Exercici físic terapèutic en pacients amb alteracions neurològiques
Després de patir un dany cerebral, una lesió medul·lar o patir una malaltia neurodegenerativa s’afecten principalment les capacitats motrius per a realitzar moviments voluntaris i desenvolupar-se en les activitats de la vida diària de manera autònoma.
La immobilitat i inactivitat causen pèrdua de la massa muscular, augment del greix corporal, limitació de la mobilitat articular i reducció de la densitat mineral òssia.
L’activitat física
Es defineix com tot moviment corporal que es produeix mitjançant la contracció del múscul esquelètic i que augmenta substancialment la despesa d’energia. Amb l’objectiu de mantenir la postura, deambular, realitzar les AVD i ocupacionals. Dins de la fisioteràpia i la teràpia ocupacional s’utilitza l’activitat física per millorar aquestes capacitats i millorar la qualitat de vida.
L’entrenament amb exercicis físics es defineix com un règim planificat, estructurat d’exercicis físics regulars, realitzats per millorar un o més components de l’estat físic.
Dades epidemiològiques afirmen que l’activitat física redueix l’ocurrència d’ictus, cardiopatia isquèmica, diabetis mellitus, hipertensió arterial, osteoporosi i càncer. Millora, a més, la qualitat de vida i el deficient estat físic en els ancians.
Hi ha evidències que demostren la capacitat adaptativa del sistema nerviós, funció que es potencia quan els pacients són sotmesos a exercicis físics. Tal i com expliquem en aquesta entrada.
La pràctica de l’exercici millora la marxa, l’equilibri i el control motriu. Millora la mobilitat, es redueix el risc de caigudes i fractures, disminueix la discapacitat i augmenta la qualitat de vida. La millora de la funció cardiorespiratòria redueix la recurrència d’ictus i prevé les alteracions cardiovasculars.
Com ho fem?
El benefici de la pràctica de l’exercici terapèutic no només es valora en l’etapa aguda, on la capacitat de canvis neuroplàstics està augmentada, sinó també en les fases cròniques (passats els 6 mesos) on és bàsic el manteniment de les capacitats funcionals i el progrés en certs aspectes com la marxa i l’equilibri.
A la Clínica de Neurorehabilitació incloem l’exercici terapèutic en les nostres teràpies amb activitats com la cinta de marxa, la bicicleta estàtica, la pràctica d’escales i taula d’exercicis en diferents posicions segons les capacitats del pacient (supí, decúbit lateral, sedestació, bipedestació) . Aquests exercicis es practiquen en la teràpia i es recomana la repetició diària en el domicili per garantir la intensitat de tractament.
Silvia Puig
Fisioterapeuta i Terapeuta Ocupacional
REFERÈNCIES BIBLIOGRÁFIQUES
–Saunders DH, Greig CA, Young A, Mead GE. Entrenamiento con ejercicios físicos para pacientes con accidente cerebrovascular 7. Green J, Foster A, Bogle S, Young J. Physiotherapy for patients with mobility problems more than 1 year after stroke: a randomised controlled trial. Lancet. 2002;359:199-03.
– Rodríguez Mutuberría L, López Pérez M, Bender del Busto J, Bergado Rosado J, Álvarez González L, Serra Valdés Y, et al. Evaluación de la eficacia y tolerancia del programa de restauración neurológica del CIREN en pacientes adultos con infarto cerebral crónico de territorio carotídeo. Rev Mex Neuroci. 2009;10(3):195-201.
– Rodríguez Mutuberría, MSc. Roberto Díaz Capote . Beneficios del ejercicio físico terapéutico en pacientes con secuelas por enfermedad cerebrovascular . Revista Cubana de Medicina. 2012; 51(3) 258-266-