Sortir de la zona de confort
Els abordatges actuals de rehabilitació neurològica tenen com a objectiu aprofitar al màxim la capacitat plàstica del cervell. Aquesta plasticitat es dóna quan hi ha un aprenentatge duna habilitat determinada, en canvi quan es realitza una tasca mecànica que no requereix esforç per part del pacient no hi ha neuroplasticitat. A la teràpia neurològica es busca aquest punt de dificultat en l’exercici adaptat a les capacitats dels pacients, en què es requereix un cert esforç, ja que gràcies a això s’aconsegueixen fer canvis en la morfologia neuronal.
Reducció dels factors de risc
Els estudis científics han demostrat que l’entrenament aeròbic moderat, fet sovint, redueix els factors de risc de patir un Ictus. S’observa millora en els nivells següents:
la intolerància a la glucosa i l’augment dels índexs d’insulina,
reducció del pes i del percentatge de greix corporal,
regulació de la tensió arterial,
regulació dels nivells de colesterol,
millora de la circulació de la sang i funcions cardíaques
Les persones que han patit un Ictus que segueixen programes de resistència aeròbica, poden millorar la seva funció cardiovascular de manera similar als adults d’edats similars i sense lesió neruològica, que fan aquest tipus d’entrenaments.
Beneficis de fer exercici físic després d’un Ictus
Caminar a la cinta de marxa o fer bicileta estàtica, són exemples d’exercicis aeròbics, que ha demostrat tenir efectes beneficiosos en persones que han patit un Ictus. S’han reportat millores a
- la força muscular,
- reducció de l’espasticitat de l’hemicop parètic,
- millora de l’equilibri,
- augment del llindar de fatiga,
- ajuda a disminuir la depressió,
- millora la qualitat del somni,
- millora la qualitat de la massa òssia
Així que recorda, suar una mica sempre és beneficiosos, tant per a la prevenció de l’Ictus com per a la millora de les seqüeles que pots tenir si has patit un Ictus.
Hernandez E. 2010. Ictus y ejercicio físico, revisión bibliográfica. Efisioterapia.