A la vida diària realitzem moltes activitats bimanuales en què requerim destresa i força a les mans (obrir una ampolla, lligar-se els pantalons, netejar el cap). En totes aquestes activitats les mans poden realitzar diferents funcions com subjectar, agafar, arribar a, donar suport, manipular. Sempre hi ha una mà que realitza l’activitat més fina o minuciosa i l’altra ens dóna suport. Després d’una lesió cerebral com pot ser després d’un ictus molts dels nostres pacients tenen afectat el control dels moviments de la mà i del braç, arribant a no poder incorporar el braç i la mà en les activitats quotidianes. El braç no afectat supleix ràpidament a l’afecte i adquireix habilitats que abans no realitzava (sobretot si no era la mà dominant). En teràpia insistim a incorporar la mà per diferents raons:

• Per conservar els moviments i la força muscular. Si es deixa d’estimular, activar i fer servir la mà per agafar objectes, la xarxa neuronal que controla aquests moviments es perd o el que és el mateix, hi ha una disminució de la representació de la mà en l’escorça cerebral.
• La mobilitat fina de la mà està controlada per l’escorça cerebral, que és la part del cervell amb més capacitat neuroplàstica, per tant com més gran estimulació donem amb estímuls sensitius o amb moviments fins més estimulació rebrà aquesta zona cerebral. Encara que no hi hagi control dels moviments de la mà per part del pacient, el terapeuta pot facilitar els moviments i fer possible l’execució de l’activitat.
• En la teràpia utilitzem objectes quotidians, ja que quan planifiquem un moviment el cervell ho fa a partir d’experiències prèvies. Si ja hem experimentat abans amb l’objecte el cervell té memòria que és el que podia fer amb aquest objecte i que moviments i força havia d’utilitzar per manejar-lo. S’ha comprovat que com més objectes utilitzem, més estimulació i més xarxes neuronals estaran actives. Tot això ajudarà a poder fer una millor planificació i per tant una millor execució.

Per tot això a la Clínica de Neurorehabilitació incloem sempre la mà en la teràpia sigui amb activitat, amb estimulació sensitiva, amb mobilitzacions o amb ajudes tècniques i fèrules per mantenir aquesta estimulació cerebral, preservar la funció o buscar l’activació de músculs paralitzats i disminuir la espasticitat.

Autor: Fisioterapeuta i Terapeuta Ocupacional Sílvia Puig

Des de finals del segle XIX, se sap que el cerebel està implicat en el control motor, desenvolupant funcions com, per exemple, control del to muscular, la postura i la coordinació motora. No és fins a finals dels anys 80 que es comença a relacionar amb altres funcions cognitives, sent actualment un dels grans àmbits d’investigació en neuropsicologia.

El motiu que es comenci a tenir en compte el cerebel amb altres funcions, a part de les motores, es deu a que aquest presenta més del 50% de neurones de tot l’encèfal i que està connectat amb la majoria de regions del cervell.

Actualment, se sap que el cerebel actua com un sistema modulador de les diferents funcions cerebrals, no només a nivell motor. S’ha vist que una lesió cerebel·losa pot provocar diferents dificultats cognitives, com ara falta d’atenció, funcionament executiu (memòria de treball, planificació, organització, entre d’altres) memòria, llenguatge i funcions visoperceptives.

Per això, es recomana l’avaluació neuropsicològica en lesions o malalties que afecten el cerebel, ja que de vegades aquestes dificultats poden passar desapercebudes a causa que les físiques són més visibles, però poden estar afectant a l’autonomia ia la qualitat de vida del pacient, així com a la rehabilitació de les funcions motores.

Autor: Neuropsicòloga Gilma Acosta