vegada exposats els meus consells, la principal queixa dels pacients sol ser, “amb el que m’ha costat trobar aquestes sabates amb velcro que em puc posar sol”. Entesos, no és fàcil posar-se una sabata amb una mà si has tingut un Ictus, encara menys si has de col·locar una fèrula prèviament i l’autonomia és una cosa a la qual sempre hem de donar prioritat. Però hi ha alternatives a les sabates amb velcro:
Aquests que us ensenyo a la imatge són les meves noves sabates (per descomptat amb sola flexible, part davantera ampla i drop 0) són com un guant, s’adapten al peu, de manera que els cordons estan per donar un extra de subjecció però podrien ser elàstics.

Una altra alternativa és aprendre de la mà d’una Terapeuta Ocupacional, a lligar els cordons amb una mà, com veieu que fa la nostra pacient al següent vídeo.
https://www.youtube.com/watch?v=fenGIdXwbKs

Un altre opció serien aquests clips, que ajuden a donar tensió als cordons i que es poden ajustar amb una mà, com el que veieu a la foto.


De manera que n’hi ha alternatives, només cal trobar l’opció més còmoda per a cada persona. No donar prioritat a l’estètica i tenir cura dels nostres peus com es mereixen.

 

Laura Arévalo. Fisioterapeuta. Col·legiada 6892.