Disartria
La disàrtria és un trastorn motor de la parla d’origen neurològic. Està caracteritzat per lentitud, debilitat, imprecisió, incoordinació, moviments involuntaris i/o alteració del to de la musculatura implicada en la parla. En conseqüència, la disàrtria implica una alteració de la articulació de la paraula (Rafael A. González V., Jorge A. Bevilacqua R. 2012).
Aquest trastorn pot afectar a aspectes relacionats amb la respiració, la fonació, la prosòdia i l’articulació entre altres (Melle, N. 2003).
Centrant-nos en la prosòdia, aquesta estudia patrons d’entonació, accentuació, pauses, velocitat d’elocució, timbre i ritme.
Ritme
I prestant especial atenció al ritme, diversos estudis avalen la seva importància en la intel·ligibilitat de la parla (Drullman et al., 1994a , b ; Nazzi et al., 1998 ; Ahissar et al., 2001 ; Smith et al., 2002 ; Elliott y Theunissen, 2009 ; Bertoncini et al., 2011 ).
El ritme normal o la tassa de producció del síl·labes durant la parla és típicament de tres a vuit síl·labes per segon (3-8 Hz) en molts idiomes (Malecot et al., 1972 ; Crystal y House, 1982 ; Greenberg et al., 2003 ; Chandrasekaran et al., 2009 ). Aquest rang de freqüència correspon a les freqüències de moviment natural dels articuladors, inclosa la llengua, el paladar, les galtes, la mandíbula i els llavis junt amb la veu (Peelle y Davis, 2012). Tanmateix, si la freqüència és més ràpida que 8Hz, la intel·ligibilitat de la parla es redueix significativament (Ahissar et al., 2001), el què suggereix que el nostre cervell pot estar “sincronitzat” al ritme natural de la producció vocal.
Tractament
L’ésser humà tendeix a realitzar activitats rítmiques de maneres natural. És bastant comú activar-nos corporalment quan escoltem una música, una melodia o un ritme. En la rehabilitació física de persones que pateixen la Malaltia de Parkinson o després de patir un ACV, s’ha demostrat que la teràpia, amb ajuda d’una senyal sincronitzada externa, facilita la marxa d’aquests pacients.
Tot i que la majoria d’estudis revisats fan referència a la rehabilitació física, la teràpia amb ritme pot igualment ser beneficiosa amb persones amb alteració del mateix, al cap i a la fi, la parla no deixa de ser una activitat muscular.
Una de les condicions indispensables per a poder treballar el ritme, tant corporal com de la parla, és no tenir alteracions atencionals que interfereixin en la continuïtat de l’estímul auditiu. És per això, que no totes les patologies se’n poden beneficiar d’aquesta teràpia. És el cas de la Malaltia de Hungtinton, en la que una de les alteracions principals és l’atenció.
En quant a eines per dur a terme la teràpia, són efectius el metrònom, els moviments corporals, instruments musicals i tot allò que produeixi un ritme constant i que el pacient accepti auditivament i sensitivament, sense que li produeixi rebuig.
Alguna de la bibliografia consultada:
- Ahissar, E., Nagarajan, S., Ahissar, M., Protopapas, A., Mahncke, H., & Merzenich, M. M. (2001). Speech comprehension is correlated with temporal response patterns recorded from auditory cortex. Proceedings of the National Academy of Sciences, 98(23), 13367-13372.
- Bertoncini, J., Nazzi, T., Cabrera, L., & Lorenzi, C. (2011). Six-month-old infants discriminate voicing on the basis of temporal envelope cues (L). The Journal of the Acoustical Society of America, 129(5), 2761-2764
- Chandrasekaran, C., Trubanova, A., Stillittano, S., Caplier, A., & Ghazanfar, A. A. (2009). The natural statistics of audiovisual speech. PLoS Comput Biol, 5(7), e1000436.