Valoració cinemàtica de la marxa

Publicat el 09/06/2021 per Laura Arévalo

Observació de les fases del cicle de la marxa

Si has patit un Ictus o tens alguna malaltia neurodegenerativa, un dels símptomes més freqüents és l’alteració de el patró de marxa. Per això és important que en la valoració que et faci el teu fisioterapeuta especialista en neurologia s’estableixin quins són els objectius que s’han de treballar durant les sessions. Un dels paràmetres que dóna més informació és l’anàlisi de la cinemàtica articular, és a dir, el moviment de les articulacions i els segments corporals a l’espai.
El fisioterapeuta analitza per exemple el moviment del genoll mentre camines, per saber si hi ha una bona estabilitat, un excés o una manca de mobilitat i establir així uns objectius de treball específics. Per exemple, si el teu genoll s’exten massa mentre recolzes el pes en ell. Haurem esbrinar si hi ha una manca d’activació de la musculatura estabilitzadora o si l’espasticitat del teu peu està condicionant la manca d’estabilitat mentre camines.

Seguiment de les millores dels pacients

Hi ha diverses eines, a la Clínica de Neurorehabilitació gravem als pacients caminant des de diversos angles i després analitzem la seva manera de caminar en les diferents fases de la marxa, mitjançant un programa que alenteix el moviment, per exemple, el programa que trobaràs a la següent web https://www.kinovea.org/. Aquesta eina també ens permet mesurar angles articulars i un cop establerts els objectius de tractament i realitzada la teràpia, comprovar si la teràpia està tenint els resultats esperats.
Aquesta eina és molt sensible als canvis, de manera que quan valorem els resultats ens permet identificar les millores amb facilitat. Per exemple, en aquest vídeo es poden veure els efectes d’un tractament en l’alineació de el peu de l’pacient https://www.youtube.com/watch?v=xgucbENVoHw

Presa de decisions i assessorament d’ajudes tècniques

Sovint els pacients acudeixen a la consulta preguntant si és millor caminar amb crossa, amb bastó o amb caminador. O si l’ortesi que utilitzen per caminar és la correcta. Mitjançant la valoració cinemàtica de la marxa podem analitzar quina ajuda tècnica és la que aporta més benefici, redueix les compensacions i millora el patró de marxa. I realitzar un assessorament basat en evidència.

Autora: Laura Arévalo
Fisioterapeuta Col.legiada 6892

¿És beneficiós per la salut fer esport després de patir un ictus?

Publicat el 08/16/2021 per Laura Arévalo

Mitjançant aquest vídeo avui volem compartir amb vosaltres la història d’en Ramon, i felicitar-lo públicament pels seus èxits! En Ramon, amant de la muntanya i d’estar en contacte amb la natura, va patir un ictus isquèmic que li va deixar com a seqüeles una afàsia, una hemiparèsia dreta i dificultats en el funcionament executiu. D’aleshores ençà, conviu amb limitacions en l’acompliment de les activitats de la vida diària i amb restriccions en la participació social. Aquest fet va implicar un trencament amb la manera com estava acostumat a dur a terme les tasques de la vida diària, i es va veure privat de poder practicar aquelles activitats que eren significatives per a ell. L’activitat física i l’esport formaven part de la seva rutina i els seus hàbits, i aprofitava per sortir amb la seva bicicleta o anar d’excursió per la muntanya sempre que li era possible.

Les seves funcions motores, cognitives i socials havien patit canvis, de manera que calia reaprendre a fer aquelles activitats que tan bé coneixia d’una altra manera, tot un repte! En companyia de la seva família, va estar practicant fins a aconseguir familiaritzar-se al màxim amb les adaptacions del manillar de la seva bicicleta. I finalment ho varen aconseguir!

Beneficis de l’activitat física després de l’ictus:

Poder recuperar aquesta activitat i continuar practicant esport després de l’ictus ha estat molt saludable pel Ramon a tots els nivells, li ha servit per:

Mantenir un estil de vida més actiu.
Augmentar la seva resistència cardiorespiratòria, la tolerància a l’esforç i reduir la sensació de cansament.
Millorar la seva destresa.
Promoure la integració de l’extremitat superior dreta.
Millorar el seu equilibri, la seva coordinació, i el seu to postural general.
Augmentar el seu sentiment d’autoeficàcia i reduir la inseguretat.
Obtenir satisfacció i promoure el creixement personal.
Mantenir una activitat d’unió amb la família, ja que pot seguir sortint amb bicicleta amb ells com feia abans.
Millorar la seva qualitat de vida.

Volem felicitar en Ramon per la seva perseverança. No sempre ha estat un trajecte fàcil, però la seva constància li ha permès avançar cap a la consecució d’aquest objectiu tan important! I també a la seva família, per creure en ell i en les seves capacitats, per confiar, per donar-li suport quan ha estat necessari, i per ser un estímul perquè pugui aconseguir allò que es proposi!

Autora: Diana de la Peña

Terapeuta ocupacional

Saunders DH, Sanderson M, Hayes S, Johnson L, Kramer S, Carter DD, Jarvis H, Brazzelli M, Mead GE. Physical fitness training for stroke patients. Cochrane Database of Systematic Reviews 2020, Issue 3. Art. No.: CD003316. DOI: 10.1002/14651858.CD003316.pub7 https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/32196635/

Jin H, Jiang Y, Wei Q, Chen L, Ma G. Effects of aerobic cycling training on cardiovascular fitness and heart rate recovery in patients with chronic stroke. NeuroRehabilitation. 2013;32(2):327-35. doi: 10.3233/NRE-130852. PMID: 23535796 https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23535796/

La flexibilitat cognitiva: un aspecte clau en la recuperació després d’un dany cerebral

Publicat el 08/02/2021 per Carina Salgueiro

La flexibilitat cognitiva

La flexibilitat cognitiva es refereix a l’habilitat mental de canviar entre un repertori de respostes (ja siguin pensaments o conductes) diferents, en funció de les demandes de la situació en què ens trobem. Per a l’ésser humà, això és clau per a un bon funcionament en qualsevol de les tasques del nostre dia a dia. Per contra, si ens mostrem massa rígids o obsessius, tindrem seriosos problemes per adaptar-nos als canvis constants que ens brinda la vida.

Per exemple, a l’hora de resoldre un problema, la flexibilitat ens ajuda a trobar diverses solucions alternatives a aquest. També ens permet modificar un pla davant d’un imprevist, o ens ajuda a entendre el punt de vista d’altres persones. Altres vegades, la flexibilitat ens ajuda a deixar de rumiar sobre les nostres preocupacions, per a realitzar altres conductes o pensaments més adaptatius. Per això, la flexibilitat no només és important per a adaptar-nos a diferents esdeveniments del dia a dia, sinó que també ens ajuda a promoure un major benestar psicològic i emocional.

Flexibilitat cognitiva i dany cerebral

Una de les alteracions més freqüents en el dany cerebral és la falta de flexibilitat cognitiva. Aquesta es pot veure afectada a molts nivells, fins i tot de manera greu. Quan es detecta una gran dificultat de flexibilitat, la persona podria fins i tot tenir problemes per deixar una tasca i canviar a una altra. Altres vegades, succeeix que, davant la resolució d’un problema, la persona aplica la mateixa estratègia de manera reiterada, fent que fracassi una vegada i altra vegada i no sigui capaç d’aprendre dels seus errors i generar una resposta alternativa.

La dificultat en ser flexible pot suposar un desgast important per a la persona que ha patit una lesió cerebral i per a la seva familia. Genera una gran frustració al no poder adaptar-se a un entorn que està en constant transformació com és la vida.

Rehabilitació

Conscients d’això, a la Clínica de Neurorehabilitació, enfoquem la rehabilitació de la flexibilitat cognitiva més enllà de la millora d’un dèficit cognitiu aïllat, sinó que la incorporarem de manera integral en el procés rehabilitador. Sabem que es tracta d’un procés clau per a l’adaptació al canvi que està vivint la persona després del dany cerebral, i sabem que una major flexibilitat ajudarà significativament a aconseguir una major funcionalitat i benestar en la persona.

AUTOR: DIANA FLAQUÉ

En què pot ajudar la Neuropsicoteràpia a persones que han patit un dany cerebral?

Publicat el 07/16/2021 per Carina Salgueiro

La Neuropsicoteràpia

La Neuropsicoteràpia és l’aplicació de la psicoteràpia a persones amb dany cerebral o altres malalties neurològiques. Aquesta, té per objectiu reduir el malestar emocional i restablir el sentit vital de la persona, promovent l’acceptació de la nova situació i una actitud activa i compromesa amb la vida.

Patir un dany cerebral suposa un canvi dràstic per a la persona i a la seva família. En aquest moment, s’inicia l’àrdua tasca d’afrontar un procés de dol o pèrdua. Aquest, implica la redefinició de l’autoconcepte per alinear-lo amb la nova realitat. Un autoconcepte que estarà mediatitzat per els dèficits motors, cognitius, conductuals i/o emocionals que hagin esdevingut per la lesió. Aquest fet pot truncar el projecte vital previ de la persona, i afectar considerablement a la seva autoestima. Diversos autors afirmen que aquest procés de dol és similar al que es pot patir per la pèrdua d’un ésser estimat, doncs es transitaria per les mateixes etapes de processament: la negació, la ira, la negociació, la depressió i l’acceptació.

Primeres fases agudes o subagudes

Sovint, en les primeres fases agudes o subagudes després d’una lesió cerebral, la persona no és conscient de les seves dificultats i capacitats reals. Això es déu a que el cervell està lesionat i processa erròniament aquesta informació (no s’hauria de confondre amb la negació, on la persona n’és conscient però no ho accepta). Per tant, una primera fase de la Neuropsicoteràpia serà la de millorar aquesta consciència dels dèficits, ja que sinó es presentaran dificultats per a reconstruir un projecte de vida ajustat a la nova realitat.

Segona fase

Una segona fase, gira entorn a l’acceptació i afrontament del estat posterior al dany cerebral. A la Clínica de Neurorehabilitació, utilitzem tècniques derivades de les teràpies cognitiu-conductuals i de tercera generació basades en l’evidència. Aquestes, s’enfoquen a ajudar a la persona a percebre el dany cerebral com una part de la seva vida i no com a un tot.

Teràpia d’Acceptació i Compromís

La Teràpia d’Acceptació i Compromís, és un dels enfocaments que utilitzem en la Neuropsicoteràpia. Aquesta, entre altres coses, ajuda a la persona a actuar en direcció als seus valors personals per així crear un projecte vital amb significat. Se l’invita a pensar en quin tipus de persona vol ser a partir d’ara en cadascuna de les seves àrees vitals (família, relacions íntimes, paternitat-maternitat, treball, educació, oci, salut,…). Això implica acceptar que el dolor és inherent a la vida, però tot i aquest dolor, podem seguir construint una vida valuosa per a nosaltres.

AUTOR: DIANA FLAQUÉ

De què parlem quan parlem de dormir?

Publicat el 07/15/2021 per Laura Arévalo

Sabies que dormir és una necessitat bàsica de l’ésser humà?

Dormir és tan bàsic com pot ser menjar, beure o respirar. Dormir bé no es redueix a tenir suficients hores de son sinó que aquest ha de ser de bona qualitat, d’un temps apropiat i sense alteracions de la son. Només així l’acte de dormir pot protegir la teva salut mental, física i la qualitat de vida, però, la majoria gent dorm menys del que necessiten i haurien.

Parlem una mica de la son. A part d’estar involucrades diverses estructures de el sistema nerviós central, el somni està intervingut per dos mecanismes biològics que treballen junts per regular quan estem desperts i quan estem adormits. Un és el responsable que ens sentim adormits a la nit i que tinguem tendència a despertar-nos al matí, aquests són els ritmes circadians i funcionen sincronitza amb aspectes de l’entorn com la llum. Aquests ritmes dirigeixen una àmplia varietat de funcions com la temperatura, el metabolisme i l’alliberament d’hormones. L’altre mecanisme és l’encarregat de recordar als el cos que ha de dormir i regula la intensitat de la son. L’homeòstasi de la son pot estar alterada per factors com la medicació, l’estrès o determinades condicions de salut.

T’has plantejat si a mesura que et fas gran somies menys?

Quan dormim passem per dues fases principals, la no-REM que té tres estadis i la REM. En els estadis de la no-REM és en els que passem la major part de el temps mentre dormim i es caracteritzen per un alentiment de la freqüència cardíaca, la respiratòria i els moviments oculars. La musculatura es relaxa encara que pot haver espasmes ocasionals i a nivell cerebral, l’activitat disminueix excepte a la fase dues en què pot haver breus pics d’activitat elèctrica. En el cas de la fase REM (Rapid Eye Movement) l’activitat cerebral s’assembla a la que existeix quan estem desperts, el nom és a causa dels moviments oculars de banda a banda que ocorren en aquesta fase i és en aquest moment de la son on somiem. La fase REM disminueix amb l’edat.

Conseqüències de la manca de son

Durant el somni el teu cos està treballant per mantenir una funció cerebral sana i una salut física. S’ha vist que la manca o l’excés de son crònic augmenta el risc de mortalitat el qual va incrementant a mesura que t’allunyes de la franja d’hores de son recomanades. Dormir poc s’ha relacionat amb malalties cròniques, malalties cardiovasculars, un augment de l’índex de massa corporal i major risc d’obesitat, accidents, hipertensió, hipercolesterolèmia, infarts i accidents cerebrovasculars La vida trás un Ictus. A més que una privació de la son condueix a alteracions de memòria, d’atenció, de concentració i d’humor. Per tant, dormir ajuda a potenciar l’aprenentatge, les habilitats per resoldre problemes i per a la presa de decisions.

Si t’interessa el tema i vols més informació et recomanem visionar la següent xerrada:

https://www.ted.com/talks/matt_walker_sleep_is_your_superpower/up-next?language=es

Autor: Cristina Güell Gaminde. Fisioterapeuta

És l’Esperó Calcani el causant del meu dolor a la planta del peu?

Publicat el 06/11/2021 per Laura Arévalo

L’esperó calcani és un excés d’os (formació flexible de calci), que s’ha generat en la inserció de la fàscia plantar, per excés de tracció, però en si, l’esperó calcani NO FA MAL.

El esperó calcani no es troba al centre de taló, ni té forma d’agulla en direcció cap a terra, sinó que està situat medialment a l’taló, i té la direcció i el gruix de la fàscia, és a dir, paral·lel a terra, i no perpendicular com moltes persones pensen.

Llavors que és el que genera el meu dolor?

La irritació de la inserció de la fàscia plantar, que pot venir donada per diferents causes.

– Per distensió de la fàscia a causa d’un peu pronat.
o En un peu pronat, en el qual l’arc descendeix de forma excessiva, la fàscia es veu estirada un 10% més del que fisiològic, provocant una irritació de la inserció de l’apòfisi medial de la tuberositat de l’calcani.
– Per excés de tensió de la fàscia a causa d’un peu buit.
o El peu buit serà un peu amb poca amortiment, cosa que generarà retracció i Rigi-desa de la fàscia, i això fa que s’absorbeixin malament els impactes amb un excés d’irritació a nivell mecànic.

Quins símptomes són característics en la fascitis plantar?

– Dolor d’arrencada
o Em fa mal a l’aixecar en el moment de posar el peu a terra, però als 5 minuts se’m passa …
– Dolor mecànic progressiu
o Quan porto una estona caminant em torna a fer mal i cada vegada més si no atur.
o Dolor a la fi de el dia.
– No sol fer mal en repòs
– Dolor lleugerament medial al taló (NO SOTA EL TALÓ)

El tractament de la fascitis plantar dependrà segons la causa, i per a això cal fer una bona exploració de fisioteràpia, i realitzar un correcte diagnòstic diferencial (determinar si és la fàscia la principal protagonista dels símptomes o si per contra són altres estructures les causants de el dolor, com podria ser el sobre estirament del Nervi Tibial (entre altres possibles causes) en el cas de trobar un peu pronat).

Si és el teu cas, no dubtis a consultar amb el teu fisioterapeuta de confiança.

Autora: Anna Canet, Fisioterapeuta

– Trojian T, Tucker AK. Plantar Fasciitis. Am Fam Physician 2019 Jun 15;99(12):744-750.

– Luffy L, Grosel J, Thomas R, So E. Plantar Fasciitis: A review of tretments. JAAPA 2018 Jan;31(1):20-24

Afectació visual i l’equilibri en l’Ictus

Publicat el 06/10/2021 per Carina Salgueiro

Fa algun temps enrere que us hem comentat algunes coses sobre les alteracions visuals com a seqüela d’un Ictus. Seqüeles com reducció de el camp visual o visió doble (diplopia) són freqüents en els pacients amb Ictus. No obstant això la seva importància està centrada en les valoracions inicials de l’exploració neurològica.

Aquestes alteracions visuals, seqüeles de l’Ictus, solen corregir-se amb el passar el temps. Però en molts casos romanen afectant directament i indirectament la recuperació de l’pacient.

Sabem que l’ésser humà recorre molt a sistema visual per guiar el seu moviment i orientar les seves accions motores. A la fin de comptes és un sistema sensorial que proporciona molta informació a el sistema nerviós. Doncs si aquesta informació visual, arriba al nostre cervell alterada o incompleta, podem sospitar que el resultat de la nostra planificació motora també estarà alterat.

D’altra banda, sabem que el component visual és de gran ajuda per poder mantenir l’equilibri. Majoritàriament causa de la visió perifèrica i la coordinació entre visió perifèrica i visió central. La visió perifèrica, que s’encarrega de donar-nos l’orientació espacial, moltes vegades està reduïda o alterada i per tant influeix en el nostre equilibri tant asseguts, com de peu com mentre caminem.

Coneixent la importància de el sistema visual, a la Clínica de Neurorehabilitació, vam realitzar un estudi de observació sobre les afectacions visuals dels pacients amb Ictus i les seves alteracions de l’equilibri. Pots consultar el treball al link: https://www.fisioterapeutes.cat/es/comunicacion/revista-cientifica/xvii#visor/.

El treball, elaborat per Carina Salgueiro, es titula “L’afectació visual i l’equilibri en un Ictus: Un estudi observacional”, és de fàcil lectura tant per a professionals com per a usuaris curiosos.

Bettina Paeth

Publicat el 05/24/2021 per Carina Salgueiro

L’any 1980 finalitza els seus estudis de Fisioteràpia a la universitat “JustusLiebig” a Alemània i des d’aleshores es dedica a l’especialitat de neurologia. La seva formació en el Concepte Bobath comença el 1981 amb Patricia Davies (Bad-Ragaz, Suiza) i va continuar amb el curs avançat amb la Dra. Berta Bobath i el Dr. KarelBobath. Es qualifica com a Tutora Bobath el 1986 per Patricia Davies.

Continua la seva formació com a tutora avançada amb Patricia Shelley a Gran Bretanya. Anne-MarieBoyle, Frauke Biewald i JürgenGrete a Alemania. MaryLynch-Ellerington a Alemania i Espanya. És distingida com a Tutora Avançada al 1996 per MaryLynch-Ellerington. Al 2002 va ser qualificada com a Tutora Senior Bobath. Va estudiar amb les tutores MaryLynch-Ellerington, FraukeBiewald, (D), JürgenGrete(D), Anne-MarieBoyle (CH), LouiseRutz-LaPitz (CH), Nora Kern (D) i EliaPanturin (Israel) per ampliar els seus coneixements i experiència i per rebre influències de diferents països.

L’any 1996 va ser membre fundador de l’Associació Espanyola de Terapeutes formats en el Concepte Bobath i al mateix any va fundar el grup d’assistents. Al 1998 publica el llibre “Experiències amb el Concepte Bobath” basat en les seves experiències amb pacients amb Icuts, traumatisme craneo-encefálic, ataxia, lesió medul•lar incompleta, esclerosis múltiple, Parkinson, síndrome de Guillain-Barré entre d’altres. Ha participat en la publicació del llibre “Neurorehabilitació de l’Escleròsis Múltiple (2007) y Neurorehabilitació: mètodes específics de valoració y tractament” (2012) y altres llibres publicats en alemán.

La seva formació és sobretot en Concepte Bobath en l’adult però també s’ha format en el curs Bobath de tractament de nens amb paràlisis cerebral al Centro Bobath de Londres, teràpia Vojta, Kabat, Brunkow, kinesiterapia funcional (Klein-Vogelbach), Control Motor, Aprenentatge motor (CarrShepherd, i Halliwick(McMillan, Schaarschuch-Haase, Maitland i Neurodinàmica per tenir estratègies de tractament per pacients que necessiten altres abordatges a part de Bobath.

Fa 24 anys que imparteix cursos sobre el Concepte Bobath a escala internacional. Actualment és assessora de la Clínica de Neurorehabilitació, fundada per ella mateixa el 1994, és professora de l’EU Gimbernat (UAB) i també participa en diferents jornades i congressos nacionals i internacionals.

Rehabilitació i fisioteràpia en el tractament d’Ictus

Publicat el 05/16/2021 per Carina Salgueiro

A part de paraules, també us fem arribar aquest vídeo. En aquest vídeo parlem d’una forma simple i resumida dels reptes actuals en la rehabilitació i tractament de l’pacient amb Ictus.

Les diversitat entre les persones que pateixen un Ictus

Ja sabeu que no existeix una cura o única solució per al Ictus. Les persones afectades per aquest problema han de seguir treballant per recuperar de les seqüeles (ex .: paràlisi) i superar la discapacitat.
És freqüent que les persones que pateixen un Ictus, o comunament anomenat de vessament o lesió cerebral, siguin inserides en programes de rehabilitació, concretament neurorehabilitació. En aquests programes, sigui a àmbit públic o privat, el paper de la fisioteràpia és molt important ja que la majoria de les seqüeles són físiques, motores, sensitives etc. S’estima que representin més de l’80% de les seqüeles.

Reptes de la rehabilitació

Sigui la fisioteràpia neurològica o la neurologopèdia, o un altre, tenim els nostres reptes. De perquè no vam aconseguir donar una única resposta als pacients? Perquè no hi ha una única solució o tractament? Perquè no pot ser tan simple com enguixar un braç trencat?
Molta gent ens crida i escriu a preguntar si el que està fent actualment és el correcte, fins i tot fisioterapeutes d’altres àmbits ens pregunten que han de fer amb el seu pacient nou que ha vingut a la consulta per una paràlisi a causa d’un ictus.
És difícil donar una resposta senzilla perquè els pacients amb Ictus són diferents entre ells, són heterogenis. Per exemple, el mateix tipus d’Ictus, en la mateixa regió de el cervell, pot portar a seqüeles diferents en persones diferents. Llavors ja partim d’un desavantatge que és no hi ha pacients típics ni iguals.

Fisioteràpia neurològica

Sobre les tècniques en fisioteràpia neurològica, els estudis més actuals apunten per a l’ús de tècniques com l’estimulació elèctrica neuromuscular ben assessorada i juntament amb altres recomanacions especifiques, l’entrenament de tasques adaptades als objectius terapèutics específics etc. A part també es recomana l’ús de tècniques especifiques i exclusives de la fisioteràpia neurològica.

Neurorehabilitació

És molt important fer el tractament en fisioteràpia i rehabilitació en centres especialitzats i amb professionals formats, qualificats i experimentis.

El paper de la fisioteràpia en el món de la neurologia

Publicat el 04/07/2021 per Carina Salgueiro

Tratamiento de fisioterapia neurológica de pacientes con Ictus con afectación del lado derecho del cuerpo

La fisioteràpia és un mètode de tractament d’algunes malalties, lesions i altres molèsties que poden presentar els pacients. Inclòs de la àrea de la neurologia.
Els fisioterapeutes són professionals sanitaris responsables de realitzar valoracions, diagnòstics clínic i funcionals. I d’aplicar tècniques de tractament o planificar abordatges d’intervenció terapèutiques.

El seu objectiu és disminuir i solucionar els problemes i alteracions que presenten els pacients. D’una forma més resumida, el fisioterapeuta es dedica a la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia.

La Fisioteràpia neurològica:

Concretament a la àrea de neurologia, tractament de malalties neurològiques i neurorehabilitació, els fisioterapeutes tenen un paper molt important en la recuperació. Majoritàriament es parlen d’alteracions i trastorns físics, sensitius, motors i funcionals.

Aquests problemes poden anar des de la pèrdua de força després d’una operació quirúrgica, com a el tractament d’una paràlisi motora a causa d’un ictus.

La fisioteràpia neurològica, tot i que actualment a Espanya no es consideri oficialment una especialitat, està força instaurada a Catalunya. Això permet apreciar el treball de la fisioteràpia en neurologia i distingir els fisioterapeutes amb formació especifica en neurologia, neurociències i neurorehabilitació. I sense oblidar l’experiència professional en aquesta àrea d’actuació, que és tan diversificada i complexa.

Formació en fisioteràpia i neurologia:

Els fisioterapeutes, que es dediquen exclusivament a el món de la neurologia. En altres paraules, els fisioterapeutes que practiquen el tractament de pacients amb lesió en el sistema nerviós (ex .: dany cerebral adquirit, Ictus, tumor cerebral, esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson, entre d’altres). Són fisioterapeutes que solen tenir formació extracurricular (postgrau, màster, doctorat, formació professional sanitària en tècniques de valoració i tractament, etc.) relacionada amb la neurologia.

Alguns exemples d’aquesta formació poden ser la formació inicial, bàsica o avançada en el Concepte Bobath, Mètode Perfetti, noves tecnologies en neurorehabilitació, estimulació elèctrica funcional i moltes més.

A Catalunya existeixen diverses ofertes de formació en fisioteràpia neurològica. Fins i tot el col·legi professional de fisioterapeutes de Catalunya, reconeixen la dedicació dels seus fisioterapeutes i tenen a la disposició de el públic, informació per a professionals i pacients que busquen ajuda.