Parapente adaptado

Aquest Tardor la Clínica de Neurorehabilitació ha organitzat una sortida amb els seus pacients, els seus pacients més atrevits.

Un dissabte de matinada, mal esmorzats i amb els ulls mig oberts, ens ajuntem davant de la Clínica de Neurorehabilitació a Sant Cugat del Vallès, per anar en cotxe a Àger, per fer la nostra activitat.

El que ens esperava no era qualsevol activitat, era un salt en parapent, cosa que els pacients de la clínica no acostumen a fer. Esperem amb moltes ganes i resant perquè les condicions meteorològiques ens ajudessin, principalment el vent.

Després que l’activitat havia estat cancel·lada un cop pel mal temps, aquest cop res ens impediria fer-la, i així va ser. Pel camí ja comencem a tenir calor, vam parar per prendre cafè i quan vam arribar a Àger, prop de dues hores després només pensàvem en pujar a la muntanya per estar més fresquets i sentir el vent.

Vam pujar a la furgoneta que ens portat a la muntanya, pujant, pujant, pujant i en l’horitzó podíem veure els Pirineus amb les primeres neus en el seu cim. Mentre apreciàvem el paisatge, increïble, començàvem a estar nerviosos, el vent bufava molt fort i vam començar a notar fred per això ens abriguem, amb abrics de neu, guants i casc.

Entre acudits i fotos ens diuen pels nostres noms i es va fer el silenci, vam notar els riures molt nervioses. I després va ser tot tan ràpid … en segons ja estàvem a milers de metres del terra amb els nostres monitors gaudint d’una sensació increïble.

La sensació de volar, de sentir que no toques en res, veure els voltors com volen prop, i la sensació de placidesa mentre arribes a terra.

Apps para todos

Apps para todos: Sant Cugat del Vallés
Apps para todos: Sant Cugat del Vallés

Estem vivint una època de canvis i modernització constant, però sembla ser que aquests avenços no arriben a tothom per igual, és a dir, el que per alguns pot suposar facilitar-los-hi la vida, per altres pot representar un gran esforç d’adaptació.

Estem acostumats a utilitzar el nostre telèfon mòbil com el nostre millor conseller, ell és la nostra guia, la nostra agenda, el nostre oci, la nostra memòria i el nostre mitjà preferit per comunicar-nos amb els altres. Qui, avui en dia, no mira la pantalla del mòbil més d’un centenar de cops?

El que pot resultar molt fàcil per a uns, com utilitzar o fer anar el telèfon mòbil y les seves aplicacions, per altres suposa un gran esforç o quelcom inabastable. Pot ser una barrera social o fins i tot una forma d’exclusió.

Imagineu una persona que fa servir el bastó per caminar, com pot utilitzar el GPS del mòbil sense deixar anar el bastó? O una persona amb problemes d’equilibri agafant el mòbil i mirant la pantalla al mig del carrer per respondre els seus missatges. Imagineu una persona amb una alteració cognitiva, com pot utilitzar el menú tant complexa de l’agenda de contactes?

En aquestes circumstàncies són cada cop més les empreses tecnològiques que se’n preocupen i aposten per el desenvolupament d’aplicacions mòbils accessibles a persones amb discapacitat tan física com cognitiva. I cada cop més sovintegen les accions de sensibilització per el desenvolupament d’aplicacions mòbils que permeten beneficiar tan les persones amb discapacitat com els seus familiars o cuidadors.

Però les necessitats especials són molt variables. Podem pensar en persones cegues amb greus problemes visuals com la diplopia, molt freqüent en pacients neurològics, persones amb trastorns de l’equilibri o amb problemes de mobilitat que tenen les seves mans ocupades en el bastó, caminador o cadira de rodes, persones amb problemes de comunicació, expressió o comprensió típics de trastorns cognitius i de la parla com les afàsies, persones amb discapacitat física com una hemiplegia causada per un ictus o un traumatisme cranio-encefàlic o fins i tot una manca de coordinació en pacients amb atàxia o malaltia de Parkinson. Donats tots aquests possibles problemes, imagineu lo complexa que pot arribar a ser moure’s per la pantalla del mòbil per desbloquejar el telèfon i llegir qualsevol missatge que arribi als telèfons d’aquestes persones.

Membres de la Clínica de Neurorehabilitación hem assistit al recent acte “APPS per tothom” celebrat a Sant Cugat del Vallès, on s’han presentat varies aplicacions per facilitar la vida a persones amb discapacitat. Les més rellevants han estat:

Whatscine: Ajuda a les persones amb alteracions d’oïda o de vista a gaudir del cinema.
Specialiapps: Presenta diferents accessoris per telèfons mòbils com polsadors, per persones amb manca de precisió a les extremitats superiors.
Familyar: Una aplicació amb un menú molt senzill que permet a pacient i al seu familiar de romandre constantment en contacte.
A l’equip de la Clínica de Neurorehabilitación intentem estar al dia de les solucions disponibles al mercat per aconsellar als pacients depenent de la seva discapacitat. Per això, sempre advertim tan als pacients com als familiars que comprar un telèfon mòbil de l’ultima generació o el més car, no vol dir que aquest sigui útil, manejable i apropiat per el pacient. L’equip terapèutic col·labora amb el pacient i els seus familiars a cercar solucions.

Primera formación de voluntarios para portadores de Joelette

paseo en joeletteS’acosta el primer curs per a portadors de cadira Joëlette. La cadira Joëlette permet a persones amb mobilitat reduïda accedir a llocs de difícil accés, sempre amb ajuda de voluntaris que empenyen i dirigeixen la cadira. La cadira, la persona amb mobilitat reduïda i els voluntaris constitueixen un equip unit i apte per a gaudir d’aventures per la muntanya, paisatges i moments divertits.

Vine a conèixer la cadira Joëlette, els voluntaris que la porten i les properes activitats. Pots participar com a usuari o com a voluntari.

Dia 23 d’Octubre de 8h a 11h l’equip d’Up Stones t’espera a la Plaça Mireia de Barcelona-Collserola

més infoformación a: http://www.joeletteandco.com/es/event/primer-entrenamiento-curso-formacion-de-voluntarios-para-empujar-y-llevar-la-silla-joelette-2/

LA TERAPIA OCUPACIONAL EN NEUROREHABILITACIÓN

COM AJUDA LA TERÀPIA OCUPACIONAL AL PACIENT NEUROLÒGIC?

L’objectiu de la rehabilitació neurològica és que la persona afectada d’un dany cerebral mantingui les seves habilitats existents, pugui recuperar habilitats perdudes i aprengui noves per desenvolupar-se en la seva vida diària. Per arribar a aquests objectius, a la Clínica de Neurorehabilitació Bettina Paeth comptem amb experimentats professionals que guiaran al pacient com Terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes, Neuropsicòlegs, Logopedes.

En aquest article, us volem parlar de la importància de la Teràpia Ocupacional en el procés de rehabilitació en totes les seves fases, des del moment agut fins a una etapa crònica. Però abans d’això … ¿coneixeu en què consisteix la teràpia ocupacional?

Què és la Teràpia Ocupacional?

La Teràpia ocupacional, segons la AETO (Associació Espanyola de Terapeutes Ocupacionals), és l’aplicació de tècniques, coneixement i habilitats per ajudar el pacient a comprometre amb les activitats diàries o ocupacions que vol i necessita fer de manera que donin suport la seva salut i participació. Té com a principal objectiu ajudar a les persones amb discapacitat a aconseguir el seu major nivell de capacitat i funcionalitat, i a millorar la seva qualitat de vida o mantenir-la i prevenir-ne el deteriorament.

Com ajuda la Teràpia Ocupacional en el procés de rehabilitació?

La neurociència afirma que per facilitar els processos de Neuroplasticitat, és a dir, l’establiment de noves connexions cerebrals, és imprescindible l’ús d’activitats funcionals que tinguin un sentit per a la persona, que siguin motivadores i que despertin el seu interès i augment d’atenció a la tasca, així com l’ús d’objectes quotidians de la seva vida diària, coneguts per la persona i que facilitin la planificació motora.

Per tot això, a la Clínica de Neurorehabilitació, treballem tant amb l’ús d’activitats funcionals bàsiques de la vida diària (vestir-se, alimentar-se, rentar-se, aixecar-se del sofà o llit …), activitats instrumentals (compres, maneig dels diners, neteja de la llar …) i activitats d’oci (esport adaptat, ús de noves tecnologies …). També donem recomanacions als nostres pacients per a l’ús d’ajudes tècniques (fèrules, foot up, bastons, caminadors …), vam adaptar activitats perquè el pacient pugui participar-hi, i fem servir l’activitat com a mitjà per treballar els objectius terapèutics.
Per a això, analitzem les activitats de la vida diària dels nostres pacients per comprendre què necessita per aconseguir realitzar una activitat específica desitjada i comparem les seves destreses i habilitats actuals amb les que demana activitat desitjada. No només ens centrem en aspectes motors o sensitius sinó també en destreses cognitives, de control emocional, de comunicació i socials que moltes vegades es troben alterats en pacients amb Ictus, Esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson i altres enfermades del sistema nerviós.
Ens plantegem preguntes com:

  • Quines activitats espera fer el pacient o es requereix que faci?
  • Què destreses i hàbits necessita per exercir aquestes activitats?
  • Quines d’aquestes destreses té el pacient?
  • Quins tenia en el passat, però deixo de fer-les servir per alguna raó?
  • Quins mai va desenvolupar?
  • Quins són els interessos del pacient?
  • Quins valors i metes vol seguir?
  • Quines coses el motiven?
  • En quin sentit és possible el desenvolupament de destreses que mai va desenvolupar o que va deixar d’utilitzar?
  • Quins aspectes del medi ambient faciliten o interfereixen amb les seves habilitats per utilitzar les seves destreses?
  • Quin és l’efecte de la malaltia sobre el funcionament del pacient?
  • Quin pronòstic té?

A més, treballar amb activitats també ajuda al pacient a continuar a casa la feina que hem iniciat en la teràpia donant importància al concepte de repetició tan important per aconseguir un aprenentatge motor.

Estàs interessat a realitzar sessions de teràpia ocupacional? No dubtis en contactar amb nosaltres per demanar més informació o concertar cita.

La vida trás un Ictus

Durant el matí d’avui, Casimiro, que ha patit un ICTUS sever fa dos anys, ens explica la seva experiència i contesta algunes preguntes que molts pacients neurològics i els seus familiars es qüestionen.

La seva targeta de presentació és molt freqüent en els dies d’avui “Em dic Casimiro, he tingut un ictus que m’ha deixat mig cos paralitzat” i és molt conscient de les seves grans limitacions “Els meus limitacions són la manca de parlar, que parlo malament … “. A nivell físic, relacionat amb la seva hemiplegia dreta ens diu que “… ara ja camí, aquesta és la paraula, caminar! Treball per a caminar millor “.

Acordant de l’escenari que ha viscut en els primers mesos de tenir l’ictus ens comenta que “Quan m’ha passat l’ictus no podia fer res, no podia caminar, no podia fer res! I ara ja camí, vaig cada dia avançant més. “

Casimiro, tot i tenir un pronòstic poc prometedor a causa de la localització, extensió i múltiples seqüeles de la seva lesió cerebral, ha recuperat moltes funcions a causa del afany que el mateix i la seva família han posat i continuen posant en el procés de rehabilitació “Faig logopèdia per parlar millor, fisioteràpia per caminar millor i psicologia per connectar el cap “.

El seu fisioterapeuta parla de l’important que ha estat l’inici precoç i la intensitat de la rehabilitació “Hem treballat intens en els primers temps fins que vam aconseguir que es aguantés de peu, després començar a caminar i llavors ha passat a ser més actiu en les seves activitats diàries “. A més de realitzar logopeda per la seva trastorn de parla, conegut en la pràctica clínica com afàsia, també és seguit per la Neuropsicòloga que resumeix la seva evolució “vam començar a treballar l’atenció perquè a nivell atencional teníem dificultats i actualment això ha millorat moltíssim per tant ja estem treballant les funcions superiors “.

Abans de deixar-nos, Casimiro comenta el seu desig de tornar a conduir i s’acomiada amb un consell per a tots aquells que es trobin en una situació similar a la seva “Segueixin treballant tot el que puguin i quan passi un any, un mes o altres 15 dies notessin la millora que porta cada un “.

De la part de la Clínica de Neurorehabilitació agraïm a Casimiro per compartir la seva experiència i d’aquesta manera ajudar a moltes persones que també han patit un ictus.

Gràcies Casimiro i família.

Cuida y ten contento-continente tu suelo pélvico: Taller teórico-práctico

Aquest dissabte, 11 de Juny la Clínica de Neurorehabilitació ofereix als seus pacients i familiars un taller teòric-pràctic on la professora i fisioterapeuta Cristina Gómez, parlarà sobre el sòl pèlvic i els seus problemes principals, la incontinència urinària, àlgies, etc.

Veurem com la disfunció del sòl pèlvic afecta el pacient neurològic i viceversa, com una patologia neurològica pot danyar el perineu i que solucions hi front a aquest problema.

A la part pràctica del taller es treballaran diferents tècniques i exercicis per ajudar a enfortir, millorar i mantenir adequadament el sòl pèlvic.

Aquest taller va dirigit a persones amb alteracions neurològiques i a familiars amb interessi o la necessitat d’enfortir la seva sòl pelvià. La Clínica de Neurorehabilitació no tanca les seves portes als altres, així que en cas de no ser el nostre pacient truqui a consultar el nombre de places disponibles per a persones externes.

taller teorico-práctico de rehabilitación del suelo pálvico
taller teorico-práctico de rehabilitación del suelo pálvico

Data: dissabte 11 juny, 2016

Preu: Gratuït

Tutor: Ft. Cristina Gómez

programa:

09h30: INICI I PRESENTACIÓ

09h45: Introducció a terra pèlvic

10H00: Disfuncions del sòl pèlvic (incontinència urinària, àlgies, espasticitat, altres)

10h45: Col·loqui

11H00: PAUSA

11h15: Taller pràctic

12H15: Preguntes / respostes

12h30: FI

La Marató TV: Ictus y lesiones medulares y cerebrales traumáticas

Aquest any, la 25a edició de la Marató de la TV3 donarà suport a les malalties neurològiques amb el tema “Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques”.

Amb el programa es pretén realitzar una vasta campanya de sensibilització vist que aquest tipus de malalties, ictus, lesions medul·lars i traumatismes cerebrals, són de gran incidència en la nostra població.

Aquest tipus de malalties no només són una de les principals causes de mort entre homes i dones sinó que també la primera causa de discapacitat o incapacitat. De les persones que han patit un ictus o una lesió, prop de la meitat presenta seqüeles motores, sensitives, cognitives, emocionals o alteracions de parla.

Amb aquesta campanya es farà una correcta divulgació de la realitzeu actual, de les possibles vivències que podem tenir de prop o més llunyanes i de les possibles ajudes que hi ha per afrontar aquestes seqüeles.

La clínica de Neurorehabilitació està totalment solidària amb aquest Marató vist que aquest és un dels grans temes de la nostra feina.

Per a qui busqui més informació sobre nosaltres i en com podem ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones que han patit un ictus, lesió medul·lar o traumatisme cerebral, pot escriure’ns un missatge electrònic directament a pacientes@bobath-es.com