Què és el trastorn funcional del moviment?
El trastorn del moviment funcional, conegut també com a trastorn de moviment psicògen, és una condició neurològica que es caracteritza per la presència de moviments anormals, debilitat o alteracions en la coordinació motora sense una base orgànica evident. Tot i que els símptomes semblen tenir origen neurològic, no estan relacionats amb lesions estructurals o disfuncions en el sistema nerviós central o perifèric.
Quin és el paper de la fisioterapia en aquests casos?
La fisioteràpia juga un paper crucial en l’abordatge i tractament d’aquest trastorn. L’enfocament de la fisioteràpia es centra en la rehabilitació funcional i en la millora de la qualitat de vida dels pacients que pateixen aquest trastorn. Un dels objectius principals de la fisioteràpia és ajudar al pacient a recuperar la funcionalitat i a reintegrar-se en les seves activitats diàries.
El tractament fisioterapèutic per al trastorn del moviment funcional inclou una combinació de tècniques i abordatges. En primer lloc, es realitza una avaluació exhaustiva per comprendre la naturalesa i l’extensió dels símptomes del pacient. Això permet dissenyar un pla de tractament personalitzat adaptat a les necessitats individuals de cada persona.
Les tècniques de fisioteràpia utilitzades poden incloure exercicis de rehabilitació específics per millorar la coordinació, la força i l’equilibri. Aquests exercicis estan dissenyats per ajudar al pacient a controlar i millorar els moviments anormals. A més, es poden utilitzar tècniques de reeducació sensorial i proprioceptiva per millorar la percepció corporal i la coordinació.
La societat Espanyola de Neurologia SEN, ha publicat un manual per el diagòstic i tractament dels trastorns de moviment funcionals.
Treball multidisciplinar
La feina en equip és fonamental en el tractament del trastorn del moviment funcional. Els fisioterapeutes col·laboren estretament amb altres professionals de la salut, com psicòlegs i neuròlegs, per garantir un enfocament integral i multidisciplinari. La teràpia cognitivo-conductual també pot ser part integral del tractament, ja que ajuda a abordar els aspectes emocionals i psicològics que puguin estar contribuint a la manifestació dels símptomes.
En conclusió, la fisioteràpia juga un paper vital en l’abordatge del trastorn del moviment funcional en ajudar els pacients a millorar la seva funcionalitat i qualitat de vida a través d’un enfocament multidisciplinari que inclou exercicis específics, tècniques de rehabilitació i col·laboració estreta amb altres professionals de la salut. Aquest enfocament integral és essencial per aconseguir resultats positius i facilitar la reintegració dels pacients en les seves activitats diàries.
