Dos ejercicios que debes realizar si tienes un pie equino

Si a causa de la teva lesió neurològica tens un peu equí, aquí van alguns consells perquè puguis prevenir retraccions capsulars, rigideses articulars i escurçaments musculars. En el cas que ja les tinguis, serà qüestió de dedicar més temps, però seguint aquestes recomanacions podries millorar el contacte de la teva peu amb el terra i aconseguir millor mobilitat per al teu peu.

Com ja deus saber, a causa de la teva desalineació articular, quan recolzes el peu estant dempeus o en caminar, hi ha gran part del pes del cos que recau en la punta i en la part lateral del peu. Per això el que has de treballar és el suport del taló i de la part interna del mateix.

Has de fer els exercicis descalç per permetre al peu el contacte amb una superfície plana i controlar bé els suports.

  • Primer exercici: col·loca el peu pla a terra i flexiona els genolls mantenint el taló en contacte amb el terra. Dirigeix ​​els genolls cap a dins si notes que et falta suport a la part interna del peu.
  • Segon exercici: fes-te amb una falca amb una lleugera inclinació i posa’t a sobre. Una bona idea és col·locar-la en un lloc de casa teva on passis uns minuts al dia, al rentamans del lavabo, per exemple. D’aquesta manera t’asseguraràs realitzar l’exercici diàriament.

Si tens dificultats per realitzar aquests exercicis no dubtis a posar-te en contacte amb els fisioterapeutes de la Clínica d’Nerorehabilitación per realitzar una valoració i que et puguem ajudar en la realització dels mateixos.

Formación profesional

La Clínica de Neurorehabilitació de Sant Cugat del Vallès, Barcelona, ​​a part d’estar especialitzat en el tractament de pacients amb malalties o patologies neurològiques també és un Centre Formador de Professionals Sanitaris.
Com a centre de formació per a professionals de la àrea de rehabilitació neurològica (fisioteràpia, teràpia ocupacional, logopèdia i psicologia), la Clínica de Neurorehabilitació assegura formació de qualitat acreditada i controlada per la Comissió de Formació Continuada del Sistema de Salut del Ministeri de Sanitat.
La formació controlada i ben planificada afavoreix el progrés científic de l’àmbit de la neurorehabilitació aportant no només coneixement científic però també noves capacitats tècniques als professionals en qüestió, siguin fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes o psicòlegs.
Amb el servei de formació, cursos, jornades i tallers per a terapeutes, la Clínica de Neurorehabilitació pretén proporcionar condicions d’actualització de coneixements dels professionals, millorar les qualificacions del personal de les institucions sanitàries que reben pacient amb malalties o patologies neurològiques (Ictus, Esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson, etc.). A part de tenir en comptes els coneixements teòrics i aplicacions de tècniques i abordatges de tractament, l’organització de la Clínica de Neurorehabilitació busca dotar els professionals capacitats per al correcte reconeixement i valoració de pacients i desenvolupament de raonament clínic.

La Clínica de Neurorehabilitació busca la formació especialitzada i per això organitza cursos d’especial interès als professions de la rehabilitació com:

  • Cursos de formació en el Concepte Bobath per fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals
  • Curs de control motor de cintura escapular per fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals
  • Curs de formació de rehabilitació de l’extremitat superior en pacients neurològics
  • Taller de neuropsicologia per fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals i logopedes
  • Taller de teràpia mirall en el pacient neurològic
  • Curs de control postural i equilibri en el pacient neurològic
  • Curs de teràpia manual per a pacients neurològics dirigit a fisioterapeutes
  • Taller d’ús de tecnologia accessible en neurorehabilitació
  • entre d’altres

Si ets professional actiu en rehabilitació neurològica o tens especial interès en aquesta àrea, consulta els nostres programes de formació o contacta amb nosaltres.

Rehabilitación de la marcha sobre tapiz rodante

L’entrenament de la marxa pot realitzar-se sobre una cinta rodant amb la possibilitat de disminuir el pes corporal amb un arnés. La marxa pot ser assistida de manera manual o robòtica.

La repetició intensiva del cicle de la marxa és el principal impuls sensitiu per promoure l’activitat motriu. Per quelcom que té dificultats per mantenir l’equilibri i per tant fer una marxa amb un ritme constant, la cinta permet mantenir un ritme i velocitat i gràcies als agafadors o al sistema de suspensió no preocupar-se per l’equilibri.

El terapeuta, a la vegada que el pacient camina, pot:

  • Mantenir l’estabilitat del tronc i l’alineació amb pelvis.
  • Guiar el desplaçament de pes.
  • Controlar el peu en la fase de recolzament i en la fase d’oscil·lació.
  • Controlar el genoll en la fase de càrrega.

És molt important la pràctica d’una activitat per millorar l’execució d’aquesta. Per això és important que la marxa es realitzi a diari i en diferents moments del dia.

En la clínica de neurorehabilitació ens centrem en millorar la capacitat funcional de la marxa tot treballant les capacitats necessàries per poder caminar amb seguretat i amb la millor qualitat possible. I a partir d’aquí practicar la marxa el màxim que poguem i en diferents situacions (interior per terra, per cinta de marxa, per exterior en diferents tipus de terreny….)

La cinta de marxa ens permet fer una pràctica més completa del cicle de la marxa. Tenim l’oportunitat d’incrementar la velocitat, la resistència i optimitzar la capacitat aeròbica. Gràcies al manteniment d’una activitat constant, el sistema nerviós activa la musculatura postural que ens ajudarà a millorar l’estabilitat, augmenta el to de la musculatura debilitada i redueix la de la musculatura espàstica.

A nivell neurofisiològic està comprovat que el fet de repetir una activitat constant sobre la cinta permet activar un grup neuronal que tenim de manera innata a la medul·la espinal (zona lumbar) encarregada d’activar de manera autònoma la musculatura necessària per fer els moviments del pas durant la marxa. Aquests reben el nom de Generadors centrals de Patrons (Central Pattern Generators)

La cinta rodant es pot realitzar amb arnés o sense: Si analitzem els pros i contres del seu ús podem dir que el arnés ens facilita la càrrega sobre la cama afectada, la posició recta i alineada del tronc, ens permet fer un entrenament precoç de la marxa, augmenta la seguretat de la persona a l’hora de posar-se a caminar, descarrega pes corporal a les cames i permet mantenir més temps de marxa ja que redueix la fatiga.

Per contra l’arnés pot provocar una disminució del treball d’equilibri de tronc, i la situació de suspensió desgrava cosa que s’allunya de la marxa en la vida diària.

Per concloure podem dir que creiem que és molt important tenir una cinta rodant en els centres de neurorehabilitació per poder augmentar la pràctica de la marxa, realitzar un treball aeròbic difícil d’aconseguir en la vida diària i millorar la capacitat funcional dels pacients.

 

20180223_104101 20180223_113030

 

Tratamiento Individualizado

La clínica de Neurorehabilitació des dels orígens l’any 1994 com La Clínica de Fisioteràpia Neurològica, té com a prioritat la realització de sessions de tractament individual, relació 1:1 entre el terapeuta i el pacient. Això s’aplica a totes les disciplines que oferim, tant Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional,Neuropsicologia, Psicologia i Logopèdia.

Aquest aspecte és un dels nostres pilars fonamentals ja que el fet de treballar només amb un pacient pot ajudar-nos a ser molt analítics en les nostres valoracions i ser capaç de marcar objectius terapèutics molt personalitzades. També és important per a la personalització dels tractaments, és a dir, d’adaptar els exercicis terapèutics a les necessitats del pacient, per exemple, un pacient després d’un Ictus amb peu equí, en les sessions de fisioteràpia redueix la causant de l’espasticitat , de la desviació i potenciem moviment oposat per caminar més fàcilment.

Dins les sessions de fisioteràpia podem centrar part de la sessió sobre la realització d’una teràpia manual necessària per corregir possibles limitacions articulars, alteracions del to muscular (l’espasticitat) o alteracions de la sensibilitat. Una segona part per idear exercicis i activitats funcionals, guiat i facilitat contínuament per part del terapeuta. Segons com cada usuari respon podem adaptar la dificultat o proposar variacions per poder treballar els objectius terapèutics i mantenir la motivació i la participació activa del pacient en les sessions de neurorehabilitació.

Al tenir l’ajuda del terapeuta podem realitzar una pràctica intensiva i ben orientada, buscant el màxim potencial de cada pacient després de patir un dany cerebral, una lesió medul·lar o alguna altra patologia del sistema nerviós.

Després d’un dany cerebral és molt normal tenir variacions en el nivell de control sobre els moviments i l’equilibri. Així que és molt important poder adaptar la teràpia a l’estat de la persona.

Reunión Anual 2017: Sociedad Española de Neurología

Un any més, la Societat Espanyola de Neurologóa celebra la LXIX Reunió Anual a la ciutat de València. Del 21 al 25 de novembre de 2017, es reuniran al palau de Congressos de València professionals experts de diverses branques de la neurologia i neurorehabilitació (metges, psicòlegs, fisioterapeutes etc.). En aquest esdeveniment de caràcter internacional s’abordaran temes actuals i seran exposats els darrers avenços en aquest sector.
La reunió, que durarà diversos dies, comptarà amb presentacions, tallers, exposició d’estudis científics i de material entre altres activitats. La secció de neurofisioterapia, a càrrec de Carolina Fernández (Madrid), Estela Diges (Saragossa), Carina Salgueiro (Sant Cugat del Vallès) i Cristina Puig (Manresa), presentaran un programa enfocat als trastorns de moviment, una conseqüència de dany cerebral com ara la malaltia de Parkinson o de, menys coneguda, Corea de Huntington. En aquest dia també seran abordats temes relacionats amb casos clínics de Atàxia de Friedreich i de la seva abordatge en fisioteràpia. Com a novetat, enguany, la junta directiva porta als interessats un taller de Kinaesthetics, abordatge terapèutica orientat a l’aprenentatge de competències sensitives i motores. Aquest taller serà impartit per la nostra coneguda Mercedes Fernández (terapeuta ocupacional, Saragossa).
A més de la secció de fisioteràpia neurològica, el grup d’estudi de teràpia ocupacional i neuropsicologia també presenten programes molt al·licients als professionals de la Clínica de Neurorehabilitació.
Ens veiem a València!

programa de la sección de neurofisioterapia de la Sociedad Española de Neurologia
programa de la sección de neurofisioterapia de la Sociedad Española de Neurologia

Taller teórico-practico: Terapia espejo en neurorehabilitación

Dirigit a: Fisioterapeutes i Terapeutes ocupacionals
Formador: Jesus Marquez i Carina Salgueiro
Hores: 6 hores presencials
Dates: dissabte 14 abril, 2018
Horaris: 9-15h
Lloc: Clínica de Neurorehabilitació (c / Astúries 1, Sant Cugat del Vallès)
Preu: 60 €
Nombre de places: 20 (min. 8 alumnes)

Objectius del curs:
Aprofundir i ampliar els coneixements de l’abordatge d’imaginació motora i teràpia mirall en pacients afectats per lesió del sistema nerviós central
Aprofundir coneixements sobre la fisiologia del sistema nerviós involucrat en la teràpia mirall
Conèixer diverses metodolgias i procediments de la teràpia mirall
Conèixer o millorar els procediments pràctics de tractament

Contiguts:

Classe teòrica de neurofisiologia
Classe teoricopràctica dels procediminetos d’actuació en teràpia mirall amb pacients neurològics
Exposició de l’evidència científica actual

programa:
9H: Lliurament de documentació, presentació dels formadors i del programa del taller
9h30: Orígens de la teràpia mirall
10H00: Mecanismes neurofisiològics involucrats en la teràpia mirall
11H00: Evidència científica de la teràpia mirall en pacients neurològics
12H00: ​​Pausa
12h30: Bases teòriques del tractament amb teràpia mirall
13h30: demostració i pràctica dels procediments
14h30: Exposició d’alternatives i complements de la teràpia mirall
15H00: Lliurament de certificats

Inscripcions obertes fins al 9 de Març de 2018. Per inscriure enviar mail a formacion@bobath-es.com amb dades personals (nom complet, telèfon de contacte, lloc de treball), còpia del certificat acadèmic i còpia del certificat de pagament (núm de compte: ES26 2100 2776 3801 0056 6981 amb Concepte: nom complert + TE)

Taller de terapia espejo para fisioterapeutas y terapeutas ocupacionales

QUE ES LA NEUROPLASTICIDAD Y EN QUE NOS AYUDA TRAS SUFRIR UN DAÑO CEREBRAL

La Neuroplasticitat és la capacitat del sistema nerviós de modificar el seu funcionament i de reorganitzar durant les etapes de desenvolupament i després d’una lesió cerebral mitjançant l’experiència i l’aprenentatge en resposta a l’activitat.
Després de patir un Ictus o un traumatisme cranioencefàlic s’activen diferents mecanismes de neuroplasticitat que produiran canvis a curt i llarg termini.
La recuperació inicial (primers dies) es deu a fenòmens com la reabsorció de l’edema, l’obertura de vasos col·laterals als lesionats que garanteixen l’irrigació cerebral i el despertar de connexions neuronals pre-existents que estaven en estat latent.
Transcorreguts unes setmanes o mesos s’inicien processos de plasticitat cerebral com:
– el creixement dendrític (parts receptives de la neurona que són essencials en la transmissió de l’impuls nerviós)

neurona
– la formació de noves sinapsis (connexions entre neurones)

sinapsis
– canvis en el funcionament de les zones danyades
– increment d’activitat de vies paral·leles a la lesionada.
Gràcies a aquests mecanismes el sistema nerviós es reorganitza per poder mantenir i recuperar les capacitats de marxa, la mobilitat de braços i cames, la capacitat d’equilibri, etc.
Però cal vigilar que la capacitat de reorganitzar del cervell no ens porti a problemes com l’espasticitat o el dolor neuropàtic, ja que aquests poden perjudicar-nos.
Per això, és molt important que des d’un inici es comenci amb la rehabilitació i es continuï durant anys per aprofitar aquestes capacitats neuroplàstiques que ens ajudaran a recuperar la funció i l’autonomia en les activitats de la vida diària. A més de frenar l’aparició de fenòmens com l’espasticitat o el dolor neuropàtic.
Aquesta capacitat que té el sistema nerviós d’adaptar és infinita, se sap que disminueix amb l’edat o amb el pas del temps després de la lesió, però no s’esgota, per tant no hem de subestimar les capacitats del sistema nerviós.
Com a terapeutes és molt important tenir en compte on s’ha produït la lesió, quant temps fa i com s’ha treballat fins ara per poder planificar objectius terapèutics i practicar noves maneres d’aconseguir aquests objectius per així estimular la creació de noves connexions.