L’afectació de les habilitats socials és una de les conseqüències més comunes i incapacitants després del dany cerebral. Diferents estudis apunten que aquestes alteracions varien entre el 40% i el 80% dels casos, depenent del tipus de lesió i la gravetat.
Les habilitats socials (HHSS) són aquelles conductes que ens permeten desenvolupar-nos en un context social. Ens permeten expressar sentiments, actituds, desitjos, opinions o drets de manera adequada a la situació, mentre respectem les conductes dels altres. Per això, el nostre cervell activa diferents processos mentals. Aquests tenen com a objectiu percebre, reconèixer i avaluar els esdeveniments socials. Posteriorment, ens ajuden a guiar la nostra conducta cap a la resposta més adequada segons la situació. Aquests processos cerebrals també els anomenem Cognició Social.
Les habilitats socials també es poden veure condicionades per l’afectació d’altres funcions cognitives relacionades (atenció, memòria, raonament o presa de decisions, entre d’altres). És per això que resultarà imprescindible fer una avaluació neuropsicològica completa del dany cerebral, per orientar el cas cap al programa d’entrenament més adequat.
A la Clínica de Neurorehabilitació realitzem programes específics per a l’entrenament de les habilitats socials després del dany cerebral. Aquests programes també es veuran acompanyats d’exercicis cognitius per reforçar altres àrees que ajudin a millorar la competència social.
El programa d’entrenament en habilitats socials, es pot fer a nivell individual o grupal, segons les característiques de cada cas, essent preferible la teràpia grupal. A més, per això serà imprescindible la implicació i participació activa de la família i el seguiment de les tasques per a casa.
Algunes de les habilitats que es treballen en aquest programa són les habilitats socials bàsiques, com ara:
● El llenguatge no verbal (mirada, expressió facial, postura, distància interpersonal, aparença física,…).
● El llenguatge paraverbal (volum, to, velocitat, claredat, durada i latència de la parla,…).
● El llenguatge verbal (retroalimentació, tipus de preguntes, expressions i contingut de la parla,…).
En un segon bloc, també entrenem les diferents habilitats socials específiques i adaptades a cada cas, com ara: l’autoconsciència, l’autoregulació, el reconeixement emocional, l’assertivitat, l’escolta activa o l’empatia, entre d’altres.
L’entrenament s’aplica als diferents contextos socials més habituals dels participants, i tracta que sigui el més vivencial possible per a la persona. La finalitat d’aquesta metodologia és modular al màxim la conducta i generalitzar-la a la seva vida diària. Amb això, es busca que comporti un aument substancial de la qualitat de vida de la persona i la seva família.